Aquest és el càntir d’autor de l’any, de Carme Pinós

Un càntir modern i funcional, fàcil d’amagar, pràctic i alhora bonic. És l’espectacular proposta de Carme Pinós, que es podrà comprar per l’Argillà d’Argentona els dies 1, 2 i 3 de juliol. Des de fa cinc anys el càntir de l’any porta un segell de prestigi i el Museu del Càntir segueix aconseguint sorprendre d’any en any.

Carme Pinós és una de les arquitectes i dissenyadores de producte més  importants del país i també és la primera dona  a qui se li ha encarregat el disseny de la sèrie de càntirs d’autor. Com en els  darrers anys, se’n farà una edició limitada a 3.000  exemplars, numerats un a un a la base. El càntir fa 29 centímetres d’alçada, 16 d’amplada i 8 de fondària.

Funcional i sense broc ni galet

El càntir que proposa Pinós és funcional, permetent  la seva funció de contenir i beure l’aigua, i també té la  capacitat natural de mantenir l’aigua fresca al seu interior. Es tracta d’un càntir rústic (sense envernissar), d’una gran elegància que, a més, ens suggereix el cos d’una dona. Està acabat  amb fang vermell, tan propi de la nostra terrissa, alhora que té  alguns elements en blanc que li donen un bonic contrast amb el  vermell de l’argila, com la petita franja a la base, l’interior de la  nansa i la part superior de l’atuell.  

Com ja va fer André Ricard al càntir del 2020, aquest model  tampoc té broc ni galet, atès que dos orificis al cos del càntir  fan la funció d’emplenar i buidar l’atuell. Com en aquell cas, la  funcionalitat es manté en la seva totalitat. 

“Per dissenyar aquest càntir he  hagut de pensar quin paper pot tenir un càntir avui dia. L’he  imaginat en una festa a l’aire lliure on tothom va amb un plat  a la mà. Per a mi, el més fonamental és que es pugui agafar  i beure amb una sola mà i sense haver de buscar un lloc per  deixar el plat”, explica Pinós.

Reconeguda internacionalment

Carme Pinós (Barcelona, 1954) va assolir el reconeixement  internacional amb Enric Miralles amb projectes com  el cementiri d’Igualada (1991) i després va fundar el  seu propi estudi. Ha donat classes a la Kunstakademie  de Düsseldorf, la Columbia University de NY o la  Harvard University. Entre els seus projectes recents  destaquen les O cines Cube I i Cube II a Guadalajara  (Mèxic), l’Edi ci de Departaments de la Universitat  d’Econòmiques de Viena, el CaixaForum de Saragossa  o el conjunt de la plaça de la Gardunya, l’Escola  Massana i la façana posterior del mercat de la  Boqueria a Barcelona. Entre els molts premis que ha  rebut, cal destacar el Premio Nacional de Arquitectura  2021 per la seva potència creadora, el Premi Nacional  d’Arquitectura de la Generalitat de Catalunya per la seva  trajectòria i el Premi Ciutat de Barcelona.