A punt i amb ganes d'agradar

Comença octubre, el mes en què totes les lligues dels esports mataronins ja estaran en marxa. De fet, la pilota ja fa setmanes que va i ve, que a vegades vol entrar i d’altres no, en algunes disciplines si bé per d’altres no serà fins als propers dies que les competicions domèstiques començaran. Cada equip, cada club i cada esport és un món però hi ha una constant que creua i enllaça tots els grans actors de l’esport local: estan a punt i hi ha moltes ganes de temporada. La raó cal entendre-la en l’any precedent i en la millora epidemiològica. La temporada passada, entre restriccions, bombolles i protocols Covid es va poder jugar, sí, però a la recepta li faltaven ingredients. El públic és un dels més essencials de tots i aquesta 2021-22 (cal tocar tota la fusta d’aquest món) hi serà.

Després d’un any amb poc públic per les restriccions, els clubs apel·len al suport de l’afició quan es juga a casa

El públic és clau perquè tots els equips mataronins necessiten que es noti quan juguen a casa. No estem en una ciutat de grans mecenes i projectes faraònics, els clubs són els de tota la vida i la gent de casa conforma en molts casos l’esquelet dels primers equips. La represa esportiva va ser de les primeres però l’any passat, en molts casos, va ser de sucre. Tots els esportistes coincideixen en què es trobava a faltar el caliu a la grada i quan a la part final de temporada es va flexibilitzar l’accés a les instal·lacions és com si tot tornés a lloc. 

La pandèmia no s’ha acabat, quedi clar. Encara hi ha restriccions d’aforament (del 70% en interiors) i els clubs o entitats que exploten cada instal·lació fan el control d’accés. La mascareta s’ha de dur i tots els etcèteres que es vulgui. Però es nota un canvi de temps que redobla les ganes que la 2021-22 sigui una gran temporada a nivell esportiu local.

Major protagonisme femení

Una altra consideració quan es fa la panoràmica sobre els grans esports d’equip de Mataró és constatar com en la majoria de disciplines, els primers equips femenins estan per sobre dels masculins sigui en nivell de competició o en projecció. Així, per exemple, el CH Mataró ha vist com les dones recuperaven l’OK Lliga l’any que els homes en baixaven o a baix a mar, al CN Mataró, el waterpolo diposita les més altes ambicions en l’equip femení que és l’equip local cridat a alçar algun títol aquest any. També en bàsquet o en handbol, elles competeixen en categories superiors a ells. A l’hora de tornar als recintes esportius i mantenir el seguiment setmanal de les evolucions dels equips locals, convé saber-ho.

/ “Aquest any toca títol”, paraula de Marta Bach. Al CN Mataró aquesta és la premissa amb la que es treballa al primer equip femení, que ha renovat confiança en Dani Ballart com a tècnic i que ha reforçat el bloc que va arribar a quatre finals l’any passat perquè no torni a passar que les perdi totes. “El nou equip és molt compensat i té molt de xut. Creixerem com a equip i ho donarem tot”, avisa la capitana. També la responsable de secció, Elena Padilla, reafirma que “hem de tornar a arribar a les finals i aquest cop guanyar-ne alguna. Ja l’any passat estàvem de tu a tu amb el Sabadell però ens van demostrar que sabien jugar les finals millor. Ens toca fer una passa endavant i aprendre a competir als moments importants, millorar la gestió emocional i el treballar amb pressió”.

Any de transició a un masculí que presenta jugadors joves i entrenador nou

La temporada es presenta com les precedents per a l’equip, amb presumibles xocs directes contra el Sabadell i disputar els quarts de final de l’Eurolliga com a llistó d’exigència en competició continental. Simone Van de Kraats i Bella Markoch són els grans fitxatges que han de donar gol i consistència a l’equip. Anni Espar i Marta Bach, els referents. Des de l’entitat, però, també es posa molt en valor l’aposta per la joventut i el talent de la casa. 

Noms per anotar i seguir: Blanca Colominas, Isabel Piralkova, Queralt Bertran, Martina Claveria o Rita Gurri. Se n’ha de sentir a parlar i ja han de tenir protagonisme. 

Un vell conegut per donar confiança als joves

A l’equip masculí comença l’etapa post-Beto amb un vell conegut de la casa, Andrei Iosep d’entrenador. Els objectius, amb un grup jove, passen per assegurar la permanència i disputar el top-8. Jugar la Copa del Rei aquest any podria ser una revàlida amb forma de matrícula d’honor per un equip que Padilla reivindica com “la manera de treballar pròpia de la casa, confiança pels joves i paciència perquè creixin i competeixin”.

El CN Mataró tira del talent de casa i amb sis jugadors propis ha arribat l’hora de confiar-hi encara més. Pol  Daura, Max Casabella, Carles Nuñez, Jan Latorre, Marc Rodriguez i Ferran García han de ser els mosqueters d’aquesta nova etapa a mig i llarg termini. A curt termini tocarà combinar veterania i oportunitats. Iosep ho sap, per això l’han retornat a la piscina i Padilla avança que “ens farà falta el públic, jugar amb tanta gent jove implica que la gent encara animi més”.

Fins al passat mes de juny va mantenir el CE Mataró encesa l’espurna d’un possible ascens. Era una sensació recuperada després de molt de temps. Els groc-i-negres van quedar-se a la vora però al camp del Centenari hi estaven passant coses que feia temps que no passaven. La Tercera Divisió és el nivell històric del club i jugar-la de nou semblava un somni plausible. A partir d’aquest antecedent, al club degà de la ciutat té clar que cal tornar a remar en la mateixa direcció i que la creixent assistència al camp i comunió entre afició i equip serà clau aquest any.

L’any passat el CE Mataró va quedar-se a tocar de la promoció 

Fran Seijo és el director tècnic dels groc-i-negres i explica que “hi ha moltes ganes i il·lusió dipositades en aquesta temporada. Els objectius són màxims: ha canviat la plantilla però la pretemporada ens demostra que no hem de renunciar a res”. Seijo, en aquest sentit posa sobre la taula ‘l’efecte Centenari’: “Cada cop ve més públic i ens agradaria que tothom de Mataró se sentís l’equip com a seu i vingés. L’Eixam, el grup d’animació, ha contagiat tota la grada i la gent ve i s’ho passa bé als partits”, explica Seijo.

Es tracta, doncs “de sumar, de guanyar i sumar” per anar consolidant l’equip i aspirar a pensar de nou en la Tercera.

/ Un dels clubs que més creix els darrers anys a Mataró, senyal de fer les coses ben fetes, és el Futsal. L’equip vermell ja fa dos anys que té el primer equip femení a la divisió de plata del futbol sala estatal i els mateixos dos anys ha vist com el primer equip masculí es quedava a les portes de pujar-hi. Mantenir elles i pujar ells és el gran objectiu d’aquesta temporada, com explicar el coordinador del club David Rivera.

Mantenir el primer equip femení a segona i pujar-hi el masculí és el gran objectiu del Futsal

En el cas de l’Aliança femení, es manté el bloc i també s’aposta per tres jugadores del juvenil a més del retorn de Mireia Nedderman a la porteria. La divisió serà complicada, però es confia en poder mantenir l’estendard mataroní al segon graó del futsal estatal. En l’equip masculí hi ha dipositades esperances i voluntats: allò que a la tercera ha d’anar la vençuda ha de ser més que un tòpic. “Portem dos anys sent tercers i aquest any n’entren quatre al play-off, és la nostra gran oportunitat” diu Rivera.

Per aconseguir-ho s’ha fitxat bàsicament gol. Antoñito Ortega i el retornat Pol Novo ja han anotat la meitat dels gols de l’equip en els primers partits.

/ En una mena d’exercici de lògica amb el nom del club, el Joventut, als dos primers equips del Hapo Mataró els toca tirar de gent de la casa com a substituts de noms de nivell que han marxat de l’entitat groc-i-negra. Temps de transició al Teresa Maria Roca on aquesta mutació generacional fa que als dos primers equips de l’entitat aquest any se’ls hagi de demanar objectius esportius, sí, però també formatius. N’és una mostra, per exemple, l’equip femení instal·lat a Plata, el segon graó però que ha vist com col·leccionava baixes importants i com els recanvis, per aposta de club, venien de sota. L’equip és jove, pot pagar la inexperiència les primeres setmanes, però si David Verdugo les conjunta poden tenir present a més de futur.

Els dos equips del Hapo Joventut han perdut jugadors importants i els substitueixen per gent de la casa

Hi ha juvenils i sèniors de primer any a qui els arriba l’alternativa, a qui els toca jugar. No estaran soles. Hi ha solistes dels darrers anys (dels millors de l’equip) que segueixen al peu del canó: Clara Poo, Ona Muñoz, Lidia Benktib o Alissa Forné entre d’altres. A d’altres els toca agafar galons, com Sara Verdugo o Maria Muñoz. La divisió serà exigent i la paciència necessària.

L’aposta pel talent del planter també és la divisa d’un primer equip masculí dels més mataronins dels darrers temps. Sergi Rodríguez n’és l’entrenador i alerta que “assegurar la categoria és essencial però més enllà hi ha l’element formatiu i cal començar a construir el futur del club. Estem en un canvi generacional i l’hem de fer créixer: començar a un nivell i acabar millor”.

L’OK Lliga d’hoquei patins serà la darrera de les grans lligues que començarà, primer han d’acabar les lligues catalanes. Més setmanes de preparació pel primer equip femení de Mataró que retorna a la màxima divisió mantenint el bloc i confiant en què els automatismes que les van fer pujar serveixin, també, per defensar plaça en una temporada difícil. La millor lliga del món serà exigent per una plantilla força jove que tornarà a estar encapçalada per Àlex Castellsaguer. Al club es té molta confiança en el bloc d’un equip molt conjuntat i que les jugadores siguin capaces d’adaptar-se a la categoria. Guanyar a casa serà clau, especialment contra els rivals directes de la part baixa. L’afició local, sorollosa, pot ser un element clau en aquesta aventura a dalt de tot. 

L’adaptació a la nova categoria serà una peça clau per a ells i per a elles

No té una “papereta” fàcil el primer equip masculí del CH Mataró en el seu retorn a la divisió de plata. L’any passat la lliga a dalt va ser dura, el descens merescut i contundent i a més Albert Larrea que seguirà com a entrenador ha vist com bona part de pólvora s’escapava. Se sabia que plegava Eric Florenza però tampoc hi seran Èrik Gual i Àlex Cantero. Toca passar pàgina de la temporada passada i aprofitar el bloc que ha quedat per tirar de contundència. La divisió serà dura, la plantilla és jove i caldrà una passa endavant d’algunes peces. Costa verbalitzar la part de dalt i disputar l’ascens com a objectiu: toca competir i anar sumant, divertir-se guanyant i després ja es veurà com va la classificació. 

/ Ja fa temporades que per parlar del bàsquet a Mataró cal fer-ho del subjecte bicèfal que, encara que no els agradi gaire que se’ls anomeni plegats, formen la Unió Esportiva Mataró i el Maresme Boet 3 Viles. Que tinguessin els dos primers equips equiparats en divisió ha anat afegint elements de rivalitat quotidiana a uns i altres però aquesta temporada, jja es pot dir que no hi haurà derbis mataronins i que per tant cada equip podrà buscar les seves altes ambicions pel seu compte, sense l’afegitó local. 

No hi haurà derbis de lliga i els dos equips femenins juguen a divisions diferents

La Lliga Femenina 2 s’ha desdoblat entre la Challenge i la inferior. A la primera hi forma l’Advisoria Maresme que ha renovat quasi per complet la seva plantilla després de buscar l’ascens l’any passat. Manté Jordi Vizcaíno d’entrenador que explica que “hem de ser conscients que tenim un equip molt nou en una lliga que serà molt competida. Ens hem d’aclimatar bé per poder competir i lluitar en primer lloc per la salvació i després mirar més enllà”. La permanència també serà l’objectiu primordial de Mataró Parc Boet a EBA.

“Posicionar-nos a la part alta de la classificació i mantenir-nos per buscar l’ascens a LEB plata i a Challenge”. Aquest és l’ambiciós objectiu que es marca Dani Poza, secretari tècnic de la UEM pels dos primers equips de l’entitat. És ambiciós? “El masculí ja va demostrar que ho pot fer i en el femení hi creiem. I ho farem sense cap jugador estranger perquè tant a nivell econòmic com esportiu creiem en el model de basar-nos en la gent de la casa. Treballar perquè el màxim de jugadors arribin a dalt des de la base és el nostre ADN”, explica.

Aquesta “piràmide formativa” és la gran aposta a mig termini de la Unió, que renova amb els Germans Homs el patrocini de tots dos equips.