Aprofitar la terra, consumir de proximitat

La dita ho diu de manera literal: sovint només ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona. Amb la pagesia, amb aquells fruits i conreus propis d’allà on vivim i sobretot els seus productors i venedors passa una mica el mateix. Quan va venir la Covid i costava de trobar segons què, els pagesos van fer una passa endavant i es van demostrar essencials. Quan la Guerra d’Ucraïna va fer saltar cadenes de subministrament i la inflació torna inaccessibles segons quins productes, tornem a consumir de casa. Quan la problemàtica s’esvaeix o l’economia s’enverina, vinga a mirar només preu i a consumir d’importació. A enriquir gegants.

“Potser sí que amb la Covid els pagesos ens vam apropar als consumidors i alguna cosa ha quedat. És cert que la gent ens valora i que estima allò més proper però quan estem en mans dels preus que marca la importació, anem venuts. Nosaltres no podem competir amb preus amb productes que venen del Marroc o d’Almeria” explica Josep Maria Baqués, responsable maresmenc d’Unió de Pagesos.

Iniciatives i projectes recents intenten posar en valor la terra pagesa comarcal

Des del sindicat referent del sector a la comarca s’és força escèptic quan se’ls pregunta si alguna cosa ha quedat de sensibilitat amb un model de consum que premiï la proximitat. “Ja no és només la gent, és que en aquest país no hi ha política agrària i no se’ns tracta com una sector més. Dels despatxos a la feixa hi ha un món, són universos diferents. I a Catalunya no hi ha una política que defensi i incentivi treballar la terra”, es queixa.

Noves iniciatives

La visió pagesa tendeix, per experiència, al pessimisme. Però també és cert que d’entre les diferents corrents de fons que hi ha a la comarca del Maresme també s’aprecia moviment al voltant d’una certa revalorització de la terra, dels seus fruits i dels que la treballen. N’és una mostra, per exemple, la figura dels Espais Agraris com a elements de protecció de la pagesia. Baqués deixa clar que “és una figura que per sí sola protegeix poc, s’ha de saber gestionar” però el cert és que el Maresme camina cap a l’establiment a Mataró, al voltant de les Cinc Sénies, del seu segon Parc Agrari a afegir al de Malgrat, Palafolls i Tordera.

La feia de l’associació agrària de Mataró en aquest sentit està situant la capital de comarca en situació preliminar per ser pionera alhora de posar en valor la terra, que sigui productiva i que aquesta sigui la base amb la que s’alimenti de proximitat la ciutadania.

Es tracta d’entendre i establir la zona del Maresme central com a conca alimentària. Una figura nova que cal explicar i entendre.

Un dels aspectes més rellevants d’aquesta estratègia és el reconeixement de la naturalesa periurbana de Mataró i les seves conseqüències. Més enllà de la dicotomia entre el món urbà i el rural, s’identifica l’agricultura periurbana com aquella que es desenvolupa en àrees que no són totalment urbanes ni estrictament rurals. L’espai agrari de Mataró s’ajusta perfectament a aquesta definició, sent una àrea costanera extensa que combina l’agricultura amb l’entorn urbà.

Les terres de 6 municipis de Mataró i voltants poden alimentar més de 100.000 persones

Mataró, com a ciutat metropolitana, és un exemple de la importància de conservar aquest espai agrari periurbà. La seva ubicació estratègica permet una agricultura intensiva que ha adaptat la seva producció a les demandes del mercat i de la població local. Les produccions agrícoles, com les hortalisses, plantes aromàtiques, vinya i altres conreus, són essencials per a l’alimentació local i la promoció del consum de proximitat. A més, aporta una gran riquesa cultural i paisatgística a la regió.

Mobilitzar noves terres

Un aspecte clau d’aquesta estratègia és la recuperació de terres agrícoles abandonades o poc utilitzades. L’Ajuntament de Mataró ha jugat un paper actiu en aquest procés, actuant com a intermediari entre els propietaris de terres i els agricultors interessats a fer-les servir. Aquesta iniciativa no només impulsa l’agricultura local sinó que també crea llocs de treball.

La Conca Alimentària de Mataró, que abasta sis municipis, té una població d’aproximadament 160,000 habitants i al voltant de 750 hectàrees de terres de conreu. Això significa que té la capacitat de subministrar aliments per a més de 100,000 persones, el que representa el 67% de la població total d’aquesta regió. Aquesta dada és una prova tangible de la importància de la Conca Alimentària com a recurs vital per a la ciutat i els seus voltants.

La col·laboració amb altres municipis de l’entorn, com Sant Andreu de Llavaneres, Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius i Dosrius, ofereix l’oportunitat de créixer i expandir encara més aquesta Conca Alimentària. Aquesta iniciativa no només promou l’agroecologia i l’autosuficiència alimentària, sinó que també contribueix a fer de Mataró una ciutat més intel·ligent i sostenible.

 

Unió de Pagesos ha desenvolupat un lloc web terrapagesa.cat, tipus Marketplace, per a la interacció entre persones productores i persones compradores, que permetrà que les primeres publiquin el producte disponible i que les segones facin les comandes. La traçabilitat i la garantia sobre l’origen del producte són elements clau del projecte. Per aquest motiu, les persones consumidores podran saber, al punt de venda quin pagès o pagesa ha produït el producte a través d’escanejar un codi QR emplaçat en unes estaques.

Unió de Pagesos adreça aquest instrument a la petita i mitjana pagesia, tant de producció ecològica com convencional. El sindicat no actuarà d’intermediari sinó de facilitador d’una relació comercial directe entre producció i comerç amb l’objectiu de garantir un preu just tant per al productor com per al consumidor final.

S’aposta així per retallar el circuit de comercialització

Una manera d’apostar pel canvi de model alimentari

Així, Terra Pagesa fomenta la comercialització i el consum de productes de proximitat i de temporada provinents l’agricultura familiar de Catalunya. Terra Pagesa aposta pel circuit curt de comercialització, essent l’únic intermediari el comerciant de la botiga de barri o del mercat municipal on es compren els aliments.

Terra Pagesa és una iniciativa que neix de la necessitat creixent d’apostar per un canvi de model alimentari que tingui per pilars l’enfortiment de la pagesia catalana, el suport al comerç de barri als nostres pobles i ciutats, la qualitat alimentària, la garantia de l’origen dels productes i la sostenibilitat ambiental i territorial.

El nom “espigolador” fa referència a l’antiga pràctica de recollir les espigues que quedaven als camps després de la collita, però avui en dia, aquesta tasca va més enllà de les espigues i inclou la recuperació de fruita, verdures i altres aliments perfectament consumibles.

S’aposta així per retallar el circuit de comercialització

Els Espigoladors ajuden a reduir el malbaratament d’aliments, que és un problema greu a nivell mundial. Milions de tones d’aliments són llançades cada any, mentre que moltes persones pateixen la fam. Els Espigoladors contribueixen a canviar aquesta realitat al rescatar aliments que de altra manera es perdríen.

Presència al Maremse

Fa alguns mesos que s’ha reactivat al Maresme (depenent de la delegació de Girona) el moviment d’Espigoladors. Aquí cal entendre que no és ben bé com les iniciatives per mobilitzar terres ni fomentar el consum de proximitat, estem parlant d’una eina per evitar el malbaratament que -estadísticament i arreu- fa que es perdin per la cadena de producció quilos i quilos d’aliments en perfecte estat. La Cristina Cabot és la coordinadora comarcal d’Espigoladors i explica que “hi ha molts cànons estètics pels quals verdures o fruites que estan perfectament no es venen, perquè són petites, grosses, guerxes. Les espigolades consisteixen en estar tres hores recollint allò que el mercat no vol i redistribuir-ho perquè no es malbarati”.

“Ara on espigolem més és a la baixa Tordera i el què recollim depèn molt de la temporada. Cal que el projecte es coneixi més, que entrin més voluntaris, tenir finançaments i suport i créixer en infraestructures però poc a poc anem consolidant-nos”, explica.