El dia que el mataroní Pepito Ramos va guanyar a Pelé

Recentment ha mort Pelé, el mític futbolista brasiler, un dels millors de la història. Campió del món tres vegades amb la selecció del seu país i llegenda absoluta del Santos FC, amb qui va anotar més de mil gols, va retirar-se al Cosmos de Nova York. No va arribar a militar a cap club europeu, però sí que va visitar el nostre continent diverses vegades per fer allò que sabia fer com ningú: jugar a futbol. En aquest article vull recordar un episodi relacionat amb un jugador de Mataró, el també mític Pepito Ramos, que va enfrontar-se a Pelé quan jugava a l'Espanyol, en un trofeu Ramón de Carranza que es va disputar a Cadis en l'estiu de 1974.

El citat partit va jugar-se el 31 d'agost de 1974 i era una de les semifinals del prestigiós trofeu estival gadità, en què també van prendre part, a més de l'Espanyol i el Santos, el Palmeiras i un Barça encapçalat per Johan Cruyff, que acabava de proclamar-se campió de Lliga. Al pòster oficial del trofeu, com no podia ser d'una altra manera, hi apareixien com a reclams Pelé i l'astre holandès. Aquell darrer dia d'agost l'Espanyol va saltar al Carranza, ple de gom a gom, amb la següent alineació: Borja, Ramos, De Felipe, Ochoa, Molinos, Ortiz Aquino, Manolín Cuesta, Solsona, Amiano, Marañón i José Maria. A la segona part, també van jugar Aslund i Romero. Per part del Santos, aquest va ser l'onze inicial: Wilson, Marinho, Ze Carlos, Wilson Campos, Leo, Carlos Alberto, Mazinho, Brecha, Clayton, Pelé i Edu. En el segon temps, també van participar Mifflin i Adao. L'entrenador espanyolista era Santamaría i el brasiler, Tim, mentre que l'àrbitre va ser l'italià Michelotti. El partit va finalitzar amb victòria espanyolista per 2 a 0 i va servir l'equip blanc-i-blau per classificar-se per a la final del torneig.

Un Pelé ja veterà

Pepito Ramos recorda aquell partit: "el 1974 Pelé ja era veterà i estava a punt de finalitzar la seva etapa al Santos. De fet, em va sorprendre que durant el partit no va destacar massa, però en les jugades a pilota parada sí que veies que era un jugador de gran qualitat. En la final contra el Palmeiras sí que recordo que hi havia un jugador extraordinari, un crack, que era en Leivinha, que després va fitxar per l'Atlètic de Madrid". Ramos recorda que "el Carranza era un dels trofeus de més prestigi, per no dir el que més, i nosaltres l'any anterior l'havíem guanyat, vencent l'Ajax a la semifinal i l'Athletic de Bilbao a la final".

Com es relata a la crònica del diari Mundo Deportivo, signada per Juan Antonio Calvo, el primer gol espanyolista el va fer Manolín Cuesta en el minut 40 de la primera part. La jugada la va iniciar José María, que va passar a Molinos, qui va llençar la pilota en profunditat cap a Marañón, que es trobava a l'esquerra de l'atac blanc-i-blau. Marañón va centrar, la pilota va rebotar en un parell de defenses i va arribar a Manolín Cuesta, que la va empalmar amb força per anotar. Als 13 minuts de la segona part, el propi Cuesta va picar un còrner, va arribar a les mans del porter brasiler Wilson, però se li va escapar, recollint llavors la pilota Marañón, que només va haver d'acompanyar la pilota fins al fons de les xarxa del Santos.

El mataroní Pepito Ramos va jugar els noranta minuts del partit com a lateral dret i va rebre, per part del cronista de Mundo Deportivo una destacada nota de 4 sobre 5. A la final, que això ja és una altra història, l'Espanyol va perdre per 2 a 1 contra el Palmeiras, que havia vençut el Barça a l'altra semifinal. Pepito Ramos va tornar a jugar els noranta minuts i l'Espanyol va repetir la mateixa alineació del partit contra el Santos de Pelé.

Un mataroní de trajectòria destacada

Pepito Ramos pot dir, doncs, que va guanyar un partit a Pelé, en una semifinal del Carranza que es va jugar l'any 1974. La trajectòria del futbolista mataroní va ser molt destacada: sorgit del San Fernando i debutant amb el primer equip del Mataró amb només divuit anys, va despertar l'interès de l'Espanyol, que el va fitxar dos anys després. Amb l'equip blanc-i-blau va disputar 125 partit a Primera Divisió, repartits en cinc temporades. La campanya 1976-1977 va fitxar pel Barça, on va jugar sis temporades disputant 208 partits, a les ordres d'entrenadors mítics com Michels, Rifé, Helenio Herrera, Kubala o Latek, i guanyant dues Copes del Rei i dues Recopes d'Europa. Va compartir vestidor amb figures com Alexanko, Asensi, Carrasco, Cruyff, Krankl, Marcial, Migueli, Neeskens, Olmo, Quini, Rexach, Tente Sánchez, Schuster, Simonsen, Sotil, Urruti, Víctor o Zuviría. A més, va ser internacional quatre cops amb la selecció espanyola, jugant contra Suïssa, Irlanda, República Federal d'Alemanya i Dinamarca.

Es va complir, doncs, la profecia d'un dels seus entrenadors al Mataró, Jaume Mañosa, que quan encara formava part del juvenil B groc-i-negre li va dir que arribaria al primer equip del Mataró, a Primera Divisió i seria internacional absolut. Ramos recorda amb molt de respecte i carinyo en Mañosa, un dels entrenadors que més el va influir en tota la seva carrera. Va retirar-se al Cartagena de Segona Divisó en la temporada 1982-1983 i després va entrenar diversos equips. Llicenciat en Químiques i en Història de l'Art, va arribar a ser professor a la universitat. Actualment, segueix vivint a Mataró, fa de comentarista futbolístic a televisió, practica habitualment la natació a la Piscina Municipal i forma part de l'Agrupació de Veterans del Barça, amb la que encara de tant en tant s'anima a jugar algun partit de futbol. Un dels grans esportistes que ha donat la nostra ciutat, indubtablement.