“Gaudí Mataró 130”. Aquest és el títol en el qual s’embolcallen tots els actes commemoratius del 130è aniversari de la Nau Gaudí, el primer edifici construit pel genial arquitecte reusenc. Mataró vol aprofitar que compta amb el debut arquitectònic de Gaudí, el “kilòmetre 0” de la seva impressionant trajectòria creativa, per inscriure’s dins les rutes gaudinianes i projectar-se com un destí turístic. Aquest dissabte, dia 23, espera donar el primer pas.
L’inici de l’any “Gaudí Mataró 130” arrencarà precisament a la Nau Gaudí dissabte a les 12 del migdia amb la signatura de la “Declaració de Mataró”, que reunirà als representants i propietaris dels edificis creats per Gaudí. És el primer cop que s’aconsegueix reunir una representació tan important de l’obra de l’arquitecte català més universal. Ni el 2002, quan es va celebrar l’Any Gaudí (que va suposar una revalorització molt important de la seva figura) es va arribar a quelcom similar. L’objectiu és que administracions i propietaris teballen conjuintament en la difusió del patrimoni artístici i arquitectònic. Mataró veu en aquest àmbit una oportunitat de situar la Nau Gaudí en la xarxa gaudiniana que ja conformen edificis molt més coneguts com la Sagrada Família, la Colònia Güell o la Casa Milà. Una via d’entrada, en definitiva, de visitants a la ciutat. L’atractiu de disposar del primer edifici creat per Gaudí, amb un contingut d’interès com és la Col·lecció Bassat d’Art Contemporani, hauria de ser una aposta guanyadora si s’inscriu en les rutes turístiques adequades, on la Nau Gaudí avui encara no figura.
“Aquesta iniciativa, sorgida de l’Ajuntament de Mataró, suposa un nou reconeixement a la figura de Gaudí”, va afirmar dijous passat el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, durant un dinar amb la premsa per explicar el projecte. Mascarell va estar acompanyat per l’alcalde Joan Mora i per l’historiador i crític d’art Daniel Giralt-Miracle, comissari de les activitats commemoratives de l’any “Gaudí Mataró 130”. Mora va destacar que des de l’Ajuntament volen “posar en valor” l’edifici, “en companyia de la Generalitat i del millor coneixedor de l’obra gaudiniana”. Aquest és Daniel Giralt-Miracle, que va defensar que la Nau Gaudí no és una obra menor. “És una obra petita, però profètica, que explica conceptualment la manera de fer i de pensar de Gaudí”. Giralt-Miracle també va assegurar que “cal incorporar l’obra en la historiografia i en lres rutes gaudinianes, on no apareix fins ara”. L’historiador de l’art també va alabar la restauració que en va fer l’arquitecte mataroní Manuel Brullet, amb la reconstrucció peça a peça per mantenir els elements originals i el vidriat de les parets, que li aporta llum natural.
La cita de dissabte
La firma de la Declaració de Mataró donarà el tret de sortida aquest dissabte a la celebració del 130è aniversari de la Nau Gaudí. Més enllà del què això suposi per a l’obra gaudiniana en el seu conjunt, a la capital del Maresme significa l’arrencada d’un bon grapat d’actes que es donaran a conèixer durant la cita d’aquest dissabte. Visites especialitzades, conferències i seminaris, tallers adreçats a alumnes d’escoles i instituts, l’edició d’una guia monogràfica dedicada a la nau seran algunes de les propostes. Durant aquest dissabte, a més de la signatura, hi haurà una xerrada de Giralt-Miracle, la inauguració d’una exposició que recollirà fotografies de Francesc Català-Roca, Joaquim Gomis i Ramon Manent sobre l’obra de Gaudí; i l’audició d’una peça musical del compositor Joan Guinjoan, autor entre d’altres de l’òpera “Gaudí”.
-
Orígens cooperatius
La Nau Gaudí es va projectar fa 130 anys, l’any 1883, com una nau de blanqueig de cotó per a Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense. És la primera obra de l’arquitecte reusenc, on deixa entreveure els pilars del seu treball: hi aplica per primera vegada l’arc parabòlic, un element que dominarà els seus edificis posteriors. És una obra “de perfecció estructural i formal”, com va dir Giralt-Miracle, que mostra “una nova manera d’enfocar l’arquitectura”. Aquest testimoni dels inicis de Gaudí, però, va estar a punt de desaparèixer. No va ser fins l’any 2002, coincidint amb l’Any Gaudí, que l’Ajuntament va impulsar la restauració integral de la peça. Un camí molt tortuós, que es va allargar sis anys per la complexitat del procés i els problemes amb diverses empreses constructores que van fer fallida o van abandonar el projecte. Finalment, l’edifici es va inaugurar l’any 2008. Durant els dos primers anys, va ser un “telecentre” i equipament juvenil. Però des de 2010, acull la col·lecció d’art contemporani català de Lluís Bassat
-
Comentaris