Josep Puig i Cadafalch, 145 anys

El dimecres dia 17 d’octubre de l’any 1867 va néixer a Mataró, al Carreró número 38, Josep Puig i Cadafalch, que seria un eminent arquitecte modernista, arqueòleg, historiador de l’art romàtica català, regidor de l‘Ajuntament de Barcelona, diputat provincial, diputat a Corts i President de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923), Honoris Causa d’universitats europees, nord-americanes i també catalanes. Estem davant doncs del seu 145è aniversari.

D’aquí a només cinc anys (2017) celebrarem el 150è. aniversari del seu naixement. Seria adient, penso jo, que la petició feta a l’Ajuntament de Mataró per part de la comissió del MEM “Salvem la seva casa natal” de dedicar-la a centre difusor de la seva figura i la seva obra sigui ja una realitat. Més de 800 ciutadans i quasi una cinquantena d’entitats ho avalen.

Mataró, la seva ciutat natal i on és enterrat per voluntat pròpia, i Catalunya té pendent, encara, un reconeixement explícit de tot el què va fer per la seva estimada terra. Va morir en plena dictadura (1956) essent enterrat el dia de Nadal sense que l’Ajuntament franquista es dignés a acudir-hi. Era un proscrit, un traïdor... Anys després (1967) amb motiu del centenari del seu naixement es va col•locar una placa a la seva casa natal on – per raons polítiques – no hi constava que hagués estat president de Catalunya, foragitat pel general colpista Primo de Rivera l’any 1923. Durant la Guerra Civil s’autoexilà a França per retornar un cop aquesta va acabar i que portà al país a una tragèdia que duraria quasi tres anys degut a un altre general colpista i feixista el general Francisco Franco. Se li negà exercir d’arquitecte durant uns anys. Per comptes de marxar del país es quedà aquí reemprenent, en la clandestinitat, l’activitat de l’Institut d’Estudis Catalans, que ell mateix junt amb altres havia fundat l’any 1907. Va restar en actiu i fidel als seus principis catalanistes fins a la seva mort l’any 1956. Morí a Barcelona o residia però va voler descansar en un senzill nínxol familiar de la nostra ciutat.

A cinc anys vista del 150è aniversari del seu naixement caldria aconseguir – tal i com ha fet recentment l’Ajuntament d’Argentona amb la seva casa d’estiueig – que l’Ajuntament de Mataró presidit pel convergent Joan Mora (que portava al seu programa electoral l’adquisició de la seva casa natal) faci els passos necessaris per destinar la casa del Carreró número 38, com a Centre Difusor de la seva gegantina figura i de la seva ingent obra. I fer també una gran exposició on quedi constància de tot el que va fer, una biografia actualitzada i el que calgui. Implicar, també, al Parlament de Catalunya perquè el país reconegui de manera explícita – d’una vegada - els mèrits sobrats que va fer al llarg del seus 89 anys de vida dedicats al país.

Puig i Cadafalch, malgrat els anys que fa que ja no és entre nosaltres, periòdicament és motiu d’actualitat com quan es va restaurar l’estendard de Ripoll, pel Grup d’Història del Casal (1997), l’erecció de les Quatre Columnes de Montjuïc (2010), el Centenari de l’Expedició a la Vall de Boí (1907) per estudiar i rescatar les esglésies romàniques; l’”Any Puig i Cadafalch” (2001), l’erecció d’una estàtua al parc Municipal, i fa ben poc amb l’adquisició de la seva casa modernista d’Argentona per part de l’Ajuntament de la vila.
L’Ajuntament de Mataró hauria de fer seu el repte de restituir la figura d’aquest mataroní i català il·lustre que tant ha fet per Catalunya a fi que tingui el reconeixement de la seva ciutat natal però també del seu país.

Falten cinc anys però cal posar fil a l’agulla ara mateix.