Capgròs
El Girona FC és un dels equips de futbol de moda. Consolidat a Primera Divisió i havent debutat ja a la Champions League, ha estat nominat com a millor club de l'any 2024, un guardó organitzat conjuntament per la UEFA i France Football que es lliurarà a la propera gala de la Pilota d'Or. Des de 2017, un 47% de la propietat del club està en mans de la societat inversora City Football Group Limited, que administra clubs de futbol de diferents països i és propietat en un 78% de l'Abu Dhabi United Group. Entre d'altres, l'empresa és propietària del Manchester City, el Melbourne City, el Montevideo City Torque o el Troyes AC. Aquest fet, junt amb la bona gestió del club sota el lideratge del president Delfí Geli, és fonamental per entendre el creixement del Girona FC en el futbol professional els darrers anys.
Però avui vull parlar de la relació del Girona FC amb el CE Mataró, el club que històricament ha portat el nom de la nostra ciutat arreu de Catalunya i fora d'ella. En total, han estat vint-i-tres les temporades que ambdós equips han coincidit a la mateixa categoria, quelcom que pot semblar inversemblant per a les noves generacions si ens fixem en la situació actual, en què el Girona FC disputa la màxima competició continental mentre el CE Mataró juga a Segona Catalana, després de descendir la temporada passada. Enrere queden els anys daurats, a principis de segle, en què el club groc-i-negre jugava, a bon nivell, a la Segona Divisió B. Molts lectors recordaran aquelles temporades en què el Municipal de l'avinguda Carles Padrós, avui Camp del Centenari, s'omplia els diumenges a la tarda per gaudir del joc del seu equip. Els més veterans recordaran els també extraordinaris anys cinquanta i seixanta a Tercera Divisió, en què fins i tot el club va renunciar per motius econòmics a jugar a Segona Divisió. Temps era temps.
El cas és que CE Mataró i Girona FC han tingut un nivell futbolístic similar en gran part de la seva història. La primera vegada que els dos equips van compartir categoria va ser la temporada 1931-1932, en plena Segona República, en què el Mataró (llavors Iluro SC) va finalitzar en cinquena posició al grup B de la Segona categoria del Campionat de Catalunya, mentre que el Girona va ser sisè. La següent temporada també van compartir categoria (l'Iluro SC va quedar segon en un grup en què va ser campió el Girona). Els dos clubs ja no tornarien a creuar els seus camins fins a l'any 1951, en què van compartir categoria (Tercera Divisió) durant cinc temporades consecutives. Es tracta d'una de les etapes daurades del club de la nostra ciutat, particularment la temporada 1952-1953, amb un meritori segon lloc al grup tercer de Tercera Divisió (llavors hi havia sis grups a tota Espanya), i una tercera posició a la promoció d'ascens a Segona, i imbatut a casa durant tota la temporada. Aquella temporada, a causa de la renúncia del Sant Andreu, la federació va oferir al Mataró ascendir a Segona Divisió, però el club va veure's obligat a renunciar-hi per motius econòmics. A l'equip, sota les ordres de l'entrenador Jaume Hospital, destacaven jugadors com Bru, Martínez, Sánchez, Serra, Soto, Fradera, Adell, Mañosa, Fernández, Vela, Jodas, Comas o Sedó.
Entre l'any 1959 i 1967, CD Mataró i Girona FC van compartir categoria (Tercera Divisió) durant vuit temporades consecutives, amb bones actuacions tant dels groc-i-negres com dels gironins, amb algunes classificacions finals en els llocs alts de la taula. El 1965, el CD Mataró es va proclamar davant del Balaguer campió del Trofeu Moscardó, copa que disputaven els equips catalans de Tercera Divisió (també va disputar la final de 1961, perdent-la amb L'Hospitalet), amb un equip amb Visa, Pons, Vila, Villanueva, Villegas, Camps, Polo, Roy, Xirau, Esindi i Serra. El 1966, el campió va ser el Girona FC, en una final disputada justament contra el CD Mataró (victòria mataronina per 3-2 a l'anada i victòria gironina per 4-1 a la tornada). La final va estar envoltada de polèmica: el partit de tornada va ser suspès per l'àrbitre en el minut 37, en marcar els locals el primer gol i produir-se una baralla entre els jugadors. El matx es va reprendre una setmana després, amb un jugador menys per equip, i la resta de gols es van marcar a la pròrroga. Aquella temporada 1965-1966 destacaven a l'equip groc-i-negre jugadors com Fernández, Estrems, Villanueva, Celaya, Fede, Pons, Tayeda, Rodón, Esindi, Xirau, Martínez, Notario, Jové, Cullet, Bartra o Llopis, sota les ordres d'Antoni Falguera.
Les temporades 1969-1970 i 1970-1971 CD Mataró i Girona FC van tornar a coincidir a Tercera Divisió, però l'equip groc-i-negre va acabar descendint de categoria. Entre 1969 i 1971 hi destacaven jugadors com Nadal, Pepito Ramos, Suades, Ferrada, Rodón, Bilbao, Ollé, Modesto, Zamora, Oliver, Salcedo, Gimeno, Juanito, Daniel, Alonso, Fausto, Sarabia, Camps, Graupera, Martí o Rodri. Els entrenadors aquelles dues temporades van ser Mario Eduardo Leardi, Antoni Camps i finalment Murueta.
Mataró i Girona ja no van tornar a coincidir fins a les temporades 1980-1981 i 1981-1982, novament a Tercera. Aquells dos anys els groc-i-negres comptaven a les seves files amb jugadors com Mendoza, Torrijos, Petit, Juanito, José Luis Flores, Lolo Flores, Abad, Nebot, Haro, Farnés, Tenedor, Tresserras, Mario, Pereira, Soriano, Mora, Mariano, Bautista, Calderón, José María, Reyes, Callejón, Rivero, Parras, Sojo o Álvaro. En la temporada 1980-1981 els entrenadors van ser Vicenç Junqué, Velasco i Carles Farrés, mentre que en la 1981-1982 ho van ser el propi Farrés i després Joan Zamora. A partir de 1983, el club groc-i-negre va entrar en una crisi social i esportiva que va durar força anys, i que el va portar fins a la Primera Regional, fins que els anys noranta va resorgir, retornant a Tercera Divisió l'any 1995.
A Tercera, Mataró i Girona van tornar a coincidir les temporades 1995-1996, 1996-1997 i 1999-2000, en uns anys extraordinaris per al club groc-i-negre. La 1995-1996, amb Miquel Corominas com a entrenador, la plantilla la conformaven jugadors com Teruel, Polo, Mascarell, De Gea, Ros, Miguel, Sito Martínez, Sauras, Vázquez, Monti, Moisés, Marcial, Soteras, Calvo, Harry, Argemí o Roger. La temporada 1996-1997 l'equip va arribar a disputar un triangular de semifinals de Copa Catalunya, amb partits contra el Nàstic de Tarragona (victòria groc-i-negra per 0-2) i el Barça (desfeta per 5-0 contra un equip on jugaven futbolistes com Lopetegi, Blanc, Rufete, Amor, Roger, Cuéllar, Amunike o Stoitchkov, i que aquella mateixa temporada va guanyar la Recopa d'Europa i la Copa del Rei). Aquella temporada destacaven a l'equip, sota les ordres de Martín Abad i després de Jaume Creixell, futbolistes com Conde, Toni, De Gea, Naranjo, Coque, Márquez, José Manuel, Àlex, Aleñá, Edel, Borrell, Ros, Harry, Mascarell, Sauras, Bernardo, Monti, Àxel o Gurri.
La campanya 1999-2000 es va aconseguir per fi l'ascens a Segona Divisió B i es va jugar la recordada final de la Copa Catalunya contra el Barça, després d'eliminar l'Espanyol en un memorable partit disputat a la nostra ciutat. En aquell equip mític, sota les ordres de Miguel Álvarez, jugaven Morales, Fran, Vicente, Robert, Larios, Sauras, Bernardo, Marcial, Monti, Mora, Pacheco, Víctor, Jota, Naranjo, Kiku Rimblas o Francisco. En aquella final jugada a Terrassa amb centenars de mataronins a les graderies, el Barça va imposar-se per 3 a 0 (gols de Kluivert, Miki Albert −que durant la temporada 2002-2003 jugaria al Mataró− i Sergio Santamaría). Els culers van jugar amb el següent equip: Arnau, Carrión, Abelardo, Déhu, Sergi, Xavi, Mario Rosas, Motta (Nakor), Sergio Santamaría (Babangida), Kluivert (Miki Albert) i Moha (Amunike). Per part del Mataró, ho van fer Morales, Larios, Vicente, Robert (Naranjo), Sauras, Bernardo (Kiku Rimblas), Jota, Francisco (Franck), Monty, Marcial (Víctor) i Mora (Pacheco).
La darrera vegada que CE Mataró i Girona FC han coincidit en la mateixa categoria de futbol va ser fa més de vint anys, la temporada 2003-2004. Aquell any, el club groc-i-negre va descendir a Tercera i el Girona va finalitzar en setena posició. Molts lectors afeccionats del CE Mataró recordaran que va ser la temporada en què la directiva va fitxar diversos jugadors brasilers de dubtosa qualitat. La plantilla la formaven futbolistes com Fabio Carvalho, Tato Burgada, Allan, Aitor Olmo, Migue, Gimeno, Santi Asensio, Guillem, Antolín, Òscar Hernández, Jordi Martínez, Mora, Torrecilla, Fernando, Rondinelly, Douglas, Roberto, Ribalta, Quim Famada, David Corominas, Paquito, Rado o Dani Ruiz, a les ordres de Joan Vilà. Com a curiositat, destacar que aquella temporada, concretament el 6 de març de 2004, Messi va debutar amb el Barça B precisament contra el CE Mataró, en un partit disputat al desaparegut Mini Estadi blaugrana.
El darrer partit que el CE Mataró va jugar contra el Girona FC va tenir lloc el diumenge 11 d'abril de 2004 a Montilivi, amb victòria dels locals per 1 a 0, amb gol de penal en el minut 59 de l'avui president del club, Delfí Geli. Per part gironina van jugar Otermin, Txiki, Pelegrí, Raúl Valencia, Garagarza, Pep Pagès (Melero), Matamala, Marcos (Vinuesa), De Gomar, Geli i Diego Ribera (Nan Ribera). Per part del Mataró, van fer-ho Fabio, Aitor Olmo (Pitu), Gimeno, Migue, Roberto (Torrecilla), Òscar Hernández, Guillem (Santi Asensio), Antolín, Dani Ruiz, Mora i Jordi Martínez.
El CE Mataró, formalment Societat Anònima Esportiva des del 2004 amb l'empresa Duol com a accionista majoritària, va fer encara bones actuacions a Tercera Divisió, amb victòria en la Copa Federació inclosa la campanya 2004-2005. Després, però, sobretot a partir de 2007, el club va entrar en una crisi esportiva i social de què no s'ha tornat a recuperar, amb refundació inclosa i nombrosos problemes extraesportius. A dia d'avui, sembla impossible que algun dia el principal club de futbol de la nostra ciutat torni a jugar contra equips com el Girona FC a les categories professionals. Podríem dedicar hores i hores a debatre sobre per què ciutats més petites que la nostra tenen equips a Primera i a Segona Divisió, ha estat sempre un tema recurrent de conversa entre els afeccionats mataronins a l'esport rei. La resposta no la té ningú, perquè segurament és impossible trobar-la. I no serà un servidor qui trobi la fórmula màgica de l'èxit, per suposat. S'accepten idees.
Fonts:
http://lafutbolteca.com/club-esportiu-mataro-s-a-d/
https://ilurosport.cat/dades/plantilles/plantilles-futbol-masculi-del-ce-mataro/
https://www.cuadernosdefutbol.com/2010/02/el-trofeo-general-moscardo/
https://www.inspai.cat/Inspai/es/imatge/212790/Partit%20de%20futbol%20Girona%20FC%20-%20Matar%C3%B3
https://players.fcbarcelona.com/es/partido/g0017-barcelona-mataro
https://www.capgros.com/actualitat/esports/20-anys-debut-messi-contra-mataro_812396_102.html
https://www.capgros.com/actualitat/esports/el-c-e-mataro-ja-es-societat-anonima_101446_102.html
https://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/2004/04/12/pagina-32/1514204/pdf.html
Comentaris (1)