Capgròs
Acabem de conèixer la mort, als setanta-vuit anys, de Franz Beckenbauer, el mític futbolista alemany, indubtablement un dels millors de la història. Campió del món com a jugador (1974) i com a entrenador (1990), va ser una llegenda del Bayern de Munic, on va jugar catorze temporades, guanyant tres vegades la Copa d'Europa, una la Intercontinental, una la Recopa i quatre la Bundesliga, aconseguint a més la Pilota d'Or en dues ocasions. També va jugar al Cosmos de Nova York i a l'Hamburg, club en què es va retirar l'any 1983.
En aquest article vull recordar un episodi relacionat amb un jugador de Mataró, Pepito Ramos, que va enfrontar-se a Beckenbauer jugant amb la selecció espanyola, en el partit de tornada de quarts de final de l'Eurocopa disputat a l'Olympiastadion de Munic el 22 de maig de 1976, amb victòria de la República Federal Alemanya sobre Espanya per 2 a 0. El resultat va suposar l'eliminació del conjunt espanyol que, per tant, no va poder jugar la fase final disputada a Iugoslàvia per part de les seleccions de Txecoslovàquia (que va ser la campiona del campionat gràcies a aquell recordat gol de penal de Panenka en la tanda definitiva), la pròpia Alemanya Federal, Països Baixos i Iugoslàvia.
En aquell partit entre Alemanya Federal i Espanya amb participació de Pepito Ramos, Beckenbauer va disputar els noranta minuts, mentre que el mataroní va jugar-ne quaranta-cinc, després de substituir en la mitja part Ángel María Villar, jugador de l'Athletic Club de Bilbao que va ser durant molts anys president de la Federació Espanyola de Futbol, i amb qui en aquella concentració Ramos compartia habitació. Per part espanyola, l'equip entrenat llavors per Kubala va formar amb Miguel Ángel, Camacho, Sol (Cortabarría), Pirri, Cepón, Del Bosque, Villar (Pepito Ramos), Asensi, Quini, Santillana i Churruca. Per part de l'Alemanya Federal, entrenada aleshores per Helmut Schön, van jugar Maier, Vogts, Schwarzenbeck, Beckenbauer, Dietz, Bonhof, Wimmer, Beer, Hoeness, Toppmöller i Hölzenbein.
Pepito Ramos recorda aquell partit: "el primer que recordo és com ens va impressionar l'estadi Olímpic de Munic, una obra arquitectònica meravellosa, moderna, espectacular, que a més aquell dia estava ple de gom a gom, amb un ambient increïble. També em va sobtar molt quan, en saltar al terreny de joc, els jugadors alemanys tenien un to de pell molt blanc, molt... Cridava molt l'atenció". Sobre el partit, Ramos recorda perfectament que li va tocar marcar Hölzenbein, que van perdre per 2 a 0 i que això va suposar l'eliminació de l'Eurocopa. El mataroní recorda que "Beckenbauer era un jugador extraordinari, per això li deien 'kaiser' (emperador), que jugava com a lliure i la feina bruta li feia el central, Schwarzenbeck. Sortia amb la pilota controlada des de darrera i trencava les línies gràcies a la seva tècnica. Arriscava molt, però com que tenia molta qualitat i confiança, ho aconseguia". Ramos recorda que fins i tot se'n feien acudits, que encara se'n fan, quan algú vol sortir des de darrere regatejant tothom: "mira, aquest es pensa en Beckenbauer".
Com es relata a la crònica del diari Mundo Deportivo del dia següent del partit, signada per Ramon Rovira, "la força física alemanya va poder amb Espanya", tot i que també es feia referència a una sèrie d'errades arbitrals que van perjudicar el conjunt espanyol. Sobre Pepito Ramos, el periodista feia aquesta referència: "va haver algun apropament perillós al portal de Maier, sobretot perquè Ramos pujava bé per la dreta". En la crònica, es destacava que el jugador alemany Hölzenbein no podia gairebé mai amb el mataroní.
Un mataroní de trajectòria destacada
Com ja vam recordar en un article anterior publicat a Capgròs, coincidint amb la mort del també mític Pelé, a qui també es va enfrontar Pepito Ramos en un trofeu Ramón de Carranza, la trajectòria del futbolista mataroní va ser molt destacada: sorgit del San Fernando i debutant amb el primer equip del Mataró amb només divuit anys, va despertar l'interès de l'Espanyol, que el va fitxar dos anys després. Amb l'equip blanc-i-blau va disputar 125 partit a Primera Divisió, repartits en cinc temporades. La campanya 1976-1977 va fitxar pel Barça, on va jugar sis temporades disputant 208 partits, a les ordres d'entrenadors mítics com Michels, Rifé, Helenio Herrera, Kubala o Latek, i guanyant dues Copes del Rei i dues Recopes d'Europa. Va compartir vestidor amb figures com Alexanko, Asensi, Carrasco, Cruyff, Krankl, Marcial, Migueli, Neeskens, Olmo, Quini, Rexach, Tente Sánchez, Schuster, Simonsen, Sotil, Urruti, Víctor o Zuviría. A més, va ser internacional quatre cops amb la selecció espanyola, jugant contra Suïssa, Irlanda, República Federal d'Alemanya (el partit que hem comentat en aquest article) i Dinamarca.
Es va complir, doncs, la profecia d'un dels seus entrenadors al Mataró, Jaume Mañosa, que quan encara formava part del juvenil B groc-i-negre li va dir que arribaria al primer equip del Mataró, a Primera Divisió i seria internacional absolut. Ramos recorda amb molt de respecte i carinyo en Mañosa, un dels entrenadors que més el va influir en tota la seva carrera. Va retirar-se al Cartagena de Segona Divisó en la temporada 1982-1983 i després va entrenar diversos equips. Llicenciat en Químiques i en Història de l'Art, va arribar a ser professor a la universitat. Actualment, segueix vivint a Mataró, fa de comentarista futbolístic a televisió, practica habitualment la natació a la Piscina Municipal i forma part de l'Agrupació de Veterans del Barça, amb la que encara de tant en tant s'anima a jugar algun partit de futbol. Un dels grans esportistes que ha donat la nostra ciutat, sense cap tipus de dubte.
Comentaris