El CH Mataró empata amb l’Arenys de Munt i l’ascens es complica

L’Arenys de Munt jugarà, la temporada que ve, a la màxima categoria de l’hoquei sobre patins estatal. El CH Mataró, en canvi, haurà d’esperar una carambola afortunada per poder disputar una eliminatòria definitiva d’ascens. Amb l’empat a tres a la capital de comarca, l’Arenys certifica el campionat de lliga mentre que el Mataró perd la segona posició, que ara ocupa el Vendrell. Així les coses, l’equip d’Albert Larrea haurà de guanyar en l’última jornada a la pista del Lloret i esperar que el Vendrell no ho faci a la del Jolaseta. Sembla una combinació de resultats complicada, sobretot perquè el conjunt biscaí és penúltim i ja no s’hi juga res... però de més verdes en maduren.

En el partit de dissabte, l’Arenys de Munt va començar exhibint tot el seu potencial: “ens van dominar, ens van pressionar molt bé i ens robaven la bola amb certa facilitat”, reconeix el tècnic local Albert Larrea. Dos gols d’Aleix Domènech situaven el 0 a 2 en el marcador, però Bernat Romero retallava diferències abans del descans (1-2).

La segona part va ser molt diferent: “entrem molt millor i dominem els primers minuts clarament. Tenim diferents ocasions de gol, però ells ens fan el tercer amb una mica de fortuna. Tot i així, l’equip continua treballant bé i som capaços d’empatar a tres. Al final, fins i tot, tenim ocasions per fer el 4 a 3 però no marquem. Me n’alegro per l’Arenys de Munt. Penso que han sigut el millor equip de la lliga.” Albert Larrea reconeix el mèrit del rival. En l’esport, menystenir els èxits o les fortaleses del rival no et fa millor ambaixador del teu equip; et fa més petit i acomplexat. No és el cas del CH Mataró ni del seu entrenador.

L’equip local ho va intentar tot. Cusachs i Burguillos van fer els gols de l’empat a tres. L’Arenys de Munt va haver de suar de valent per assegurar el punt i el títol de lliga. Un últim gol del Mataró hauria clarificat les coses de cara la darrera jornada. No va poder ser. Ara, els de la capital del Maresme són tercers i hauran d’esperar un cop de mà del Jolaseta, a banda de fer els deures a Lloret.