Capgròs
Ja és ben curiós que cada any, quan arriben les festes de Setmana Santa, hagi de sentir el discurs d'alguns amics catalans d'origen -retòricament interculturals a més de multi-neo-post-el-que-convingui- posant en qüestió una cosa tan simple com són les processons de Setmana Santa. En alguns casos, la negativa arriba a punts de racisme envers unes sensibilitats -generalment andaluses o castellanes-, amb formes d'expressió i manifestacions dels sentits amb un grau d'exterioritat més elevat a les suposadament autòctones.
L'aturada de les processons a finals dels anys seixanta va ser una necessitat: la tensió entre unes formes de pietisme popular intimista desvinculada de la pràctica amb la situació econòmico-social i política que es vivia al nostre país -especialment a partir del gran impuls que havia suposat el Concili Vaticà II- era difícil de mantenir. El gran canvi -individual i comunitari- que van viure les comunitats cristianes, convertides en escoles de compromís amb la realitat, atentes als nous signes que la realitat posava al davant, no es veia reflectit en les manifestacions més populars. Cal remarcar, però, que aquestes pràctiques intimistes de les que he parlat no eren conseqüència directa de les manifestacions en si, de la simbologia- que coneixem amb el nom de processó- perquè la simbologia és, per definició, polisèmica.
Van passar els anys. El nostre país va viure un canvi democràtic important. A Mataró, com en d'altres ciutats de Catalunya, la participació de les comunitats cristianes va ser important en la construcció dels nous barris Cirera, Cerdanyola, Molins, La Llàntia, etc.-, fets a base de població immigrada d'altres indrets de l'estat. Però també cal començar a dir que algunes lectures migrades que es van fer a partir dels canvis del Concili Vaticà II van tenir conseqüències nefastes, ja no només en les comunitats cristianes sinó també a nivell social. N'apuntaré només una: l'eliminació del sentit de misteri de la vida humana, això és, de la pedagogia de la contingència de la vida humana davant de la qual apareix l'Altre, el desconegut, la sorpresa infinita del Ser, el mysterium de l'amor infinit. Sense anar més lluny, el repertori important d'obres de Bach, Mozart, Haydn, Beethoven, Schönberg, i d'autors catalans era expulsat del temple per deixar pas a guitarres que cantaven al compromís social, la primavera, les flors, la bondat espontània i naïf, l'amor ingenu. El misteri de la música deixava pas a repertoris mediocres amb lletres encara més insubstancials.
En tot això, fa vint anys, tornen les processons. I se'm demana que faci algunes consideracions. En primer lloc, considero que el seu retorn es deu en gran mesura a la manca d'expressions simbòliques que continguin per si soles el misteri. S'hi ha alguna cosa que avui no digui res són, precisament, les celebracions religioses cristianes. Especialment perquè no són expressió d'allò que haurien d'expressar: el misteri de la condició humana, la paradoxa del ser contingent i limitat davant del seu desig il·limitat d'Absolut. Per això hem recorregut a les espiritualitats d'Orient.
En segon lloc: tant se val que les processos sorgeixin del si de l'Església o no. La qüestió principal no és la motivació dels qui porten els passos sinó del relat que els espectadors veuen. Els qui judiquen les processons amb l'òptica dels anys seixanta s'equivoquen. També hi ha els qui diuen que darrera del portants no hi ha cap experiència de fons: és difícil poder entrar en el cor de cada persona. Fins i tot podríem dir que tant se val la motivació subjectiva. Perquè el fonamental és el relat, la narració que expliquen.
Aquest és el tercer punt: els relats que expliquen les processons són relats forts; ni floretes, ni utopies de germanor universal, ni idealismes utòpics, ni barricades contra els patrons. Perquè precisament si podem augurar un futur molt més llarg per les processons que per qualsevol altre processó de Mataró (la d'en Robafaves o la Momerota, a qui tard o d'hora caldrà promocionar amb el pressupost públic i argumentari culturalista), és que si bé aquests són únicament expressió del desig de festa, les processons són la narració de moments antropològics fonamentals de la vida humana i expressen les paradoxes o misteris fonamentals de l'existir: la paradoxa o misteri de la soledat Verge de la Soledat- ; la paradoxa o el misteri del dolor que et traspassa el cor davant del sofriment alìè Verge dels Dolors-; la pregunta del per què de la traïció a l'amistat més sincera -Judes-; el misteri de la gratuïtat de l'amor que donem als altres, (per què?) el Sant Sopar-; el misteri de la bondat i el misteri del mal, el misteri de la mort i la malaltia i el seu sentit la crucifixió-; i el misteri o la paradoxa de la mort de les persones justes, que és la paradoxa de la in-justícia, o del per què en el món la corrupció i el tracte de les persones com a mercaderies és un recurs tan utilitzat.
La processó, doncs, és un text ple de sentit. Com a narració vehicula part de les experiències més profundes de l'existir i en dóna explicació. I això en un context on el silenci dels espectadors i la força de la combinació entre tambors i trompetes li dóna la profunditat escenogràfica que no tenen la resta de processos lúdiques que es realitzen en el món contemporani, ja sigui a Mataró, a Port Aventura o a Disneyworld. A Atenes, als mitjans de transport se'ls deia metaphorai, perquè et transportaven d'un lloc a l'altre. Les processons actuen com a metàfores de l'existir de la condició humana. És per això que, en un context on el laïcisme ignorant d'estar per casa tendeix a eliminar les fonts de coneixement dels relats originaris que donen sentit a la nostra cultura, les processons poden esdevenir una eina pedagògica de primer ordre. I crec que és d'agrair que aquesta pedagogia de la condició humana surti al carrer, sense gran necessitat de subvenció pública, de pagar entrada ni, molt menys, amb pretensió de ser gran cosa.
fgrane@eulogosmedia.com
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disench
Comentaris