L’Eurocopa de Lamine i Cucurella

De Lamine Yamal tothom n’ha parlat, n’està parlant i en seguirà parlant durant dies, potser setmanes i mesos. Coneixem de memòria els seus rècords de precocitat i sabem que el dia abans de la final de l’Eurocopa va bufar les espelmes del seu dissetè aniversari. També hem vist com el barri de Mataró on va créixer, Rocafonda, ha sigut aquests dies estudi o plató improvisat dels més diversos programes de ràdio i televisió. Però, des d’un punt de vista futbolístic, què hi ha més enllà del fenomen mediàtic? Què fa que Lamine Yamal, a la seva tendra edat, pugui ser un dels jugadors més decisius del campionat d’Europa de seleccions?

El jove talent d’arrels mataronines juga amb una maduresa impròpia de la seva edat. La seva presa de decisions no és normal en un futbolista de 16 o 17 anys. A l’Eurocopa ho hem pogut comprovar, per exemple, en els gols d’Espanya contra Alemanya o en la final davant Anglaterra. En el primer d’ells, amb una visió de joc privilegiada, va veure l’arribada d’Olmo a la frontal de l’àrea aprofitant que Andrich l’havia despullada enfonsant-se a l’interior de la mateixa. En el gol de Nico Williams a la final, Lamine Yamal va fer un control orientat cap a dins després d’un magnífic gir amb el cos sense tocar la pilota que, precisament, obria la porta a aquesta maniobra interior. Un cop allà, on els espais són reduïts i la pilota crema, el jove de Mataró va tenir la serenitat per esperar que els moviments d’Olmo i Morata, arrossegant a defenses anglesos, obrissin una via de passada cap a l’extrem de l’Athletic Club. Molts es precipiten i fan la passada al company equivocat o abans d’hora. Lamine, que juga amb calma i personalitat, va ajuntar rivals i va deixar anar la pilota en el moment just i indicat.

A banda de la seva interpretació tàctica, Yamal té una esquerra deliciosa: les seves centrades verinoses, com en el gol de Fabián a Geòrgia, o el seu xut, com en el partit de semifinals davant França, són d’una grandesa incommensurable. Estem davant d’un prodigi que, si res es torça, pot marcar el futbol dels propers tres lustres tranquil·lament. Lamine és un dels millors talents que aquest esport contempla avui dia.

Marc Cucurella, titular indiscutible

El lateral nascut a Alella, home de confiança del seleccionador espanyol Luis de la Fuente des de la seva època com a sub-23 o juvenil, també ha firmat una Eurocopa formidable. Sòlid sense pilota, agressiu defensant cap endavant i puntual per projectar-se a l’atac, també per carrils interiors, seva va ser la centrada del gol decisiu d’Oyarzabal en la final contra Anglaterra. En el partit de quarts de final, davant Alemanya, va protagonitzar la jugada polèmica del torneig frenant amb el braç desplegat dins l’àrea, amb empat a un i a la pròrroga, un xut de Jamal Musiala que anava a porteria. L’àrbitre anglès, Anthony Taylor, va interpretar que l’acció no era punible i Espanya va poder prosseguir amb el seu camí triomfal. Cucurella, titular indiscutible amb De la Fuente, ha jugat per davant d’Alejandro Grimaldo, imposant-se al futbolista del Bayer Leverkusen tot i la seva magnífica temporada amb el conjunt de la Bundesliga que entrena Xabi Alonso i que té en el seu staff a un altre maresmenc, el tècnic mataroní Alberto Encinas.