Capgròs
L'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera multiplicarà per quatre la capacitat actual, passant dels 20 hectòmetres cúbics (hm3) anuals als 80, i estarà a ple rendiment el 2030. S'aixecarà una nova planta al costat de la que hi ha ara, amb una inversió global de 287 milions que es finançarà amb fons estatals. La Generalitat calcula que les obres començaran el 2026 i que la primera gota d'aigua dessalinitzada es bolcarà a la xarxa el 2028. Precisament, les dessalinitzadores són una peça clau per afrontar la sequera. Actualment, la de la Tordera ja porta mig any funcionant al 100%. En paral·lel, el Govern assegura que, en compliment dels Acords del Ter, al gener l'aportació cap a l'àrea metropolitana es reduirà fins als 90 hm3 anuals.
La dessalinitzadora de la Tordera, situada al terme municipal de Blanes, es va inaugurar el 2002 i va ser la primera que es va construir a Catalunya. Tenia dos objectius: per una banda, evitar la sobreexplotació de l'aqüífer de la Tordera i, per l'altra, garantir el subministrament a diferents municipis del Maresme nord i del sud de la Selva.
Inicialment la planta es va dissenyar per produir 10 hm3 anuals d'aigua dessalinitzada. Però la sequera del 2008 va accelerar-ne l'ampliació, cosa que va permetre duplicar la seva capacitat i poder aportar més aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona (a través de la potabilitzadora del Ter de Cardedeu).
Actualment, amb el context de sequera actual, la dessalinitzadora porta des del març funcionant al 100% de la seva capacitat (mensualment, tracta entre 1,6 i 1,7 hectòmetres cúbics). De fet, durant els darrers anys, la planta ja ha anat incrementant la producció d'aigua dessalada (que s'obté del mar i, després de passar diferents processos químics a la planta d'osmosi inversa, es bolca a la xarxa). Per fer-se'n una idea, dels 3,4 milions de metres cúbics que va tractar el 2020, l'any passat es va passar als 13,5.
- L'aigua produïda a la dessalinitzadora es reparteix entre els municipis de la Costa Brava Sud (Blanes, Lloret i Tossa), del nord del Maresme (Palafolls, Arenys, Canet, Malgrat, Pineda, Sant Pol, Santa Susanna...) i també arriba fins a la potabilitzadora de Cardedeu.
El director de l'Ens d'Abastament d'Aigües Ter-Llobregat (ATL), David Vila, explica que conjuntament amb la dessaladora del Prat -amb una capacitat de 60 hm3 anuals- la de la Tordera és un dels "punts principals" de subministrament del sistema, conjuntament amb els embassaments de Sau, Susqueda i la Llosa del Cavall. Vila concreta que el sistema abasteix aigua en alta a 5,5 milions d'habitants, a través d'una "xarxa reversible" que s'estén fins a Sitges i Igualada.
287 milions
Per afrontar els episodis de sequera, que cada vegada seran més recurrents, a Catalunya s'ha previst ampliar la dessalinitzadora de la Tordera i construir-ne una altra al Foix (a la zona de Cubelles). En el cas de Blanes, s'aixecarà una nova planta en uns terrenys a tocar de l'actual, que tindrà una capacitat per tractar fins a 60 hectòmetres cúbics anuals; és a dir, que s'equipararà a la del Prat i, un cop estigui enllestida, tot el complex de la Tordera multiplicarà per quatre la capacitat actual (perquè és passarà dels 20 als 80 hm3 anuals).
Vila ha explicat que la inversió global serà de 287 MEUR (dels quals 220 seran per a la planta, i la resta per a expropiacions i obres complementàries). Qui l'assumirà serà l'estat espanyol, que de fet ja n'ha compromès una part a través del Consell de Ministres. El projecte bàsic de la nova dessalinitzadora de la Tordera ja s'ha sotmès a exposició pública, ha rebut la declaració d'impacte ambiental, i la Generalitat calcula que l'Estat podrà treure les obres a licitació el primer trimestre del 2024.
A partir d'aquí, i tenint en compte els terminis per redactar el projecte constructiu -el d'ara, és el bàsic- David Vila creu que els treballs podran engegar-se el 2026, i que dos anys després la primera gota d'aigua dessalinitzada que surti de la nova planta ja es podrà bolcar a la xarxa. "A partir d'aquí hi haurà un període de prova de dos anys, i creiem que l'ampliació estarà a ple funcionament l'any 2030", ha dit el director.
"Equipament estratègic"
La delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, ha assegurat que en una situació de "sequera excepcional" com l'actual es fa "indispensable comptar amb fulls de ruta com el Pla de Gestió de l'Aigua, que compta amb una inversió de més de 2.400 milions per augmentar la producció d'aigua, modernitzar els regadius i duplicar la capacitat de dessalinització i regeneració". Cañigueral ha subratllat que "en moments com aquest, es fa encara més palesa la importància de tenir equipaments estratègics com la dessalinitzadora de la Tordera", que en paral·lel a pal·liar els efectes de la manca d'aigua, també és "una peça clau" per reduir les aportacions del Ter cap a l'àrea de Barcelona.
Fins a un màxim de 90 hm3
Precisament, el director de l'Ens d'Abastament d'ATL ha refermat el "compromís" de la Generalitat per complir amb allò que recull l'Acord de la Taula del Ter, i ja ha avançat que, a partir de l'1 de gener, l'aportació de cabals procedents del riu cap a l'àrea de Barcelona es reduirà fins a un màxim de 90 hm3 anuals. Vila ha destacat que, gràcies a les dessalinitzadores -la de la Tordera i la del Llobregat- l'ATL "ha anat reduint progressivament el volum d'aigua captada al riu Ter".
En concret, dels 138 hm3 del 2019, l'any passat va passar-se als 109 hm3. El director d'ATL ha afegit que, de fet, aquest 2023 la previsió és que el volum d'aigua captada del Ter que s'envia a l'àrea de Barcelona se situï al voltant dels 95-100 hectòmetres cúbics, "amb l'objectiu de reduir aquest volum fins als 90 hectòmetres durant el 2024".
A Catalunya, les dues dessalinitzadores actuals permeten aportar actualment fins a 80 hm3 d'aigua potable a la xarxa d'abastament (que equival al consum de tota la regió metropolitana de Barcelona durant quatre mesos). Sense aquesta aportació, concreta la Generalitat, el sistema Ter-Llobregat hauria entrat en l'escenari d'alerta per sequera mig any abans del previst.
Comentaris