Els clubs mataronins calculen els danys de la Covid-19

Mataró va entrar dilluns en fase 2 però la seva activitat esportiva federada segueix tancada i barrada. Els clubs han viscut la Covid-19 com un trasbals que més enllà d’efectes esportius té una sèrie de conseqüències a nivell econòmic i social del que poden tardar temps en recuperar-se. Els seus màxims dirigents confien en poder reprendre en poques setmanes l’activitat normal en un context d’incertesa evident.

A mesura que es pugui, les entitats esportives locals volen mirar de recuperar el temps. Sigui a l’estiu, en forma de campus i casals o en la nova temporada. Sigui amb entrenaments de la base o amb el retorn dels equips sènior. Pendents de l’Ajuntament, ja que la majoria juguen en instal·lacions municipals. Aquesta setmana han començat a reobrir alguns dels equipaments, sempre amb nous protocols d’ús d’aquests . En concret van obrir la pista Poliesportiva de Cirera, per a activitats del Club de Patinatge Mataró, el Poliesportiu Municipal Teresa Maria Roca per a activitats del Sènior del Futsal Mataró, l'Estadi Municipal d’Atletisme per a entrenaments del Grup Atletisme Lluïsos Mataró, Centre Atlètic Laietània i entitats de Triatló.

Els quasi tres mesos de confinament els clubs els han passat mantenint el contacte i l’activitat via internet i mirant de quadrar números: en alguns casos la situació econòmica dels clubs ha quedat penjant d’un fil.

Sense els ingressos previstos

Quan a meitat de març es va acabar de cop i volta l’esport, els clubs van veure com la seva activitat s’aturava i en alguns casos el que tremolava era la seva economia. Cada entitat té un sistema diferent de quotes pels seus socis i jugadors i en alguns casos l’aturada ha fet caure part dels ingressos previstos al pressupost de tot l’any. En el cas del Futsal Mataró, per exemple, les quotes mensuals es van congelar a partir de l’abril. La directiva va optar per establir durant el temps de confinament una ‘quota solidària’ alternativa i més barata tot i que el seu coordinador David Rivera explica que “hi va haver famílies que ens van manifestar que volien seguir pagant la quota original per ajudar i els patrocinadors també han mantingut la seva aposta, cosa que ha facilitat la salut econòmica del club”. El Futsal, que manté en actiu el seu sènior masculí per jugar l’ascens a finals de juliol, és un dels clubs locals que s’ha acollit a un ERTO. 

També el Club Hoquei Mataró va retornar part de la darrera quota de socis i ha mirat de mantenir-se actiu a xarxes per no perdre els ingressos de patrocinadors i col·laboradors. Joan Galeano, membre de la seva Junta, explica que “està clar que no tindrem uns ingressos amb els que comptàvem i que la a viabilitat del club passa per la resposta del soci”. Esperen poder fer campanya de captació en motiu de l’ascens del primer equip a OK Lliga.

El problema de les quotes no va sorprendre a la Unió Esportiva Mataró ja que el pagament de soci anual es fracciona en quatre pagaments, el darrer dels quals és al febrer. “Sí que han baixat altres ingressos com la botiga o ens fan fallat alguns espònsors, pel que la situació és especialment complexa”, explica el seu President Joan Pi.

El sotrac econòmic també és important pel Joventut Handbol Mataró, que espera poder recuperar activitat i planeja el futur de la temporada que ve amb una idea clara: caldrà fer mans i mànigues. El seu president José María Lizán assegura que “ens en sortirem, no sense ferides però tirarem endavant” i es declara preocupat per la dimensió social de l’activitat: “No hi ha contacte personal, no hi ha partits, no hi ha entrenaments i això podria generar desafecció”. Econòmicament estan avaluant encara els efectes de la parada però anticipa que “la part social del club haurà d'assumir una part molt important de les despeses, al voltant d’un 70 per cent ja que de moment les ajudes anunciades tant pel govern central com per la Generalitat, van dirigides a l'esport professional mentre l'amateur, com sempre s'haurà d'espavilar pel seu compte”. 

El CN Mataró: un problema singular

Si un club ha notat de forma acarnissada els efectes de l’aturada per la Covid-19 aquest és el Centre Natació Mataró. Dues característiques accentuen el seu problema singular: per una banda les instal·lacions són de la seva propietat i la seva principal font de finançament i per l’altra el món de l’aigua se sent oblidat per les fases de desconfinament esportiu. El CNM va reborir el passat 2 de juny la seva piscina olímpica després de 82 dies tancada. Ho va fer amb sistema de sol·licitud prèvia, amb limitació de capacitat i molt a mínims. Els equips professionals podrien tornar a l’activitat en els propers dies.

El seu President Joan Gros explica que “hem treballat per fer els retocs a les instal·lacions i en elaborar un nou protocol d’ús d’aquestes adequat al distanciament físic i les noves normatives per poder obrir”. Al CNM la Covid-19 ha estat un torpede a la seva economia ja que a més d’una baixada substancial en el nombre de socis de l’entitat -es compten per centenars- ha anul·lat per complet totes les estades esportives d’equips i professionals que constituïen una aposta bàsica en el seu esquema d’ingressos.

“A nivell de socis hem perdut massa social en un moment en què estàvem a anant a més, perdent sobretot a aquella gent que era membre del CNM per qüestió històrica i no feia un ús gaire regular de les nostres instal·lacions”, explica el president del club. La davallada en nombre d’associats es compta per centenars i Gros explicat que ja s’ha encarregat una auditoria externa per conèixer tots els efectes de la crisi. “El CNM va tocar el seu mínim de socis en el punt àlgid de l’anterior crisi, entre els anys 2013 i 2014 i ara, després de la Covid-19 és com si haguéssim tornat al punt de partida”. 

Com a mesures extraordinàries, la directiva del Centre ha optat per fer exempcions en la quota en alguns casos de persones singularment afectades per la nova crisi i davant la demanda en forma de carta pública d’una rebaixa general de quota, Gros assegura que “nosaltres preferim apostar per la solidaritat entre socis de manera que mirem d’atenuar els efectes entre els que no s’ho poden permetre però no podem rebaixar a tothom per igual, perquè ni seria just ni podem fer-ho a efectes econòmics”. La recuperació de massa social serà una de les prioritats principals dels propers temps a la piscina d’arran de mar.

La nova temporada, una incògnita

Hi ha altres casos de clubs que no sabran del cert com els haurà afectat en nombre d’esportistes la nova normalitat fins la propera temporada. És el cas de l’Iluro Hockey Club, amb totes les competicions acabades i un balanç econòmic tancat. “Per sort som un club sanejat econòmicament i això ens ha permès encarar bé la situació i hem pogut tancar bé la temporada”, assegura la seva presidenta Itzíar Ruedas. El club està pendent dels paràmetres que establirà l’administració per a la reobertura de les instal·lacions per avaluar com retornen a l’activitat i la seva dirigent assegura que “és aviat per saber si perdrem massa social per la Covid-19 o per la crisi. No ho sabrem fins que sapiguem com podem preparar la propera temporada”. 

I és que més enllà de preveure activitats estivals, els clubs treballen amb l’horitzó de la nova temporada també en un context d’incerteses. “La Federació ja ens ha dit que tota la temporada és probable que es retardi ben bé un mes”, explica Joan Pi de la UEM i aquest endarreriment podria ser comú a totes les competicions de totes les disciplines.

Fer estiu per no perdre el caliu

Tots els clubs han buscat mantenir el contacte entre esportistes durant el confinament. Les xarxes socials i les connexions per videoconferència o tutorials han estat el comú denominador entre tots els equips. El Futsal ha estat dels més imaginatius proposant fins i tot als seus membres uns Quizz o una Escape Room temàtica. En l’àmbit esportiu s’han mirat de reproduir entrenaments o rutines físiques adaptades a cada cas, tot i que en molts casos la finalització de les competicions general ha suposat una baixada de ritme en el seguiment dels jugadors i jugadores.

El que és comú en tots els casos, però, és la voluntat de no perdre l’estiu. “Aquest estiu no serà normal, tenim molts nanos que porten molt temps sense fer esport i moltes famílies que no marxaran, Mataró no es buidarà tant i s’ha d’aprofitar” explica Rivera, coordinador del Futsal. Pendents de la coordinació de l’Ajuntament, totes les entitats mantenen l’oferta dels seus casals i campus, que s’hauran d’adaptar a la nova normativa però pels que adverteixen que la demanda hi és i fins i tot ha augmentat. En el cas de la UEM, Joan Pi assegura que “més enllà de casals, volem allargar la temporada de manera que juny o juliol puguin ser mesos hàbils per als equips, que es puguin retrobar jugant si la situació ho permet”. La incertesa sobre els condicionants que hauran de complir els clubs i equips en la nova normalitat és evident. Si bé les diferents entitats aspiren a mantenir la cita amb els casals, el que sí que és segur que no hi haurà són els tornejos especials d’estiu en motiu de la Festa Major o altres cites. Així, a finals de juliol no hi haurà ni 3X3 de bàsquet ni torneig de futbol sala de Les Santes i la UEM tampoc està preparant el torneig de Mini-bàsquet que convocava cada estiu.