La fusió de dansa i arquitectura de Toni Mira

Més enllà dels seus ingredients tradicionals, és bo que Les Santes n’ofereixin altres de sorprenents i inèdits. Aquest serà el cas de l’espectacle “El Museu dels Somnis” que presentarà el coreògraf Toni Mira. El protagonista és el Museu de Mataró, a la façana del qual Mira aplicarà la tècnica del “mapping”. Es tracta de la projecció d’imatges i objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre qualsevol tipus de superfície, normalment façanes, mobiliari urbà o interiors d’edificis. Però serà un ‘mapping’ ben particular, per tres motius: l’aparició d’una ballarina, la mataronina Carla Pérez; les pròpies imatges, creades per nens i nenes mataronins en tallers previs; i el fet que Mira no utilitza software per fer el mapping, sinó una tècnica més artesanal. 

“Fa 17 anys que vaig fer el meu primer espectacle de mapping, gravant ballarins des d’una càmera zenital i projectant-los a la façana del CCCB”, recorda Mira que, com a estudiant  sempre ha mostrat un interès especial pels vincles entre dansa i arquitectura. “El primer és l’art més efímer i el segon el més etern, però l’un sense l’altre no funciona: si no hi ha algú que s’hi mogui els espais deixen d’existir com a tal, i alhora els ballarins els necessiten per poder ballar”, explica. Mira, de fet, va estar a punt de llicenciar-se en Arquitectura, però va deixar la carrera quan encetava el cinquè curs per dedicar-se plenament a la dansa. Com a coreògraf sempre ha volgut unir les seves dues passions. 

Mira manté un estret vincle amb Mataró, on hi ha produït i presentat  diversos espectacles

Al llarg dels anys ha presentat espectacles de ‘mapping’ en façanes de ciutats com Londres, Sevilla o Barcelona. Especialment recordada va ser la seva intervenció a l’edifici de La Pedrera, per la qual va demanar als alumnes d’una escola propera que plantegessin amb quins colors i de quina manera pintarien la façana de l’emblemàtic edifici de Gaudí. Unes pintures que després van prendre vida entre les corbes i els ferros forjats de l’immoble senyera de l’Eixample. “Mai genero imatges en ordinador, tot és ‘mapping’ a mà”, explica l’artista, que fuig de recreacions virtuals exagerades per buscar una aproximació més artesana a aquesta tècnica que cada cop està més de moda. El coreògraf aposta per aquesta mena de muntatges perquè la seva espectacularitat, i el fet de tenir lloc a la via pública, atreuen molta més gent, des d’aficionats a la dansa fins a simples curiosos. “És una manera d’ampliar públics, de picar-los la curiositat”, explica.

Mira manté un estret vincle amb Mataró, on hi ha produït i presentat diversos espectacles amb Nats Nus Dansa i amb altres projectes. Amb la ballarina Carla Pérez hi ha treballat en diverses ocasions, i ara l’ha fitxat per al “Museu dels Somnis”. Altres mataronins hi han col·laborat a través d’un taller previ que es va fer de l’11 al 15 de juliol on els participants van ser convidats a dibuixar-hi els seus somnis. Tots ells seran projectats en la façana renaixentista de Can Serra mentre els mateixos Mira i Pérez interactuen amb les imatges. Una dansa entre els somnis dels mataronins. 

Un innovador i pioner

Referent de la creació contemporània actual al nostre país, Toni Mira va fundar el 1987 la companyia Nats Nus Dansa, a través de la qual el coreògraf reflexiona sobre la dansa, el teatre i l’ésser humà.  A més de presentar nombrosos muntatges amb Nats Nus, Toni Mira ha col·laborat amb companyies com el Ballet Contemporani de Barcelona, la Companyia Diversions, l’Institut del Teatre i Dagoll Dagom. El 2010 va rebre el Premi Nacional de Dansa de Catalunya que atorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA).

Un dels espectacles de Mira a la Pedrera.