La Plaça Primer d’Octubre de Mataró

El principal problema de la proposta del grup de CiU (o com es digui) a l'Ajuntament de Mataró per canviar el nom de la plaça d'Espanya per plaça de l'1 d'octubre no és, posem per cas, l'afectació postal i documental (notaris, etc...) que hauran de patir una colla de ciutadans que no en tenen cap culpa. Tampoc ho és la introducció de més combustible innecessari a la ja tensa relació entre el bloc independentista i la resta de partits que hi ha a la nostra ciutat. Tampoc crec que sigui el principal problema la fixació neuròtica amb el concepte "Espanya" (un dia ens roba, l'altre l'estimem, etc.). Ni tan sols el és que la proposta recorda massa, especialment als més grans, al primer d'octubre que cada any se celebrava amb motiu del Día del Caudillo, amb l'entusiasta participació d'alguns dels ancestres dels que ara el celebren per altres raons, com bé sabem els mataronins de tota la vida.

No, el risc més gran, per mi, és que s'ha obert la veda a saltar-se el consens que, des de la restauració de la democràcia municipal, hi havia hagut a Mataró per designar el seu nomenclàtor. De fet, ja es va obrir amb la insensata proposta d'ERC, un altre dels del bloc, ara fa dos anys, per desborbonitzar els carrers (no deien res de les altres dinasties). L'ús partidista (és a dir, que només satisfà una part) dels símbols té també els seus episodis en la col·locació de pancartes i llaços a la façana de l'ajuntament, amb acords de ple inclosos, que l'alcalde, tant perquè n'és ell el competent i no el ple com perquè sap que és l'alcalde de tots, omet. Aquest consens, que ha anat funcionant fins fa ben poc, permet que, sigui quina sigui la majoria de torn, i almenys en el més simbòlic, la institució representi el conjunt dels ciutadans i no tan sols una part. Ara imagineu-vos que les majories absolutes de les esquerres haguessin impedit el nom de prohoms de dretes als nostres carrers, per exemple. O que els socialistes haguessin imposat una plaça 28 d'octubre perquè recorda la primera vegada que van guanyar a Espanya.

Bé. I això és un gran problema? Sincerament, si només fos que es toquen els noms dels carrers, ho seria, però no gran, esclar. El problema de fons és el de la ruptura de la idea de consens. Sobretot, perquè pot girar-se en contra. Per exemple, jo sóc dels que penso que el més crític de la victòria de Ciutadans a les eleccions autonòmiques de desembre, també a Mataró, és que aquest partit no està només en contra de la independència, sinó, sobretot, que torpedina la majoria de consensos bàsics en què s'ha sustentat la societat catalana des de la democràcia ençà. Bàsicament el model cultural (des de les subvencions a les associacions a TV3), el model educatiu i la normalització lingüística. Si el principi de consens no impera ni en el camp simbòlic (la façana, el nomenclàtor...), ¿voleu dir que durarà massa en el camp de la cohesió social que aquests tres models han intentat perseguir? Dit d'una altra manera, ¿la politització dels carrers no crearà la mateixa desafecció cap al catalanisme que han aconseguit -a parer meu- la politizació de la televisió pública o la llengua?

Doncs això. Ensabonen tant Catalunya que els rellisca. I així estem.