Les claus del Ramadà, la gran festivitat religiosa dels musulmans

Quanta gent la celebra? És difícil concretar-ho, però al voltant de 10.000 mataronins celebren el Ramadà. Una dada estimada segons la població mataronina d'origen marroquí que ascendeix a 8.500 persones (dades de l'Estudi de Població de 2013) més les gairebé 4.000 d'origen senegalès, gambià o malià. Al món, es calcula que hi ha 1.500 milions de musulmans

Quin és el motiu de la festa? El novè més de l'any lunar musulmà, el moment en què l'arcàngel Jibril va revelar l'Alcorà (la paraula de Déu) al profeta Mahoma. Els divendres (dia sagrat de repòs i oració), el dia 26 del més lunar (el dia de la revelació) i la darrera jornada (Aid al-Fitr) són els moments més celebrats.

El dejuni diürn. L’abstinència és una pràctica comuna a totes les religions monoteistes. En aquest cas el dejuni arrenca hora abans que es comenci a fer de dia (després d’un esmorzar de matinada) i es trenca a la posta de sol. Implica abstenir-se de menjar, beure, fumar i mantenir relacions sexuals, amb l’objectiu de resistir les temptacions i reflexionar des del recolliment sobre la conducta en la vida. També és un record per a aquells que no poden menjar sempre que volen.

Les dates. Enguany comença el 28 de juny i finalitza el 27 de juliol. Cada any l'inici s'endarrereix 12 dies, seguint el calendari musulmà basat en el cicle de la lluna (12 mesos de 29 o 30 dies). Al final de les seves vides, la majoria de musulmans hauran celebrat el Ramadà en totes les èpoques de l'any.  

Qui n’està exempt. Nens i nenes (fins arribar a la pubertat), persones grans, malalts, dones embarassades, que donen el pit o que tenen la menstruació. També poden trencar el dejuni, amb limitacions, aquells qui facin treball que requereix desgast físic o que es trobin en viatges llargs.

Llocs de culte. N'hi ha quatre a la ciutat, tres d'ells ubicats en naus industrials (dos al polígon del Pla d'en Boet o un al de Mata Rocafonda), i un petit oratori a l'avinguda Jaume Recoder. Els d’Annour i Al Ouahda poden acollir més de 1000 persones durant les principals pregàries del Ramadà.

Festa familiar. El trencament del dejuni, amb la posta de sol, és considerat un moment de festa on les famílies es reuneixen per fer l’àpat del dia. És una celebració comunitària, ja que també abunden les trobades amb amics i veïns, a les llars o a la mesquita.

Vida nocturna. La preparació de l’àpat matinal previ al dejuni s’ha de fer cap a les quatre de la matinada, mentre que el trencament del dejuni i les últimes pregaries poden allargar-se fins passada la mitjanit. Les associacions musulmanes insisteixen als membres de la seva comunitat que facin aquesta activitat de la manera més silenciosa possible per no destorbar el descans dels veïns.

Sorolls al carrer. "Dormir durant el dia per estar bé durant la nit és una manera tramposa de celebrar el Ramadà", afirmen des d'Annour. Ho diuen en referència a alguns joves de la seva comunitat que ocasionen molèsties al carrer fins a altes hores de la matinada, pràctica que les pròpies associacions, davant les queixes generades, volen intentar evitar.

Hàbits al país d'acollida. Als països musulmans (al Marroc, per exemple, d'on són originaris molts mataronins que practiquen el Ramadà) totes les rutines i horaris (administracions, establiments comercials...) s’adapten a la celebració de la festa. “Aquí som nosaltres qui ens hem d’adaptar, i no solem tenir problemes ni a la feina ni a les escoles”, explica El Harrak.