Capgròs
27 d’abril de l’any 2005. CE Mataró 1-0 Benidorm. L’equip de la capital del Maresme, entrenat per Jaume Creixell, es proclama campió de la Copa Federació. Miguel Ángel, Jose, Manolo Jiménez, Kiku Rimblas o el tàndem ofensiu, Àngel i Molina, formaven part d’aquella plantilla. Altres temps. Un jove de 22 anys també començava a despuntar. Era Samuel Bayón, que al final de la temporada fitxaria pel Burgos. 14 anys i 12 clubs després, el futbolista ha tornat al Mataró i l’equip ha pujat a 1a Catalana.
Per què vas tornar al Mataró?
Quan vaig deixar la Grama de seguida em va trucar gent de l’entorn del club i també el míster (Raúl Monroy). Em van oferir entrenar-me amb l’equip i jo, d’entrada, venia amb la intenció de desconnectar i passar-m’ho bé. Només volia sumar des de fora, però de seguida els companys em van animar. Ells, el president (Fran Seijo) i el cos tècnic em van convèncer per fer fitxa i jugar. Els estic molt agraït. Jo només he aportat el meu granet de sorra. Gairebé tota la feina estava feta.
I el Mataró torna a ser de Primera Catalana...
Però per nom, història i ciutat hauríem de tenir equip a 3a, com a mínim. De fet, jo crec que aquí tenim potencial per ser un equip important de 2a B. Ho penso sincerament, després de totes les experiències i realitats que he viscut en el món del futbol (Burgos, Alavés, Cartagena, Benidorm, Badajoz, Llagostera, Orihuela, Badalona, equips d’Eslovàquia o d’Itàlia i fins a una quinzena de clubs durant la seva trajectòria esportiva).
Quin llegat et deixen aquestes experiències que has viscut a fora?
Com més lluny ets, més valores les coses. Per exemple, quan el meu equip o jo teníem un mal moment i, de cop i volta, rebies el missatge d’algun amic, company o antic entrenador... això reconforta i són detalls de la gent que a nivell personal valoro molt. A nivell professional, quan aconsegueixes un objectiu, mires enrere i t’adones de tota la feinada que s’ha fet per assolir-lo... són moments especials i de gran alegria.
Què creus que has aportat a l’equip en el tram decisiu?
Tranquil·litat. Saber interpretar situacions del joc, les coses específiques de cada moment. La gent estava nerviosa per la dinàmica (el Mataró va encadenar tres jornades sense guanyar i el Mollet estava fent una 2a volta èpica). Entrenaven com bèsties, però el dia de partit no s’expressaven amb la mateixa energia. He pogut aportar aquest punt d’experiència.
Què t’ha aportat a tu tornar al Mataró?
M’he sentit realitzat anant a entrenar. Veure com els xavals ho donaven tot a cada sessió, les seves ganes de menjar-se el món... M’ho he passat molt bé i l’ambient ha sigut molt agradable.
Què necessita l’equip per competir bé a 1a Catalana?
Confeccionar una plantilla competitiva que tingui una bona mescla de veterania i joventut. Necessitem joves que siguin avions i jugadors amb més experiència que sàpiguen posar el fre de mà quan toca. D’altra banda, Mataró ha de saber que el gran club de la ciutat és el CE Mataró. Entre tots, també l’Ajuntament, hauríem d’ajudar perquè l’equip vagi cap amunt.
Tens 36 anys. Fins quan vols jugar?
Vull seguir jugant. Ja no em plantejo la quantitat, sinó la qualitat. Encara em truquen de l’estranger, però no és la meva prioritat.
Ho és el CE Mataró?
Sí. En futbol, res més important que defensar uns colors que sents. Vaig marxar molt d’hora de casa. M’hauria agradat fer carrera a Mataró en categories altes. Ara parlaré amb el club. El més important no és el tema econòmic. M’agradaria que es fes un esforç, i em consta que s’està treballant en aquest sentit, per tenir una plantilla realment competitiva. Acabar la carrera a casa amb un altre ascens seria fantàstic.
Una pregunta premonitòria
I tornar algun dia a Mataró?, preguntava el periodista d’aquesta casa, Salva Fernández, en una entrevista amb Bayón de fa un parell d’anys. Ell responia: Aquests mesos sense equip alguna cosa hem parlat, però és aviat. En tot cas, i tant que m’agradaria en el futur tornar a vestir la samarreta groc-i-negra abans de retirar-me!
Samuel Bayón, un home de paraula. Aquest dia ha arribat i el futbolista torna a ser a casa.
Comentaris