Capgròs
El Club Esportiu Mataró continua demostrant setmana rera setmana que si algú el vol guanyar, tal com va predir Jaume Creixell a l'inici de temporada, haurà de córrer molt. I pel que es va veure al municipal, no només haurà de córrer, sinó que ho haurà de fer amb sentit. Els mataronins van fer suar al Cornellà, que, tot i venir d'una ratxa de quatre partits sense perdre i posar-ho molt difícil, va acabar marxant sense res.
Mataró i Cornellà van oferir bon joc i, sobretot, molta lluita. No volien regalar res. Ambdós sabien que una victòria, per la situació dels seus respectius rivals, els faria créixer com a equip. Després del que es va veure, segurament, tots dos mereixien guanyar. I els verds van tenir, com a mínim, l'empat a les seves botes. Luismi i Toñín van gaudir de les millors ocasions de tot el partit, però un gran Miguel Angel va evitar el gol en totes dues. En futbol, la norma diu que qui perdona ho acaba pagant. I així va ser. Una gran jugada d'Oscar, que feia poc que era al camp, i que cada vegada que juga deixa detalls de la seva gran qualitat, va finalitzar en una rematada al fons de la xarxa de Sauras. Era el minut 71 i tot i que encara quedava molt de temps per jugar, els mataronins van aguantar molt bé els atacs visitants i van acabar sumants els tres punts.
Aquesta victòria deixa els groc-i-negres a la tercera posició, empatats a punts amb el Santboià, quart, i per sota de Sant Andreu, líder amb tres punts d'avantatge, i Balaguer, només un punt per sobre. La situació és inmillorable a aquestes alçades de la temporada i l'equip, cada vegada més, mostra una gran solidesa que el fa seguir a les posicions de privilegi.
Comentaris