Joan, Carolina, Paco, Nassia, Aitor, Clenys, Margarita, Ramon, Jeny, Miguel són algunes de les centenars de persones i famílies que estan patint de ple, la crisi econòmica derivada del capitalisme més ferotge. Una situació de màxima vulnerabilitat, que està arribant a moltes llars mataronines. Moltes d’elles porten inscrites a habitatge – de PUMSA –, des de l’any 2012, i a dia d’avui encara esperen resposta per part de l’administració. Tanmateix, moltes d’elles porten mesos a la taula d’emergència habitacional, esperant que els hi sigui adjudicat un pis de lloguer social. Mesos d’espera que es tradueixen en un malson i patiment per les famílies, que veuen col·lapsats uns serveis socials, que no donen resposta a les necessitats actuals dels mataronins i mataronines.
Mentrestant, les màfies s’aprofiten d’aquesta situació paupèrrima– generada per aquest sistema capitalista – per fer negoci. És evident que hem de combatre totes juntes i per tots els mitjans, aquestes màfies que fan negoci amb les desgràcies de la gent. Ara bé, el que està fent l’Ajuntament de Mataró, liderat pel govern sociovergent d’en David Bote, és criminalitzar la pobresa i les famílies. La situació actual és deguda a la manca de polítiques habitacionals i socials dels darrers anys a la ciutat, i d’aquí que hagin proliferat les ocupacions als barris de la nostra ciutat.
En el darrers dies, hem conegut la intenció del govern municipal de liderar i combatre les màfies, amb un rerefons molt pervers: ocultar la seva mala gestió en matèria habitacional. La seves intencions han topat amb el seu propi partit al Congrés dels Diputats, que rebutjà la proposta del PDeCAT – antic CiU-, de promoure els desnonaments exprés. És a dir, que ni el propi PSOE veu amb bons ulls les polítiques dels PSC Mataró. Una de les altres “grans invencions” del govern, ha estat crear l’anomenada Comissió Municipal per a la Gestió del Risc per a la Seguretat i la Convivència derivat de l’Ocupació d’Habitatges, que funciona des de fa uns mesos. Aquesta Comissió posa en el mateix sac, les ocupacions de famílies per necessitat, i les de caràcter delinqüencial. Evidentment hem de combatre les màfies, però no criminalitzant les famílies que s’han vist abocades a okupar amb els seus fills, per la ineficàcia i mala gestió de la regidoria de Benestar Social. Què pretenen senyores i senyors del govern? Deixar desempaperades famílies senceres amb infants i sense recursos?
A Mataró, tenim 3.400 pisos en mans de bancs, empreses i grans tenidors, en els quals oficialment no hi viu ningú. Prop d'un 25%, però, estan ocupats. Davant d'això, el consistori començarà aquesta primavera la campanya d’inspecció per detectar aquests pisos buits, en propietat de grans tenidors, empreses o bancs. L’objectiu: que els seus propietaris els posin al mercat o bé els cedeixin a la borsa de lloguer social.
Amb l’entrada de la crisi i les seves conseqüències, l’Ajuntament de Mataró no ha estat capaç, fins a dia d’avui, de preveure la situació actual? No ha estat fins fa uns mesos que el consistori ha plantejat la necessitat d’habitatges socials a la ciutat. Aneu tard, molt tard, i les famílies ja no poden esperar més. La falta de previsió, l’especulació urbanística i la manca de polítiques socials i habitacionals, han derivat a la situació actual. Cal dotar de més recursos Serveis Socials i alhora, augmentar el pressupost municipal en matèria d’habitatge.
Des de les plataformes i assemblees que donem aixopluc, acompanyament i assessorament a totes les persones que han vist truncades les seves vides per aquesta crisi, volem deixar clar, que no permetrem qualsevol mena de criminalització de la pobresa, com tampoc de les famílies. Davant dels continuats intents de desacreditar-nos, seguim i seguirem lluitant per la dignitat de les persones i dels infants, de la mateixa manera que ho farem pel dret a una vivenda digne. Perquè nosaltres rescatem persones, no bancs!
Comentaris