La històrica sortida de la Vuelta de Mataró, ben aigualida

Mataró no va poder lluir pas gaire com a ciutat de sortida de la segona etapa de la Vuelta. La sortida era històrica, per inèdita. Estratègica, perquè amb ella Mataró sumava a Barcelona com a seu d’aquests primers dies de la tercera gran prova ciclista masculina de l’any. Però la meteorologia va respondre al que ja s’havia anat preveient en dies anteriors i va aigualir per complet la jornada. Va ser un esdeveniment però no va poder ser una festassa. Llàstima.

El Port de Mataró, entre l’esplanada de baix per a la presentació i tot el passeig i aparcament superiors per a la zona dels autobusos ciclistes es va mostrar com un molt bon indret per a l’acte… però òbviament tampoc va lluir. La pluja va empipar de manera contínua i ascendent (cada cop més) durant tot el període d’activitat. El control de firmes amb presentació dels equips es va fer davant una col·lecció completa de paraigües, els ciclistes -amb tota lògica- no s’aturaven per mullar-se abans d’hora i poder estar a prop dels aficionats i elements com la zona mixta van haver de buscar aixopluc. Per sort, això sí, va ploure però sense tempesta ni xàfecs torrencials. El passos soterranis van respondre. Pel que passava el pilot un cop empresa la sortida neutralitzada i pels que van anar a buscar lloc centenars i centenars d’aficionats.

Entre els de baix a mar, a la zona del Port i la Nacional i els de la resta de ciutat deurien ser milers els mataronins que van sortir al pas de l’inici d’etapa de la Vuelta. Entre ells, davant de l’Estació, una concentració independentista en contra de la celebració de la prova. Tota aquesta gent, en un dia ben lletjot, van demostrar les ganes que hi havia de veure els millors ciclistes del món. A la presentació dels corredors els més aplaudits van ser els caps de fila com Vingegaard, Roglic, Evenepoel o Mas. També els predilectes de l’afició catalana com De Gendt i Kuss.

La sortida neutralitzada va emprendre el volt anunciat pels carrers de Mataró, abans d’entomar ja la sortida real a Argentona, per pujar per Òrrius i acomiadar-se del Maresme. Com a anècdota, encara en la sortida prèvia, Egan Bernal (l’Ineos campió de Tour i Giro) anava endarrerit.

Mala nota per la sortida de Barcelona

Que plogui a finals d’agost no és extraordinari però enmig de tanta sequera és ben bé que l’episodi de pluja ha fet diana contra la sortida de la Vuelta. L’experiència de Barcelona ha estat ben bé desastrosa, amb la contrarellotge per equips de dissabte totalment deslluïda per la pluja i sobretot la foscor de l’hora vespertina sumada als núvols de tempesta i amb el final de la segona etapa, la Mataró-Barcelona, totalment deslluïda amb els temps presos abans de pujar a Montjuïc i els ciclistes prenent-se-la sense ànim competitiu pel suposat perill del recorregut.