L’Escapada a Negra Nit, un dels correfocs més segurs de Catalunya

L'acte que comporta més riscos de la Nit Boja és, evidentment, l'Escapada a Negra Nit, el gran correfoc de la Festa Major. Creada l'any 1983, cinc anys més tard s'hi va viure un greu accident quan es va encendre la saca amb pirotècnia que portava una de les diablesses. Des de llavors el plantejament de l'acte ha donat la volta com un mitjó, passant d'un perillós amateurisme a un control exhaustiu de pràcticament cada detall. Avui, de fet, està considerat un dels correfocs més segurs de Catalunya, tal i com apunten des del consistori. Es va canviar el recorregut per evitar el pas per carrers estrets (l'accident va tenir lloc a la cantonada entre carrer de la Palma i Baixada de Sant Simó, vials que avui s'eviten); es va començar a demanar expressament als veïns que no llencin aigua malgrat que la gent ho demani (l'estrena de la Ruixada el 1989, a l'any següent, no és baladí) perquè provoca relliscades amb el terra moll i perquè malbarata la pirotècnia; i les diablesses van passar a portar saques molt més petites.

Aquest darrer fet ha comportat que s'hagin hagut de multiplicar els punts de càrrega de pirotècnia (cal tenir en compte que l’any passat se’n van fer explotar uns 240 quilos). N'hi ha un total de set repartits pel recorregut del correfoc, i s'hi extremen les mesures de seguretat perquè són especialment delicats. Els conformen camionetes especialment homologades per a transportar pirotècnia, envoltades de tanques amb ràfia (una tela ignífuga) i un vigilant de seguretat que només deixa passar-hi el personal autoritzat, i vigila que cap diable ho faci amb una metxa encesa. Fins al 1988, aquesta tasca anava a càrrec d’amics i familiars de les diablesses, sense cap mena de control. 

També contribueix a millorar la seguretat la gestió de les instal•lacions fixes de pirotècnia, un total de 10 en el recorregut (la més potent de les quals al final, a la plaça de l'Ajuntament). A més de contribuir a l'espectacle amb grans ruixades de foc, serveixen per regular el flux de gent: si els assistents del correfoc se separen massa, les cascades ajuden a compactar-los perquè atreuen la gent cap a elles.

Abans de l'inici de l'acte es repassa el recorregut fins a tres vegades per controlar que tot estigui en ordre, a la recerca de possibles obstacles (obres, testos, escombraries) i punts crítics. El responsable de cada colla participant s’identifica amb un braçalet. En cas d’urgència, un dels membres dels Equips de Suport duu una bengala verda (l’únic element de pirotècnia d’aquest color en tot el correfoc per no generar cap confusió) que quan s’encén implica que totes les colles han d’apagar els seus focs.

Els riscos sempre hi són
L'Escapada a Negra Nit pateix, en matèria de seguretat, un handicap respecte als altres grans correfocs catalans: és l'únic que comença tan tard, a la 1.30h de la matinada. Això li dóna un caràcter únic, però també fa que el percentatge de participants beguts o intoxicats sigui molt major. Per això, totes les mesures de seguretat són benvingudes. Tot plegat es treballa durant l’any a la Comissió de Foc, integrada per tècnics de cultura, representants de les colles de foc i membres dels equips de suport. Al final, el criteri és molt simple: dur a terme l’acte amb la màxima seguretat possible, tenint en compte que els riscos implícits en tot acte de foc sempre hi seran i que, si bé un accident sempre es pot produir, com a mínim es pot controlar la seva severitat, perquè sigui el menys greu possible.