L’stm CN Mataró es revolta i força el tercer partit de la final

La finalíssima de la lliga 21-22 del waterpolo femení tindrà un tercer partit. Aquest mateix dissabte, sense ni 24 hores de coll, Sabadell i stm CN Mataró es batran en duel a la piscina de Can Llong de la cocapital vallesana. Un partit més per a la llegenda de la rivalitat entre unes i altres, una ocasió més per gaudir del millor waterpolo d’Europa i quatre períodes més per decidir quin dels dos equips passa a la història com a campió. Si hi ha tercer partit és pel que ha passat aquest dissabte a la Joan Serra: un partit apoteòsic, una muntanya russa d’emocions, una tanda de penals taquicàrdica i una victòria al setè llançament d’un stm irredempt i orgullós.

Quan algun d’aquests dos equips, algun dia, faci figa enyorarem i posarem en valor partits com el d’aquest segon de la sèrie de play-offs. Poques vegades s’ha vist una Joan Serra més plena: no hi ha partit al waterpolo espanyol que concentri i suposi el que és cada capítol dels Sabadell-Mataró. Es coneixen, se saben les virtuts i les vergonyes, es fiten i intenten sorprendre’s les unes a les altres. Es busquen les pessigolles i a vegades se les troben.

El partit d’avui venia marcat pel primer. Cap marge de maniobra per l’stm, més tranquil·litat per un Sabadell amb la lesionada Maica Garcia capbussant-se, com per espantar. Després a la tanda marcaria el seu penal. El primer període ha estat un clàssic: en escacs seria cada jugador amb la seva obertura. Acabava amb un 2-2 just i començava a senyalar protagonistes. En el segon, però, l’stm es quedava a les fosques. 0-3 del Sabadell. Aires de via crucis: bronca i cares de circumstàncies. A la grada vallesana quasi que cantaven victòria. Sílvia Morell, que havia fallat fins a cinc xuts, era el rostre de la decepció. Després en faria dos.

Arriba la revolta

Doncs no. Han decidit que no. Han girat la truita i s’han revoltat contra el destí. Serà Divendres Sant però nosaltres el farem de resurrecció, ha estat com si digués el Mataró. El tercer quart ha estat un clínic, una classe pràctica magistral. Ha tornat la defensa asfixiant de la final de Copa, la Joan Serra xisclava  i empenyia com el Sorrall amb aquella LEN i la millor plantilla de la història de la secció ha posat els punts sobres les is. 4-0 en un quart. A les subcampiones d’Europa. Plantofada sobre l’aigua i exhibició d’allò que Brams en deia la diplomàcia de la rebel·lia.  Morell, Timofeeva i Sevenich eren les golejadores però tot l’equip tornava a funcionar de manera preciosista.

S’entra al darrer quart i cada acció és decisiva. Les locals se’n van de dos gols i tenen dues accions per marxar de tres. En una d’elles els col·legiats neguen una exclusió evident i, per un moment, és com si l’equip desconnectés. És un instant però el Sabadell sap escollir-lo i es posa a un. Cada acció val el seu pes en or i al darrer alè i amb Laura Ester atacant, les vallesanes empaten el matx. Hi haurà penals i la revolta mataronina, ai las que no hagi estat envà.

Havia de ser Cambray

10 de cada 10 cardiòlegs desaconsellen les tandes de penals. Aquesta no podia ser més sucosa. Sota els pals de cada porteria, les dues porteres de la selecció espanyola. Escollides per a tirar, els cinc millors braços de cada equip. Elena Sánchez para el primer però després la cosa s’anivella. No hi falta la ‘Ballartada’ de treure la Blanca Colominas a intentar-ne parar un, però no és. Al cap dels cinc penals, empat a 3 La tanda se’n va la mort súbita i és a la setena tanda que Sánchez para i Clara Cambray (havia de ser la Clara) se sobreposa a la fallada anterior en la mateixa tanda i fa gol. El mateix braç miraculós i incorrupte de sempre, més del Centre que el clor de la piscina es gira al públic, crida i estén els braços. Esclata la Joan Serra i la final se’n va Sabadell després de l’enèsim partidàs entre dos equips de llegenda. 

stm Mataró 8 (13) - Sabadell 8 (12)

• stm:  Elena Sánchez (p), Silvia Morell (2), Simone Van de Kraats (2), Anna Gual (1), Vivian Sevenich (2), Anna Timofeeva (1), Clara Cambray (1), Cristina Nogué, Marta Bach, Queralt Bertran, Anni Espar (3), Bella Markoch (1) i Blanca Colominas (ps)
• Parcials: 2-2 / 0-3 / 4-0 / 2-3