Galeria de Santes: les millors imatges del final de festa

Mataró torna a viure en la rutina, se li han acabat les piles del motor que la transforma. S’acaba l’excepció i reprèn la norma. El 30 de juliol és una sentència i si a sobre cau en diumenge com aquest 2023 se li reforça aquest caràcter de temps somort, de ressò esmorteït del que ha passat i que amb els ulls desperts de la nova perspectiva falta molt perquè torni a passar.

Les Santes 2023 són història i per més que l’ortodòxia més cafetera insti a fer com amb les monarquies, que just després del darrer alè d’un monarca ja vitoregen al següent convindrem tots plegats que la ciutat, més enllà de pensar en d’aquí a 11 mesos i 3 setmanes, el que li convé és replegar-se i li pot ajudar de recordar. Per això, amb un xic de demora, arriba la darrera de les galeries de Les Santes. La galeria final, la del 29.

Un 29 en la línia dels dies anteriors

Tot i que sent el darrer dia de Les Santes tot sigui com una hora dels adéus sostinguda i allargada, el cert és que la jornada va desenvolupar-se com les precedents. Amb més gent (el vermut de Bastons segueix sent familiar, però cada any té més requesta) a tots els actes. Especialment a l’Anem a Tancar amb una autèntica gernació militant al costat de les figures fins el darrer moment en el que el casc brillant de maco i nou de trinca d’en Robafaves es va perdre portes de Can Marfà endins i una primera traca del dia va anunciar a la concurrència que el seguici ja era a dormir.

A dins, internament, llavors van succeir-se els homenatges. Dos d’ells, ben merescuts, pel record de Lluís Hugas. Els Geganters van donar els darrers dos rams d’aquestes Santes i la colla del Drac els quatre petards de la Dormida del 27 a la Núria, en Martí, la Juliana, la Queralt i en Lleïr. La família d’en Lluís que més tard també encendria la Tronada de fi de la Festa Major que ha portat el seu nom incrustat en la memòria.

Entre l’Anem a Tancar i la Tronada s’hi havia fet lloc la Carretillada que va congregar moltíssima gent a darrere de l’Ajuntament per a l’escenificació del retorn a l’infern a còpia d’enceses i més enceses, de guspires i combinacions espectaculars de pirotècnia. Mitja hora generosa d’enceses fins a un final aeri. Segon avís de comiat.

El tercer i més sonor, òbviament, la Tronada. Un altre cop la Pirotècnia Tomás guanyant-se el cel de Les Santes amb un espectacle intens, esclatant, al punt de la mitjanit quan ja és 30 de juliol però tothom fa veure que no. Una tronada molt espectacular que altre cop va fer tremolar el Parc.

I d’aquí es va passar al ritual final. Esclatat el darrer tro, tothom cap al Parc Central. Hi començava l’Espetec Final i el col·lapse inicial, sobretot a l’entorn de la barra, va ser dels d’època. Igualment, en una d’aquelles tradicions tan mataronines com criticar el cartell, es van fer muntanyes de cadires tot i que l’Ajuntament havia canviat el model per evitar-ho, enretirant les clàssiques de fusta. A l’hora de la veritat, les plegables alternartives, tenien més mala estabilitat i alguns dels castells van anar per terra.

Per terra no però cap avall sí que va anar l’Albada, després d’un ball animat de mena, amb Los Labradores portant els més troneres Riera avall, al so de clàssics de xaranga i els darrers Bequeteros. És llavors, quan es fa de dia, que el 30 de juliol esclafa tot el que ha estat la festa. I d’aquesta en queden records com aquesta galeria.