L’Any Bequetero: la connexió valenciana de Les Santes

La cançó més característica de les Santes és El Bequetero. Les notes d’aquest pasdoble marquen l’inici de la nit del 25 de juliol del Desvetllament Bellugós, quan milers de mataronins i mataronines surten al carrer per acompanyar els gegants des de l’Ajuntament a la Plaça Santa Anna ballant, saltant i comptant fins a 15, en sintonia amb els compassos de la música. És per aquesta coincidència numèrica que aquest 2015 se celebra l’Any Bequetero, incloent un conjunt d’actes per commemorar aquesta peça musical d’arrels valencianes amb la intenció de despertar l’interès de tothom que en algun moment hagi gaudit o s’hagi sentit seu El Bequetero.

La idea va sorgir d’entre un grup de músics vinculats a la Momerota, la Família Robafaves, l’Àliga o l’Agrupació Musical del Maresme, que van  formar diverses comissions des de les quals s’han organitzat els diversos actes. Oriol Rodríguez, membre de la comissió de l’Any Bequetero, explica que estan convençuts que “la majoria d’assistents del Desvetllament o que escolten el Bequetero  no s’han preguntat gairebé mai d’on provenia tot plegat”, de manera que esperen que el conjunt d’activitats serveixi per fer pedagogia i donar a conèixer la peça i els seus orígens. L’Any Bequetero de fet va començar després de les campanades de Cap d’Any i  encara “esperem poder fer més coses després de Les Santes i fins que acabi el 2015, com una gran traca a finals d’any relacionada amb l’efemèride”, afegeix.

Arrels valencianes
El Bequetero és un pasdoble que forma part de la tradició mataronina des de fa més de 30 anys i que prové de Cocentaina, un municipi del País Valencià. La peça la va compondre Gustavo Pascual Falcó (Cocentaina 1909-1946), el mateix autor de la famosa cançó de Paquito el Chocolatero, i la va dedicar a la Filà de Bequeteros de Cocentaina, que l’utilitza per a les desfilades durant les festes de Moros i Cristians de la localitat. Les notes de Falcó van arribar a Mataró el 1983 quan la comissió de festa major va pensar que calia incloure una iniciativa que promogués que els gegants sortissin  a la festa un cop acabada la dormida amb els més petits.

D’aquesta manera, quan la Família Robafaves va impulsar el Desvetllament Bellugós la peça escollida per la Banda de Gaianes -que participava a Les Santes des del 1980- per acompanyar musicalment els gegants va ser El Bequetero. La peça va tenir una gran rebuda de manera que es va decidir repetir l’any següent, quan es va produir una eufòria popular perquè en comptar els compassos i en arribar a 15 la gent va començar a saltar, esdevenint així un element particular i d’identitat de Les Santes.

Un dels actor claus perquè la Banda de Gaianes comencés a participar a les Santes va ser el professor i poeta de Cocentaina Joan Jordà, ponent de la conferència que va donar el tret de sortida institucional a Les Santes 2015 el passat diumenge amb L’Estrena. Jordà, un home compromès amb la defensa i la cultura del País Valencià, va destacar que tant la festa com la cultura poden millorar la relació entre els pobles, ja que es fa “amb accents variats però amb un mateix sentit i sentiment”. Va posar en relleu com “la festa pot arribar a esdevenir la signatura col·lectiva de la identitat d’un poble” que uneix petits, joves i adults. Tot i que la sempre ha estat present a Les Santes, no va ser fins després de les primeres eleccions democràtiques a l’estat espanyol del 1979 quan es va convenir que la “celebració perdés el sentiment oficialista i encarcarat que tenia perquè fos una festa dels mataronins i mataronines”, va recordar. Així doncs, per Jordà El Bequetero és “un dels referents que marca la marxa de les músiques mores que és capaç de moure els sentiments més profunds” i que s’ha convertit en un símbol imprescindible de la festa major de Mataró.

Visita de la Banda de Gaianes
La Societat Musical Mestre Orts de Gaianes va començar a participar a Les Santes perquè la ciutat no comptava en aquells moments amb cap grup musical que pogués acompanyar els diferents actes del programa de la festa mataronina. Així, la seva primera representació va ser el 1980 i durant 24 anys van venir per Les Santes, revitalitzant l’interès per la música de banda a Mataró que més tard es va materialitzar en la creació el 1984 de l’Agrupació Musical del Maresme. En poc temps es va dur a terme una participació conjunta d’ambdues bandes fins que el 2004 el grup local ja va començar a actuar en solitari. Arturo Martínez, president de la Banda de Gaianes, manifesta que se senten “orgullosos del llegat cultural que hem deixat a la ciutat i d’haver pogut contribuir a potenciar i desenvolupar el gust i l’afició per la música de banda entre els mataronins i les mataronines”.

La última representació de la Banda de Gaianes a la festa major de Mataró va ser el 2003 i més tard, el 2005, es va inaugurar al Parc Central una plaça amb el seu nom com a homenatge. Martínez explica que en aquesta edició la participació de la banda és un fet excepcional, i considera “un plaer tornar a Mataró, on ens sentim estimats i ens considerem un actor més de Les Santes”. Tots els membres de la banda estan molt il·lusionats, afirma, sobretot per prendre part al Desvetllament: “és l’acte més especial, perquè és on hi ha una mena de fusió entre la gent, la Família Robafaves i la música que és la mostra que Les Santes són vives”.