Capgròs
No ha pogut ser. L’stm CN Mataró no ha pogut cantar victòria avui en la que ha hauria estat la seva segona lliga de waterpolo. A l’equip no se li pot retreure res, però no ha pogut amb un Sabadell que ha fet valer la caldera de la seva piscina de Can Llong (“la bombonera”, en diuen) i segurament també la major experiència en partits com aquest: tercer d’una final històrica que enalteix el waterpolo femení català i espanyol fins i tot més amunt d’on ja estava.
Tots els factors han jugat. Els dos partits anteriors, les polèmiques naturals i infundades, la piscina, tot. Ha estat un cúmul de circumstàncies barrejades i explosives que han acabat per ofegar un equipàs com l’stm CN Mataró. Avui predominen les males cares però la temporada culminada amb tres títols és notable. Imperfecta, però de notable. Quan a la capital del Maresme no tinguem un equip com aquest entendrem el que ha suposat.
Sense avantatge inicial, tot es torça
El partit en sí ha estat pràcticament tota l’estona un remar contra corrent. Pitjor no podia començar la cosa. L’stm CN Mataró no ha sabut fer gol en cap de les cinc ocasions que ha tingut (cinc!) per obrir el marcador i a partir del primer gol del Sabadell la defensa fèrria s’ha desmuntat. La gran llufa de l’equip sempre han estat les llacunes i la d’avui ha estat important. El 3-0 era cruel però revelador d’una pel·lícula vista ja en sessió de divendres al Maresme: xuts a les mans de les defensores, Laura Ester fent coses de Laura Ester, nervis evidents i presses que cremen. El correctiu era sever i obligava a canviar el rumb si no es volia sinistre de bones a primeres.
Llàstima del segon gol de la local Nona Pérez al final del segon quart. Llàstima perquè ha dut el partit a la mitja amb la mateixa renda de tres esmorteint els indicis de recuperació que esbossava l’stm CN Mataró. El primer gol s’ha fet pregar i ha arribat com pregant, ajustat, sobre la línia. De Bella Markoch. Ha estat treure el tap i durant uns minuts l’equip ha retrobat la seva millor versió. La de la Morell amb esquerra quirúrgica o la de Cambray multiplicant-se, un gol cadascuna o la de l’exhibició defensiva en pressió i sobre la boia. Tot anava canviant perquè al marcador tot seguís igual. Bales malaguanyades.
El tercer quart ha estat la tercera pedra a la motxilla mataronina. Un sol gol, i de Van de Kraats des del penal, contra un Sabadell a qui totes les ponien. Irene Gonzàlez era un punyal contra la defensa mataronina i Laura Ester la maleïda muralla amb què sap convertir-se la millor portera de l’estat. El tercer període acabava amb la famosa marca de 8 gols del Sabadell. Se sap, és llei de piscina aquest any per l’stm CN Mataró, que si el rival fa 8 gols el partit no es guanya. És la frontera. I les futures campiones hi arribaven abans d’hora.
Ni a la desesperada
Ho ha intentat tot l’stm CN Mataró. Però no ha pogut ser. A cinc minuts del final fins i tot ha atacat amb Blanca Colominas per generar superioritat. Un cop ha anat bé però el partit estava tocat, ja. L’equip no s’ha enfonsat, ha estat digne, competitiu fins al final. Van de Kraats dos cops i l’Anni hi han posat els gols, totes l’orgull. Però massa factors no han acompanyat. Ha estat impossible o, senzillament, no ha pogut ser.
Les cares eren de decepció en recollir les medalles i el mig trofeu que mai ningú no vol tenir. L’eufòria vallesana com a millor equip del país contrastava amb l’orgull ferit de qui ha demostrat que també ho pot ser.
Ambientàs al tercer partit de la final de lliga
Una polèmica inneccessària
Menció a banda del partit, capítol digne de la gran nissaga de partidassos entre unes i altres mereixen les jugadetes del CN Sabadell (del club, s’entén) que ha escalfat innecessàriament aquest tercer partit quan va dir-li al Mataró que només podien tenir 40 entrades. Això ha fet quedat molta gent a casa, generant problemes i comentaris creuats que no fan cap bé. Futbolitzant, en el pitjor dels sentits, el waterpolo. A deu minuts de començar el partit i escortats per la policia eren més de 40 els mataronins fora de Can Llong que, finalment, han pogut entrar perque hi havia lloc. I òbviament no ha passat res. Ha estat un ambientàs, una festassa del waterpolo primer i del Sabadell després. Això és del que es tractava. Tota la prèvia, innecessària. Piscina i fora, que sempre prevalgui l’esport.
Sabadell 10 - stm CN Mataró 7
- (Sánchez, Morell (1), Van de Kraats (3), Gual, Sevenich, Timofeeva, Cambray (1), Nogué, Bach, Bertran, Espar (1), Markoch i Colominas.
- PARCIALS: 3-0 - 3-3 - 2-1 - 2-3
Comentaris