Ja n'hi ha prou: l'esport mataroní es planta contra les restriccions

Ja n’hi ha prou. Amb aquest clam tant explícit els clubs esportius mataronins, conjuntament amb la resta d’entitats catalanes, fan avinent que la gota ha fet vessar el got i que estan cansats, farts i empipats. Ja n’hi ha prou, diuen, de ser una de les principals víctimes propiciatòries de les successives restriccions governamentals i que tots els seus esforços per blindar l’activitat esportiva com a segura davant la Covid no siguin tinguts en compte. Se senten víctimes d’un greuge que amenaça directament el seu present i futur: sense competicions i amb l’activitat condicionada, quan es podrà recuperar la normalitat esportiva?

Diferents clubs s’han sumat a la campanya ‘Ja n’hi ha prou’, sigui amb accions simbòliques abans dels pocs partits que es poden jugar, amb lectures públiques del manifest compartides a xarxes, estenent la campanya d’adhesions o fins i tot amb concentracions de protesta a la Plaça de Santa Anna, com les convocades per la Unió Esportiva Mataró. 

El manifest recull el clam d’un sector que se sent singularment desatès i maltractat i denuncia que “el Govern no disposa de cap estudi, ni de cap certesa, que certifiqui que la pràctica esportiva organitzada sigui cap focus de contagi ni de propagació del virus”. Els clubs constaten que són “el sector més castigat i criminalitzat” i denuncien que els governants “desconeixen la realitat de l’esport de base i els seus beneficis”.

El greuge respecte altres àmbits

El manifest es queixa que “veient com es permet l’assistència a cinemes, teatres, sales de concerts, auditoris, actes religiosos i circs als 50 per cent de la seva capacitat, ens sentim desconcertats i impotents al no rebre el mateix tracte. Quina pot ser la raó a aquest greuge?” i alerten que la suspensió de competicions també és “un greuge respecte la majoria de clubs que disputen lligues a nivell espanyol”. ‘Ja n’hi ha prou’ acaba assegurant que les mesures actuals provoquen un “dany als clubs esportius que, sense cap suport ni ajuda, fa trontollar i posa en perill un dels tresors del país”. 

Els clubs mataronins contenen la respiració, calculen danys i es miren el calendari amb preocupació.

El nou paquet de restriccions amb el que es va estrenar aquest 2021 no deixa de ser un episodi més de l’escalada de restriccions dels darrers temps. “La situació ens està afectant a nivell anímic perquè la base té ganes d’entrenar, de jugar partits i de competir i estan a l’espera de veure quan podran començar les competicions”, explica José Maria Lizán, president del Joventut Handbol Mataró. 

Sense moure’s del Teresa Maria Roca, el coordinador del Futsal Mataró David Rivera explica que “el club gestiona 32 equips: els quatre nacionals entrenen gairebé amb normalitat i els 28 equips restants amb les noves restriccions, no poden dur a terme pràctica esportiva ni a pavelló, ni a les pistes de les escoles amb les que tenim signats convenis. Entre les pistes municipals de La Llàntia i Cerdanyola tenim sis horaris entre setmana. La nostra intenció és com a mínim poder donar el servei d’un entrenament setmanal a cada grup. Estem treballant conjuntament amb Esports d’Ajuntament per assolir-ho”.

L’actual situació de dures restriccions, si és perllongada en el temps, pot acabar per cancel·lar o modificar les competicions, un extrem que ja planteja com a possible Fran Seijo que és el President del CE Mataró. “Nosaltres tal com va la cosa creiem que serà difícil que aquesta temporada es pugui jugar. La situació pel club és complicada i ens hem d’adequar a una forma de treballar molt diferent”.

LES CLAUS

1. Amb l’actual situació, que es pot allargar, els equips de base només poden entrar en instal·lacions esportives a l’aire lliure
2. Els clubs, sense poder oferir els entrenaments i partits, es veuen obligats a perdonar o rebaixar quotes a les famílies
3. Sense un horitzó clar pel que fa a les lligues, els equips perden motivació i implicació en entrenar: es viu a un llimb competitiu
4. Els clubs han d’afrontar noves obligacions, d’organització de grups i espais i de protocols sanitaris 
5. L’esport es reivindica com a foment de salut i sector segur contra la Covid; només un 6% dels contagis es produeix entre infants
6. Les entitats no poden exercir el seu dia a dia de forma habitual i, per contra, hi ha un ‘boom’ de pràctica esportiva no reglada a l’espai públic

Demanen que s’autoritzin entrenaments en grups i l’ús de les instal·lacions

Tornar a ser víctimes del nou paquet de restriccions posterior a les festes de Nadal ha estat una galleda d’aigua freda per a molts clubs esportius i també per altres actors dins d’aquest mateix sector com l’esport escolar. L’espantall de tornar a perdre la temporada hi és i el que ara mateixa preocupa més són dues cares d’una mateixa moneda: l’una, que no veuen clar quan podria revertir la situació general perquè Generalitat i Procicat puguin canviar d’actitud envers l’esport de base. El revers d’aquesta mateixa cara és l’economia de les entitats: està molt tocada.

“Amb l’economia hem d’anar amb molta cura ja que no tenim ingressos d’esponsors, socis i si la situació dura molt més, l’amenaça pot ser forta”, explica el màxim responsable del CE Mataró. El seu homòleg del Joventut Handbol va en la mateixa línia i posa en valor que “de moment la base està responent i hi ha poca afectació en les quotes però ens podrien demanar més gestos si aquesta situació d’allarga”. Si els clubs no poden passar les quotes, es queden de facto sense la seva principal via de finançament. 

Com es pot salvar l’any?

En espera d’una millora de la situació, els diferents clubs locals tenen diferents idees sobre com es podria intentar “salvar” la present temporada. Des del Futsal Mataró David Rivera explica que “entenem que la pràctica esportiva de l’esport amateur ha de poder realitzar-se ja que l’activitat física és un bé essencial però també tenim molt present, que aquesta temporada no té cap sentit plantejar-se competir els caps de setmana desplaçant-se per jugar partits. Aquest servei hauria de ser intern a cada entitat i població”. Rivera assegura que “actualment amb una bona planificació es poden fer entrenaments amb un grup de sis a mitja pista i un altre grup de cinc amb l’entrenador i que la canalla jugui, es diverteixi, aprengui i desconnecti de la duresa de la situació actual, per això creiem que l’esport és essencial per la vida que ens toca viure. Hem de defensar i promoure que s’habilitin procediments per a permetre la pràctica esportiva sense risc”.

José Maria Lizán, del Joventut Handbol Mataró reclama que “és viable que un grup de 10 o 12 nens pugui entrenar i participar d’un partit, si en un teatre de 500 places hi entren 250 a gaudir d’una obra” i des del CE Mataró Fran Seijo demana que es permeti la mobilitat entre municipis amb motiu de la pràctica esportiva, de la mateixa manera que hi ha altres excepcions al confinament perimetral.