Capgròs
Es coneix profusament que el principal tresor de Caldes d’Estrac és allò que li ha donat nom, anomenada i projecció: la seva aigua termal. El que és menys conegut és un possible antecedent que relaciona els mítics templers amb aquest tresor que brolla contínuament i que actualment es pot gaudir al Balneari de Caldes d’Estrac. Tot i que la relació entre els templers i Caldes d’Estrac no està documentada oficialment, les pistes que assenyala Jesús Ávila Granados obren la porta a futures investigacions i plantegen una connexió fascinant entre aquesta petita vila i un dels ordes més misteriosos i influents de l’edat mitjana.
Segons aquest prestigiós estudiós amb dos llibres escrits sobre l’orde i que l’any passat va ser a Caldes d’Estrac per a una presentació temàtica, la vila podria amagar una connexió més profunda amb l’ordre dels templers. Tot i que no existeixen documents oficials que ho corroborin, Ávila proposa una sèrie d’evidències i analogies que podrien suggerir una relació entre la vila i aquest mítica orde medieval. Una de les connexions més notables és la vinculació de Caldes d’Estrac amb el culte a les aigües minero-medicinals, una pràctica que, segons Ávila, els templers van heretar dels antics druides celtes. Aquesta veneració per les aigües termals és visible no només a Caldes d’Estrac, sinó també en altres enclavaments importants de l’Estat espanyol on els templers van tenir presència, com Benassal, a la comarca de l’Alt Maestrat, coneguda també per les seves fonts termals i la seva connexió amb un influent castell templer.
Un origen Celta com a fil per estirar
El mateix nom de la vila de Caldes d’Estrac, segons Ávila, podria tenir un origen celta, un altre indici que reforçaria la hipòtesi d’un llegat antic que ha estat preservat al llarg dels segles. A més, la proximitat de la riera de Caldes, que en temps medievals portava un cabal molt més abundant, hauria servit com un punt estratègic per a les embarcacions que feien navegació de cabotatge al llarg de la costa catalana. Els templers, amb el seu interès per controlar punts clau de comerç i transport marítim, haurien estat conscients de la importància d’aquest graó o port natural per a les seves operacions.
Un altre element intrigant és la possible presència d’un símbol templer a la façana est de l’església de Caldes d’Estrac. Ávila assenyala que hi ha gravat un rostre que recorda molt els que es poden trobar a l’església templera de Santa María la Blanca, a Villalcázar de Sirga (Palència). Aquest tipus de gravats eren comuns en llocs relacionats amb els templers, sovint associats amb la devoció a les anomenades “verges negres”, símbols de fertilitat i protecció que es creu que els templers veneraven.
Finalment, Jesús Ávila destaca la torre que encara avui es manté dempeus sobre un turó que domina els penya-segats marítims de Caldes d’Estrac. Aquesta torre, envoltada d’un bosc exuberant, hauria servit com a punt de vigilància i defensa per a la vila, protegint el port templer esmentat anteriorment. Aquest tipus d’estructures eren habituals en les possessions templeres, on la seguretat i el control dels recursos eren fonamentals per a l’orde.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris