La Juliana ja no és cap secret

La recepta de la Juliana ha deixat de ser un secret. La beguda que tan sols es podia degustar durant el Ball de Requisits des de fa 20 anys, era fins ara un misteri, i donava peu a moltes especulacions. Quins alcohols portava? Perquè era tan dolça i li costava tan poc pujar al cap? Amb motiu del 20è aniversari de la beguda més representativa de Les Santes, s’ha decidit fer pública la fórmula per a preparar-la. La juliana compta amb tres licors (ginebra, rom i vodka), suc de taronja, granissat de maduixa i cava. El programa d’actes de Les Santes en porta les quantitats per fer-ne 20 litres, i així poder gaudir d’aquesta beguda rosada i refrescant en qualsevol ocasió, i no tan sols la nit del 28.

La beguda es va presentar en societat l’any 1995, en un acte a la plaça gran amb el grup d’animació Xarop de Canya. “La recepta és meva, però la idea original de fer una beguda pròpia de Les Santes és de l’Oriol Rodri”, explica Tere Almar, tècnica de Cultura de l’Ajuntament. Seguint l’exemple de festes com la Patum de Berga o Santa Tecla de Tarragona, van patentar la recepta de la beguda de Les Santes. “Vam haver de fer un parell de sopars per fer coixí i anar provant les diferents combinacions”, rememora Almar amb un somriure. Tenien clar des del primer moment els ingredients, però faltava trobar-ne les proporcions. “Volíem que fos refrescants, no massa alcohòlica i amb un producte propi del Maresme com ara la maduixa”. Una de les claus és tirar-hi el cava al final, just abans de servir-la, perquè no es trenquin les bombolles. “Els ingredients han de ser de bona qualitat, i el cava, brut”, diu Almar

Per mantenir la recepta en secret, durant els primers anys Almar i Gisel Noè, una altra tècnica de Cultura, feien elles mateixes tota la beguda, en un local cedit per l’Orxateria Graupera a tocar de la plaça Gran on els responsables de l’emblemàtic establiment hi feien les seves orxates i granisats. Però la demanda va augmentar tant que van haver de buscar aliats: es necessitaven més mans. Des de llavors la preparen a la Sala Cabanyes, seguint la recepta i el mètode de preparació original. Un cop feta, la porten cap al Ball de Requisits, per servir-la fins que, sempre massa aviat, s’acabi esgotant.

Una beguda per a moments especials
La recepta s’ha fet pública amb proporcions per fer-ne 20 litres per un motiu en concret. “Ens agradaria que la gent la fes en moments especials, de festa, per compartir i passar-ho bé”, explica Almar. Ja que la beguda es va patentar per a una nit tan emblemàtica com la del ball de Requisits, els seus promotors desitgen que ara que tothom la pot fer, mantingui aquest ritual i la reservi per a instants realment únics.