Lluís-Josep Comeron, una vida de pel·lícula

Estem en ple homenatge o reconeixement de tota una vida dedicada al cinema, a la literatura, a la crítica i també a la música, per iniciativa dels Amics de Ca l'Arenas. Estem parlant de la vida de Lluís-Josep Comeron i Martín (Mataró, 1925), a prop de fer els 90 anys, en plenes facultats físiques i mentals. Ningú diria que aquest home més aviat baix, moreno, prim, calb és a punt de ser nonagenari. Hom li faria un grapat d'anys més jove. La seva vitalitat desbordant, de memòria envejable i la seva cultura que traspua quan parla el fa un personatge singular, d'empatia. Es mereix que Mataró li reconegui els seus mèrits, sobretot en el món del setè art que ell n'és un fervent admirador i en el que ha realitzat el seu somni: ser director de cinema.

Els inicis de Comeron en el món del cinema van ser al periòdic Mataró dels anys 50 i 60 del segle XX, a la secció de crítica cinematogràfica. Ha dirigit set films entre els anys 1963 al 2000. De l'any 1956 al 1975 ell i en Jordi Illa i Llubés van escriure onze guions de cinema que foren projectats a la pantalla amb un èxit notable de públic i de crítica. La cinta Diego Corrientes (1959), amb guió d'Illa i Comeron, produïda i dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi, fou estrenada al cinema Serra de Mataró, el 28 d'agost, amb una molt bona acollida per part del públic assistent. EFESO (Josep Fradera), crític cinematogràfic del periòdic Mataró, va dir que: “Con evidente expectación era esperada esta película española, que Mataró ha sido la primera ciudad en conocer. Por el grato recuerdo que Isasi-Isasmendi dejó con su anterior Rapsodia de Sangre, y también, ¿por qué negarlo? Gracias a que el guión es debido a Jorge Illa y Luís José Comeron, o al revés, que tanto monta...”.

L'any 1978 Comeron dirigeix Una família decente, interpretada per Juan Luís Galiardo, Pilar Velázquez i Antonio Ferrándiz. Pel repartiment secundari van col•laborar dos personatges ben coneguts en el món cultural de Mataró, el seu amic i polifacètic Lluís Terricabris Terri i Carles Maicas, home molt vinculat al món teatral local. I pel film La mentira tiene cabellos rojos, interpretada per Analia Gadé y Arturo Fernández, es van filmar escenes d'interiors i exteriors a la casa de Can Boada.

Comeron va ser fundador del Cine Club Mataró (1950-1955) i posteriorment del Film Ideal Club (1957-1984) i en nombroses ocasions va dirigir el col•loqui corresponent.

Home polifacètic, no es limitaria al món del setè art sinó que també ha escrit novel·les i obres de teatre. Amb Una cantonada al desert, fou finalista del Premi Josep Pla (2001). I ha guanyat el Premi de Teatre “Ciudad de Palencia” (1963) i el de la Ciutat de Barcelona, per dues vegades, la primera amb La noche y el día (1965) i la segona amb Esta tarde un poquito de guerra (1976).

A Can Palauet s'ha celebrat el primer acte de reconeixement on hi van intervenir el mateix Lluís-Josep Comeron i el periodista Manuel Cuyàs, fans declarats del cinema. Ambdós van coincidir a l'etapa del Film Ideal Club. Va ser un diàleg espontani entre ells dos on el cinema va ser el fil conductor. A l'acabar l'acte els Amics de Ca l'Arenas van lliurar a l'homenatjat la reproducció d'una rajola de Ca l'Arenas – obra de l'artista Joan Solà – i que serà l'obsequi que rebran els conferenciants a partir d'ara.

El divendres dia 4 al Foment Mataroní es projectarà el film de Comeron La revolta dels ocells, una cinta amb missatge ecològic, i amb la que aconseguí l'any 1981 guanyar el premi absolut al Festival Internacional de Ragazzi-Nàpols. Pel·lícula que, per cert, fou filmada, en bona part, a la veïna població d' Òrrius, amb la participació de nombrosos convilatants i estiuejants.

I finalment el dissabte dia 5 al pati de Ca l'Arenas on els Joves Solistes de la Filharmonia, oferiran un concert interpretant peces compostes pel mateix Lluís-Josep Comeron.

Felicitats Lluís-Josep Comeron i Martín per la teva obra, al llarg de tota una vida, i pels valors de l'esforç i de la perseverança que ens has tramès.