Capgròs
Hi havia una vegada, fa uns quants anys, en una ciutat que es diu Mataró, un equip de bàsquet que va guanyar la lliga durant tres temporades consecutives… això que podria semblar el començament d’un conte fantàstic, va ser una realitat a la capital del Maresme dels anys setanta. L’equip femení de l’Ignis Mataró (llavors secció del CE Mataró) va guanyar la màxima competició estatal de les temporades 71-72, 72-73 i 73-74. La Unió Esportiva Mataró va retre homenatge a les integrants d’aquell equip mític amb una sèrie d’actes que es van celebrar dissabte al Palau.
Famadas, Cot, Brugué, Planas, Mas, Rosell, Martínez, Fradera, Sierra, Rivas, Parés, Genisans, Riera o Llobet, són alguns dels noms que van escriure amb lletres d’or la història del bàsquet mataroní. Tres campionats de lliga seguits i diverses participacions a competicions continentals com la Recopa o la Copa d’Europa. Un dels millors equips que ha tingut mai la ciutat de Mataró i que va establir la base social d’un esport que ha tingut relleu generacional a la capital del Maresme.
L’acte també va servir per homenatjar a Rosó Buch i Núria Martínez, mataronines campiones de lliga amb l’Uni Girona i que l’endemà de la festa van aixecar un nou títol amb el seu equip, la Supercopa. Martínez no va poder jugar perquè arrossega una lesió que l’obligarà a perdre’s uns quants mesos de competició. Dissabte es van reunir a Mataró diverses generacions de jugadores que han construït a la ciutat una identitat col·lectiva amb el bàsquet com a protagonista.
Comentaris