I l’aigua, d’on vindrà?

L’aigua ja no ens cau del cel, com diu l’eslògan recent de la Generalitat. Les pluges són pràcticament inexistents des de fa molts mesos, Catalunya pateix la pitjor sequera de la seva història des que hi ha registres en aquest àmbit i, aquest passat dia 1 de febrer, s’ha decratat l’entrada en fase d’emergència. Els ciutadans ho pateixen amb restriccions severes, que afectaran sobretot els usos agrícoles, industrials i de rec i neteja urbana, així com als equipaments esportius i d’oci. Al Maresme, la manca continuada de pluges pot tenir afectacions especialment importants; un informe de la Diputació destaca la comarca pel seu elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics pel país com l’agricultura o el turisme.

Cal garantir el manteniment dels aqüífers de la comarca i aconseguir aigua generada de les depuradores

   Amb uns pantans moribunds per la falta de pluges, la qual no es preveu que es reverteixi a curt termini, la comarca lluita per assolir recursos hídrics propis. Aquests poden provenir tant dels seus aqüífers, alguns dels quals estan en perill seriós de desaparèixer, com de l’aigua regenerada, una opció de futur imprescindible que, tot i l’èxit de les proves pilot, encara està a les beceroles. Una veritable cursa contrarellotge, ja que calen solucions i avenços urgents o la comarca quedarà literalment seca.

La Depuradora de Mataró va presentar el mes de gener passat un projecte pioner a Catalunya. Es tracta d’una planta per regenerar i per tant reaprofitar l’aigua residual que fins ara, un cop depurada a les seves instal·lacions, es desaprofitava perquè s’acaba llençant al mar. El Mediterrani és el destí de fins a 24hm3 d’aigua (uns 24.000 milions de litres) que generen anualment la suma de les tres principals depuradores existents al Maresme, situades al Masnou, Mataró i Pineda (la comarca compta amb un total d’11 estacions de sanejament d’aigües residuals, entre primàries i secundàries). L’objectiu és que aquest recurs no es perdi, quelcom que és un autèntic pecat en un moment d’extrema sequera com el que pateix Catalunya, en el qual cal aprofitar tota l’aigua possible. Aquesta planta pilot d’aigua regenerada dona un tractament addicional a l’aigua ja depurada per fer-la apta per a usos com ara agrícola, industrial o de neteja i reg urbans.

Davant d’una situació tan complicada derivada de l'emergència per sequera, és més important que mai aprofitar tota l’aigua existent, i la de les depuradores és una font vital en aquest sentit. La nova instal·lació de la Depuradora de Mataró, promoguda pel Consell Comarcal del Maresme en cofinançament amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha de ser un pas important en aquest sentit, i si funciona tal i com s’espera, s’estendrà arreu de la comarca i també del país.

Com funciona la nova planta? S’aplica un tractament extra a l’aigua que surt de la depuradora, que permet que se’n puguin fer diferents usos, com ara el reg agrícola, la neteja industrial, la neteja de carrers o el reg d’arbrat de la via pública, entre d’altres. Per ara la planta, que en la seva forma pilot és un contenidor de dimensions reduïdes, té capacitat per generar 50 metres cúbics d’aigua al dia. En una segona fase passarà als 120, i en el futur, després d’una inversió de 3 milions d’euros, ha de ser capaç de generar 5000 metres cúbics d’aigua aprofitable per a aquests i altres usos.

Des del Consell Comarcal reconeixen que el projecte arriba “tard” perquè les necessitats hídriques són molt urgents a la comarca

El sistema, de moment, només permet que l’aigua regenerada de la depuradora s’aprofiti mitjançant el seu trasllat amb camions i cubes cap al punt de destí d’ús. És a dir, que si Mataró vol emprar-la per regar, l’aigua s’ha de traslladar en vehicle des de la Depuradora fins al punt on es vulgui fer servir. Més a llarg termini, amb el desenvolupament de noves fases, caldrà dissenyar tot un tot nou sistema d’abastament d’aigua regenerada, perquè aquest procés tan primari de transport del recurs hídric es pugui deixar enrere. En el futur, quan instal·lacions similars s’implementin en altres depuradores, també es vol injectar l’aigua regenerada directament a aqüífers com ara el de la Tordera, des de la de Pineda.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany, va reconèixer que el projecte “arriba tard” tenint en compte que les necessitats hídriques són molt urgents, però va assegurar que s’ha treballat molt durant els anys previs per assolir la innovació tecnològica necessària per poder regenerar l’aigua i que es pugui fer servir de nou. Alemany va destacar el caràcter “pioner” del Maresme en aquest àmbit, així com la necessitat de ser “el màxim d’eficients possibles amb l’aigua que disposem”.

El Conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, també va assenyalar la necessitat “d’aprofitar al màxim tota l’aigua que tenim”, davant del fet que el canvi climàtic i els seus efectes com ara els períodes extensos de sequera “ens obligui a fer avenços immediats”. Mascort va destacar el treball que està fent el Maresme per “aprofitar tot el cicle d’aigua” amb diferents iniciatives més enllà d’aquestes noves instal·lacions a la depuradora.

El Consell Comarcal és, des de fa 30 anys, l’encarregat de controlar l’abastament d’aigua del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls, que beu dels pous i aqüífers de la Tordera, s’abasteixen un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt. La resta de municipis de la comarca s’alimenten de l’ens d’abastament d’Aigües Ter Llobregat (els pantans del qual es troben sota mínims històrics a causa de la sequera), tot i que també disposen de fonts de captació pròpia, com passa a Mataró amb l’aqüífer de la Riera d’Argentona.

Tal i com ja va apuntar el president del Consell Comarcal, Francesc Alemany, en l’acte inaugural de la planta regeneradora de la Depuradora de Mataró, en un futur l’aigua recuperada que sorgeixi d’aquesta i d’altres instal·lacions similars s’ha de poder destinar, a banda d’altres usos, a recarregar aquests aqüífers del Maresme, especialment el de la Tordera, que està sobreexplotat ja que alimenta zones industrials, agrícoles i d’ús turístic intens com el Maresme nord i el sud de la Selva. El Pla Director d’aigua regenerada que està redactant el Consell apuntarà que aquest nou recurs hídric tingui com a destí prioritari aquest aqüífer. “El principal objectiu és evitar-ne la salinització”, explica Jordi Bonet, tècnic de sanejament i canvi climàtic del Consell.

La sequera ha fet que el cabdal de la Tordera sigui cada cop menor (en superfície és gairebé un riu sec) i això fa que l’aigua del mar no trobi cap barrera per endinsar-s’hi, quelcom que seria catastròfic ja que el faria pràcticament irrecuperable, i “desastrós” per a la zona que abasteix, segons Bonet. El Maresme nord (d’Arenys en amunt) i el sud de La Selva (Blanes i Lloret) en depenen de bona part per alimentar tant l’aigua en boca de les llars d’una zona d’elevada densitat de població, com la que s’empra tant a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (una de les zones agrícoles més importants del país) com a tot el sector turístic d’aquest tram de la costa (que per si sol genera el 4% del PIB del país), sense oblidar polígons amb indústries molt importants en el sector químic, farmacèutic o tèxtil i que fan un ús intensiu de recursos hídrics.

“Si podem injectar aigua regenerada de la depuradora a l’aqüífer, garantirem un comportament natural del riu”

Des del Consell Comarcal assenyalen que la Depuradora de l’Alt Maresme genera actualment entre 5 i 6 hm3 anuals d’aigua depurada que es llença al mar. Quan s’hi instal·li una planta regeneradora com la que hi ha ara a la de Mataró, aquesta aigua es podrà tractar i, un cop potabilitzada, bombar-la de nou a la conca de la Tordera i així injectar-la al seu aqüífer. “D’aquesta manera garantirem un comportament més natural del riu, clau tant per a la supervivència dels sectors econòmics com de l’ecosistema del seu entorn”, destaca Bonet.

“Si només disposéssim d’aigua de la dessalinitzadora, la factura es multiplicaria notablement”

L’objectiu, en definitiva, és deixar de dependre exclusivament del règim de precipitacions, cada cop més escàs i sense visos de millora pels efectes del canvi climàtic. “Es tracta d’actuar en el sistema natural d’obtenció d’aigua per fer-lo més eficient”, assenyala Alemany. Dotar d’una segona vida l’aigua residual que ara llencem al mar és clau per regenerar les fonts d’on obtenim els nostres recursos hídrics i alhora evitar-ne la sobreexplotació.