Capgròs
La crisi sanitària, el confinament i l’aturada de l’activitat econòmica està comportant un increment extraordinàriament important de les desigualtats socials i econòmiques.
Ens trobem davant d’un increment notable de problemes de d'habitatge, pobresa i precarietat que posen a moltes persones en una situació d’inseguretat i de vulnerabilitat cada dia més greu.
Aquestes situacions comporten conseqüències socials, educatives i culturals que cal conèixer, analitzar i abordar amb urgència. En són un petit exemple les dificultats per accedir a l’entorn digital que ens apropa, en aquests moments, a l’accés a l’educació i la cultura, agreujant, així les diferències econòmiques i socials.
La precarietat i la inseguretat provoquen por i incertesa que impedeixen a moltes persones la visualització del seu futur personal. I sense la capacitat de construir i visualitzar un projecte individual o familiar de futur és pràcticament impossible sentir-se part integrant d’una comunitat social, i molt menys cultural o nacional.
El desarrelament, la manca absoluta de sentiment de pertinença sumades a la vulnerabilitat i la inseguretat són les condicions en les que els discursos de la por, la intolerància i la xenofòbia es desenvolupen amb més facilitat; com també la desafecció total i absoluta per la política i els polítics. Les persones migrades es converteixen en dobles víctimes de la crisi, patint les desigualtats, per una banda, i el rebuig i la xenofòbia, per l’altra.
La represa de l’activitat després del confinament, posarà en evidència que una part important de la població no tindrà capacitat de reaccionar a la crisi, mentre que una altra part si que podrà afrontar-la i reaccionar reprenent l’activitat econòmica sense haver patit conseqüències massa greus per al seu desenvolupament personal o familiar.
L’administració pública haurà de fer tot el que pugui per facilitar l’activació de l’economia i, sobretot, compensar les desigualtats resultants de la crisi.
Però per garantir una veritable reactivació de tot el potencial econòmic, social, educatiu i cultural del nostre país, sense deixar-nos a ningú pel camí, ens cal el compromís i la solidaritat de totes les persones que poden afrontar la situació amb facilitat envers aquelles que no ho poden fer.
Tenim, tots plegats, una oportunitat única per redibuixar un futur compartit reconstruint consensos i refent les bases d’un nou projecte col·lectiu.
Cadascú de nosaltres, tothom, individualment, i tot el el teixit associatiu dels nostres barris, pobles i ciutats, tenim la responsabilitat de convertir els durs aprenentatges de la crisi en nous compromisos col.lectius que hauran de ser la base d’un nou projecte nacional basat en les conquestes socials individuals i col·lectives.
Hem de fer arribar la cultura i la creació cultural a tots els racons de les nostres ciutats, hem d’impulsar iniciatives socio-culturals i comunitàries que allunyin les pors i la inseguretat dels nostres barris, i també hem de facilitar el desenvolupament d’activitats econòmiques alternatives basades en l’economia social i solidaria que aturin la vulnerabilitat i la pobresa de les famílies, hem de generar sentit de comunitat i de pertinença facilitant l’accés a la cultura, a l’educació i al lleure creatiu a tots els infants i joves del país.
Ens hi posem? Podem fer-ho i ho hem de fer, perquè el futur es construeix amb esforç col·lectiu.
Comentaris