Capgròs
Dos gols de penal dels Estats Units van dictar sentència (1-2). Una sentència segurament massa dura per l’equip espanyol, que va competir de tu a tu davant la gran candidata al títol mundial. El combinat de Torrejón, suplent una altra vegada, i Ouahabi, titular i 90 minuts, va ser capaç de frenar l’immens potencial ofensiu de les americanes, però dues penes màximes van fer inútil l’esforç. Com a mínim el segon penal es podria catalogar de dubtós, o molt rigorós, però l’àrbitra va ratificar la seva primera impressió després de consultar l’acció amb el VAR.
La mateixa jugadora, Megan Rapinoe, va ser l’encarregada de transformar els dos penals (minuts 7 i 76). Entremig, una actuació molt sòlida de l’equip espanyol. La reacció al primer gol encaixat va ser fulminant. Una pressió alta de Lucía García va permetre al combinat que dirigeix Jorge Vilda recuperar una pilota a la frontal de l’àrea americana. Jennifer Hermoso va completar l’acció amb una preciosa i precisa rematada. Només havien passat dos minuts del primer gol de penal de Rapinoe.
Leila Ouahabi, en el rol de lateral esquerre, va patir amb algun canvi d’orientació dels Estats Units, com en la jugada que va precedir el primer penal. A mesura que el partit avançava, però, la jugadora mataronina es va anar imposant amb determinació i caràcter competitiu. Marta Torrejón no va jugar. De fet, no ha tornat a tenir minuts des del partit contra Alemanya, quan un error seu va propiciar l’únic gol del duel. Espanya va perdre aquell partit i també els vuitens de final contra els Estats Units. Dues derrotes davant les dues seleccions amb més potencial, història i palmarès del futbol femení.
La selecció de les dues jugadores mataronines ha fet història perquè mai abans havia jugat uns vuitens de final del Mundial. La seva actuació al llarg del campionat i, sobretot, el nivell exhibit davant l’actual campiona del món, són una mostra més que el futbol femení a l’estat espanyol continua creixent a passes de gegant.
Comentaris