Guanya Bote. Va de democràcia!

L’espectacular resultat de les Municipals del 26-M ha capgirat l’Ajuntament de Mataró. La situació política actual -general i local-, amb l’efecte Pedro Sánchez i la coincidència amb les europees han portat a una alta participació. Un 10% més de votants que fa quatre anys ha donat una nova composició: un guanyador clar, un segon destacat i cinc formacions en lloc de les nou que hi havia fins ara. Un Ajuntament menys complicat de gestionar i amb previsió de menys sotracs, d’entrada.     

El físic David Bote és l’home de les sorpreses. Ho va ser el 2014 en ser proposat com a alcalde per als comicis de l’any següent. Una decisió valenta i potser arriscada, per part de la nova direcció del PSC mataroní. Va sorprendre al mateix partit i va causar perplexitat als militants històrics. Els que el van proposar van encertar, perquè es tractava del candidat més adequat entre les noves fornades de joves socialistes, per assenyat i responsable, formació i actituds.  

Va donar la sorpresa el 2015 en guanyar amb pocs regidors i un migrat avantatge respecte als altres partits. L’aritmètica resultant feia obligat el pacte amb els segons, llavors CiU. Arran dels fets de l’1-O, l’executiva nacionalista va imposar als seus regidors trencar el pacte. El transfons real era la preocupació -poc confessada- que, si es mantenien al Govern municipal, ERC els avançaria encara més en vots, com ja estava passant.   

En sortir CiU del Govern van deixar l’alcalde Bote amb només cinc edils, una minoria humanament molt difícil de gestionar. Però s’ha demostrat que se’n surt més el responsable i aplicat que l’astut i el calculador. El treball dur, la bona voluntat i una pràctica sincera del diàleg els han permès a acabar el mandat amb prou solvència. L’aprovació dels quatre pressupostos (fet que l’alcalde Mora no va aconseguir mai) ha estat un altre dels èxits de Bote i el seu equip.  

Des de tot l’independentisme es va acusar Bote que impedia votar l’1-0, quan hi havia locals de la Generalitat disponibles i oberts per al referèndum, al final va ser consulta, de caire voluntarista i explícitament prohibida. La campanya contra Bote ha estat immerescuda i injusta. Se l’ha increpat amb protestes i males maneres. L’esbroncada a la darrera crida de la Festa Major -malmetent la imatge de la ciutat en un dels dies més representatius del mataronisme-, quan va quedar l’alcalde sol al balcó, en connivència amb alguns funcionaris municipals, va ser de vergonya aliena. Un fet que, en contra del que buscaven els seus promotors, va comportar adhesions a Bote, que encara es comenten.

Deixant l’alcalde sol al govern se’l volia debilitar, pensant que no podria acabar el mandat i que el seu equip no se’n sortiria. Se li han posat molts pals a les rodes, però al final ha sortit reforçat. Les decisions dels rivals -que volien ser estratègiques- s’han convertit en la punta de llança, en l’impuls que l’ha catapultat a una àmplia majoria.

Hi ha grups que fan molt de soroll, però no tenen la majoria social. Les quatre opcions independentistes han sumat el 38,83% dels vots de diumenge passat; potser és molt, però ni de lluny són la meitat. D’altra banda, les dretes defensores del “Mataró se queda en España”, amb nodrides manifestacions al carrer, només poden identificar-se clarament en dos regidors del nou consistori. Alguns parlen molt de democràcia. Si democràcia és votar, que diuen alguns –en puritat democràtica no és nomes això; són més coses-, la votació del diumenge és clara i s’ha d’acceptar i respectar.  

Un apunt final. El nou plenari municipal és molt més d’esquerres que l’anterior. Aquell era de 16 regidors sobre un total de 27 i ara és de 23 regidors dels partits que es defineixen d’esquerra. El 2015 hi va haver 18.217 vots de centre-dreta per 26.778 d’esquerres; ara, 11.420 vots de centre-dreta per 42.957 de les esquerres (no hi compto Primàries, més transversal). Tot plegat és efecte de la gran pujada del PSC i d’ERC. Però no ens enganyem, Mataró no és tan d’esquerres com semblaria. Molt vot ha anat a aquests dues formacions per raons “identitàries”, més enllà de les ideologies i de les propostes programàtiques.