Capgròs
El 29 de gener de 1969 es va decretar la suspensió de l'article 18 del "Fuero de los Españoles" per tres mesos a tota Espanya. Aquesta suspensió equivalia a un estat d'excepció, on la repressió i la barbàrie dels cossos de "seguretat" de l'estat es multiplicaven, s'aturava a tot el que es movia, no es podia circular a partir de les 10 de la nit en grups de més de 3 persones, la Brigada Politicosocial (BPS) et podia retenir durant més de 72 hores a les comissaries o casernes de la Guàrdia Civil. En el nostre cas, ens van retenir entre 10 i 13 dies, i vam arribar a témer per les nostres vides a causa de les tortures infringides pels nostres torturadors, entrenats especialment per la Gestapo per acovardir la població.
A Mataró concretament, la repressió va castigar les Comissions Obreres Juvenils (CCOOJJ), CCOO, Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i la Joventut Comunista de Catalunya (JCC). El dia 8 de febrer, a l'Escola de Formació Professional (EFP) Miquel Biada, les CCOOJJ havien convocat una manifestació llampec per l'ensenyament gratuït i contra l'estat d'excepció, en què van participar uns 30 joves. Dos membres de la BPS, el Comissari José María Martín Carretero i Aguilar "el Extremeño", amb la complicitat de Mariano Ysasi, cap de la Falange, van intentar aturar-nos a tots, no podent aconseguir-ho per la forta resistència que vam oferir, arribant fins i tot a disparar-nos amb les seves pistoles. Potser no ens va impactar cap bala perquè saltàvem com daines i els voltants de l'EFP reunien les condicions per poder donar-nos a la fuga. No obstant això, hores després vam ser detingudes 12 persones, en aquest ordre:
- Ramón Morales Morago, 18 anys, natural de Daimiel (Ciudad Real). Pastisser al Forn Maresme.
- Manuel López Rodríguez, 19 anys, Motril (Granada). Paleta a Construcciones Castillejo.
- Antonio García Castillo, 18 anys, Motril (Granada). Engomador a Cartonajes Mas.
- Joaquín Sánchez Martínez "Mustang", 20 anys, Múrcia.
- Pedro Alfonso Barrena Ruiz, 33 anys, Calamonte (Badajoz). Ferrer.
- Ignacio Pérez Ruiz, 26 anys, Motril (Granada). Mecànic ajustador a Jordà.
- Antonio Rodríguez Avellaneda, 25 anys, Motril (Granada). Paleta a Construcciones Blas.
- José Luis López Bulla, 25 anys, Santa Fe (Granada). Administratiu a Cartonajes Mas.
- Vicente Garrido Carranza, 58 anys, Daimiel (Ciudad Real). Manobre a Construcciones Nogueras.
- Jordi Casals, 59 anys, Mataró. Pintor autònom.
- Conxita Roig Frasquet, 22 anys, Mataró. Enformadora a Medias Gassol.
- Tonia Boter de Palau, 22 anys, Mataró. Mestra de l'escola GEM.
- Luis Fernández Mateos, 26 anys, Serradilla (Càceres). Estudiant de medicina a la Universitat de Barcelona
Vam ser detinguts pels sicaris de la BPS del carrer Llauder abans esmentats i subjectes a cops de tot tipus, passant per la presó de Mataró i sent traslladats a la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana, on vam ser brutalment torturats pels germans Creix, Navals i Cano, els policies més sanguinaris dels que disposava el règim feixista per acovardir els lluitadors per les llibertats democràtiques, la justícia i la pau.
Un exemple de tortura era "la cigonya": ens posaven de genolls i emmanillats pels canells per sota de les sofrages o dels canells al turmell fins a caure a terra, donant-nos un munt de puntades al cos, i en el cas d'Ignacio Pérez, trencant-li dues costelles.
També ens feien "la moto", que consistia en donar-nos cops de puny a l'estómac fins que quèiem a terra i després ens inflaven a puntades de peu. També ens van emmanillar dels canells al turmell fins defallir. Amb "la ruleta russa" ens asseien en una cadira emmanillats per l'esquena i ens disparaven amb una pistola que no tenia carregador, i quan finalment respiràvem alleujats en veure que seguíem vius, ens donaven un cop amb la culata a l'esquena o a l'espatlla. Així vam romandre durant 13 dies en els calabossos de Via Laietana. Els interrogatoris no tenien límit i podien durar vuit hores: ens baixaven al calabós i a la mitja hora una altra vegada a l'interrogatori, fins que ens marejàvem i ens arrossegaven al calabós una altra vegada, on en deu metres quadrats ficaven fins a vint persones, i no podíem tombar-nos al terra. Els nostres torturadors no tenien la més mínima consideració, no respectaven ni edat ni sexe, com va ser el cas d'en Vicente Garrido, de 58 anys, que tot i els maltractes soferts va demostrar una gran enteresa, no proporcionant cap dada als esbirros de la BPS, o les companyes Antònia Boter i Conxita Roig, que a part dels cops i insults constants i amenaces de violació van ser un exemple com a dones lluitadores per les llibertats democràtiques de Catalunya i de la resta de l'Estat. A elles tampoc les van poder treure una paraula que pogués fer mal a la lluita del moviment obrer.
En aquests moments es trobaven també detinguts allà el dirigent del PSUC Àngel Abad, l'advocat Luis Salvadores, i l'estudiant universitari Fariñas. En el cas de Fariña, a qui durant tota la nit li van lligar la corda del pal de la bandera als testicles, va esmentar quatre companys de la lluita per la llibertat, que després van ser vilment torturats com tots els altres en els calabossos de Via Laietana. Aquests tres companys ens animaven a no donar dades ni denunciar cap company que pogués anar a la presó de la mateixa manera que nosaltres. Com a conseqüència del seu heroisme i la seva solidaritat cap a nosaltres, 3 grisos proveïts de les seves porres van treure Fariñas de la cel·la al passadís i el van picar fins que va perdre el coneixement durant diverses vegades. Fariñas no es queixava gens ni mica i cada vegada que es despertava els cridava "criminals i assassins". De la part més ombrívola de les cel·les, on bé podria haver-hi uns dos-cents presos, sortien crits de "Llibertat!" i "Algun dia sereu jutjats per un tribunal del poble!", mentre uns altres, amb llàgrimes als ulls, taral·lejàvem la Internacional.
Després de tretze dies de tortura ens van traslladar a la presó Model, on vam estar incomunicats durant dues setmanes en condicions infrahumanes, sense poder canviar-nos de roba ni dutxar-nos gairebé durant trenta dies, les cel·les plenes de xinxes i les finestres sense vidres. Finalment els menors d'edat vam passar a la sisena galeria i els altres companys a la quarta, on vam coincidir amb dos companys més de Mataró que havien estat detinguts a Barcelona: Francesc Roca i Marimon, acusat de pertànyer a Comissions d'Estudiants de Magisteri, que tampoc es va lliurar de la tortura, i Miquel Torné, militant del FOC, que al costat d'altres companys de CCOO de Telefònica (van ingressar a la sisena galeria) es disposaven a boicotejar el Ministre de Treball Solís Ruiz, que en aquells moments intervenia a TVE. Miquel tenia 17 anys i li van aplicar un sumari per fer-li un Consell de Guerra que a darrera hora va passar al TOP, que el va condemnar a un any.
Durant la nostra estada a la Model, a través dels nostres advocats Albert Fina, Montserrat Avilés i Pep Manté, vam interposar una denúncia contra la BPS per maltractaments. Als dos mesos vam quedar en llibertat provisional fins al setembre, quan l'Audiència Nacional va cridar Pedro Barrena, Ignacio Pérez, Antònia Boter i Conxita Roig, que van declarar ser certes les tortures sofertes per Ignacio, Ramón Morales i altres companys, quedant sobresegut el sumari i sense ser processats cap dels dotze.
Avui, després de 50 anys d'aquells esdeveniments tan salvatges, la "democràcia" en el nostre país es troba en perill per la situació a què ens han portat els governs de torn, a Catalunya amb Convergència i el Pujolisme, i a la resta de l'Estat amb el PP d'Aznar i Rajoy. Tot això ha portat a la retallada de llibertats, l'aprovació de la llei mordassa, i el 315 del Codi Penal. La presó preventiva ha portat a l'empresonament dels presos polítics actuals a Catalunya, i a la resta d'Espanya de 300 sindicalistes que van participar en els piquets de la vaga general de 2012, a més de diversos músics, artistes i escriptors.
No podem estar d'acord amb un sol detingut per expressar idees o per exercir el dret a la llibertat d'expressió, per la qual cosa hauríem d'estar en mobilització constant davant el perill i l'avanç d'una dreta reaccionària més ancorada en el passat que en l'actualitat.
Que ningú s'oblidi que aquesta dreta és la responsable de les reformes laborals i les crisis econòmiques, així com l'explotació salvatge a què estan sotmeses les dones de la neteja, vigilants de seguretat, treballadors de la construcció i altres professions de la societat que treballen cada vegada més en precari. No podem seguir pagant els alts preus dels mals governants que s'han lucrat amb tanta corrupció i als que la justícia no és capaç de processar, així com els evasors de capital. Tots ells són els culpables de la ruïna de la nostra economia a tot el país a través del saqueig a què ens han sotmès durant els últims anys, com són les empreses de l'IBEX 35, patrocinadors de l'enfonsament de l'esquerra, del creixement de la dreta reaccionària a través de la FAES i l'Aznarisme, amb la Fundació Taronja i la incipient VOX.
Els sindicats de classe, l'esquerra en general, totes les entitats progressistes, els jubilats, la joventut, les dones, els estudiants i professionals, els intel·lectuals i tota la ciutadania progressista i democràtica al costat de tota la classe obrera hem de lluitar (com diu el "Manifest per la Pau, la Convivència, els Drets Civils i la democràcia", signat per Òmnium, CCOO, UGT i la FAVM a la nostra ciutat) "per canviar les lleis injustes com la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com la llei mordassa, o el Codi Penal, derogant articles tan anacrònics com el 315.3, 490.3, 451, 543 o 525".
Comentaris