Waterpolo al Sorrall, una mala solució

Sense massa ganes de posar el dit a la nafra, però amb el constant recordatori per part dels mitjans de comunicació i dels comptes personals dels que ens governen, de projectes de reforma i millora d'algunes instal•lacions esportives municipals, crec que es hora de posar de manifest l'escassetat (o millor dit, absència) de notícies sobre algun tipus de proposta o projecte que tingui a veure amb la possibilitat que la nostra ciutat disposi d'una instal•lació aquàtica que permeti, en un moment en que el nostre equip femení de waterpolo demostra poder aspirar a les fites més altes tant a nivell estatal com internacional, disputar-hi els diferents partits I competicions, en unes condicions que poguem definir com a “normals” i/o “estándar”, i amb l’obligat respecte que mereixen les protagonistes d’aquesta estimulant història.

Perquè diguem-ho amb educació, però de manera clara: la piscina d’El Sorrall no es una solució adequada pel waterpolo i l’esport de cert nivell mataronins. No ho es, tant pels esportistes com pels àrbitres, els mitjans de comunicació (amb especial esment a les retransmissions televisives), i evidentment tampoc, pels espectadors presents a la instal•lació. Bàsicament perquè la visibilitat, tant des de l’aigua com des de l’exterior, es molt deficient (fruit de no disposar en tota la seva vidriera de tancament lateral, de protecció de la llum exterior que hi entra) el que causa un evident enlluernament a tots els presents. I també perquè no disposa de graderia fixa que permeti una bona visualització de l’espectacle als assistents. El fet de tenir-la, tanmateix minimitzaria les molèsties causades a àrbitres i esportistes, provocades aquestes per la col•locació de les graderies temporals que es munten pels espectadors quan hi ha partits. Podríem esmentar altres deficiències, però no em puc allargar.

Aquesta situació fa més de 20 anys que s’arrossega, des del moment en que del projecte constructiu de la instal•lació, publicitada com la piscina municipal de waterpolo de la ciutat (d’aquí les seves especials dimensions de 33x25 metres), va desaparèixer misteriosament la graderia pel públic projectada, després de la concessió mitjançant concurs públic a l'empresa que actualment la gestiona.

A dia d’avui, es continua desconeixent si s’han plantejat possibles reformes en l’actual instal•lació per encabir-hi una graderia que dignifiqués i facilités la disputa d’encontres d’alt nivell (tot i que fa ben poc s’hi han fet reformes d’envergadura, amb una important aportació economica municipal, ni una notícia de millores en aquest sentit), o bé si s’ha avançat en les converses amb altres administracions o possibles inversors, per assolir cobrir el pressupost necessari amb l’objectiu de disposar d’una piscina olímpica coberta a la ciutat. Em semblen explicacions que caldria donar per saber on ens trobem i quin futur ens espera en aquest tema.

Mentrestant, el gran nivell de joc de l’equip l’acaba de portar a classificar-se per la Final Four de la Champions League femenina per segona vegada a la història, amb poderosos arguments per lluitar per aconseguir el títol de campiones d’Europa. La manca d’una instal•lació adequada no ha permés al club i a la ciutat optar a l’organització de la competició més important d'Europa a nivell de clubs. Alguns pensem que d’oportunitats com aquesta, la ciutat no en va sobrada i caldria començar a posar-hi remei el més aviat possible.

Per acabar. La construcció d’una piscina olímpica coberta a Mataró permetria també, entre d'altres:

1. La celebració de competicions nacionals i estatals de base i d'alt nivell, en temporada hivernal, com a eina de promoció del turisme intern estatal i de coneixement de la ciutat

2. La promoció i intensificació d’estades de turisme esportiu de clubs de l’estat i d’àmbit internacional, molt presents ja a la nostra ciutat en l’àmbit aquàtic

Ambdós aspectes contribuirien sens dubte a la millora d’oportunitats en els sectors hoteler, de la restauració I del comerç mataronins.

Tant de bo ens en puguem sortir!