Les mitges de Mozart

No es tracta de cap novel.la a l'estil d'El cabello de Beethoven, de Russell Martin... ja se n'han fet masses sobre aquest tema, tot i que ara sembla que estan posant-se a la moda les biografies romancejades. De fet, només ens preguntem què va passar a la música de Mataró entre 1756 i 1791, per agafar dues dates enguany en escreix repetides, per allò "d'il resto nol dico, ja ognuno lo sa”.

Cert compositor que va néxier en un indret on semblava que li tenien una tírria fora de mesura, no va venir mai a casa nostra. Llàstima, es va perdre unes suculentes llagostes. Això és el que el baró de Maldà explicava que feien els forasters quan venien a Mataró per la nova festa major de Les Santes; Joan Cortada, cinquanta anys després, testimoniava que encara quedaven crustacis a Mataró, i també músics per a sonar durant la festa.

Possiblement les llagostes de la costa no l'atreien. Aquí no hi havia mecenes ufanosos que mantenien orquestres i llagoterament pagaven músics austríacs, ni tampoc cap casa editorial que valés la pena per a editar. Només posseïem un teatre d'òpera a Barcelona, dominat pels cantants italians, això sí, per bons cantants provinents de Nàpols i dels millors centres.

De tant en tant sorgia algun compositor nadiu que decidia abandonar l'estament religiós i s'arriscava a viure de les pròpies composicions, com en Domènec Terradellas –que morí en circumstàncies pròpies d'una novel.la negra a Roma–, en Lluís Misón –que nasqué al Maresme–, P. Esteve, Ferran Sor o en Vicenç Martín i Soler, que va fer ombra a Le nozze di Figaro amb Una cosa rara.

I a Mataró? Aquí només s'escoltaven obres de teatre amb participació de músics i cantants, es podria presumir de la presència de ministrers i lutiers com la nissaga dels Marquès, i corders de viola, i s'escoltaven drames sacres i oratoris als Escolapis, com el que el 1772 solemnitzava el trasllat de les relíquies de Les Santes, La Paz, y lustre vuelto a su Patria. Han romàs més notícies de l'activitat religiosa. Al contrari del que s'esdevindria a França o a Itàlia, al nostre país la deixadesa pedagògica fora de l'església era notable. Entre 1741 i 1810 dos mestres de capella regiren a Santa Maria, Jaume Arau i Miquel Bassols. Abans, però, un bon compositor fill de Mataró, Salvador Laverni, va ser mestre de capella; era un bon coneixedor de l'estil clàssic. No sabem si Arau i Bassols posseïren les obres d'un salzburguès. És probable –tot és hipòtesi–: el 1787 s'escoltaren obres seves a Barcelona, i el 1798 s'estrenà Così fan tutte. A les obres de diferents compositors catalans es detecten cites d'altres òperes, com del Don Giovanni o de concerts. És un indici suficient per a suposar-ne la coneixença. De composicions de Haydn n'hi ha a tots els arxius del país. La premsa barcelonina anunciava la venda de partitures de Paisiello, Cimarosa, Haydn i d'un cert Volfango.

Entre l'enrenou pel nou orgue barroc d'Antoni Boscà a Santa Maria (1736), les bregues dins de la capella de música –que passava de l'esplendor a esdevenir “digno de llamarse corral de comedias”, com diu un document de l'època–, i les moltes danses dels Marquès, es comprèn que no quedés temps per a més.

Per sort, avui podem presumir de posseir tot un fetitxe que de ben segur ja voldrien a Viena: les mitges de Mozart. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive