Et dono una cançó

Menos mal que siempre habrá una canción que nos salvará la vida. O dit d'una altra manrea més mediàtica i en blanc i negre: torna a tocar Sam, amic, que necessito els teus dits amanyagant la pell del teu piano, amorosament, tant com els meus repassen les meves nafres. O llença un puny de sal a la meva ferida encara oberta, que a tos ens agrada de tant en tant, quan ens ataca la cuca de les nostàlgies, tornar a fer-la sagnar, per regurgitar així el sentiment que un dia ens va fer més humans.

Zoe Valdés a "Querido primer novio" amb aquesta frase aparentment prescindible dins la novel.la ( si és que d'alguna cosa es pot o es vol prescindir en literartura) dóna unes gràcies emotives a la vida, una mica somrient i una mica desesperada com la cançó quecridava la Joan Báez amb la guitarra creuda al pit i la resolució total de que les nostres posicions ningú les podria moure mai.

Tot passa. Tot és sorreta. Poc resta de vegades, excepte quatre menudències, quatre engrunes a la barbeta, dels agravis i èxits que ens conformen. És el de sempre, cançons; "yesterdeis", " Las tres y diez", pluges a Venècia, al final de este viaje...que es manifesten novamnet quan menys t'ho esperes, quan passes distret per qualsevol lloc i zas, la cançoneta que et transporta a jardins on les flors s'han menjat tota la tenebra de l'ara; o que et fa reviure l'aroma aquell que havies oblidat. O el tlinc d'una campaneta sideral que se't fica per la gola com un apols d'estrelles i t'amara les cavernes d'un dolor que segons com, et reconforta. Perquè hi ha dolors que no fan mal del tot. Llavors els ulls se t'omplen d'unes llàgrimes tan espesses que no arriben arodolar mai i dius si no estàs sol que es cosa del fred o alguna al.lèrgia.

Sempre hi haurà alguna cosa que ens perdonarà la vida, que ens salvarà: l'amor, la poesia o una cançó, per exemple. O aquesta mateixa frase de l'autora cubana. O Aquesta tonteria que escric; aquesta llicència que em permeto avui que no em ve la cap cap vers. Sempre pagarà la pena llepar-nos les ferides. Sempre necessitaren pianos, sams i gràcies a la vida. Sempre tindrem una saliva nova que netegi dins del que és possible la sang antiga.

Perquè ho necessitem així si no volem ser bàsicament ossos i oblit, sempre hi haurà una cançó, tant per a tu com per a mi. I algun cop potser serà la mateixa. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin kneebend lassitude ibuprofen adiposis prozac online corrugating