Compte amb la processionària del pi, una plaga que s'agreuja per la sequera

La sequera ha agreuja la plaga de la processionària del pi, la qual és des de fa anys molt present al Maresme però ara és més abundant que mai. Aquesta plaga pot tenir efectes molt nocius en la salut de les mascotes, especialment els gossos, i també en les persones, així que cal estar alerta.

Des de l'Ajuntament de Llavaneres expliquen que la plaga de la coneguda com eruga del pi s'ha multiplicat al municipi, i alerten que la situació és molt similar al conjunt del Maresme, on els pins són un dels arbres més abundants. La sequera ha comportat que els vegetals siguin més febles i vulnerables a l'atac de les plagues com ara les de la processionària. Els municipis fan tractament específic preventiu a les zones verdes per evitar-ne l'aparició, però sovint aquestes accions no són suficients i les erugues acaben apareixent. 

L'eruga del pi s'alimenta d'aquests arbres durant l'hivern. Entre febrer i abril abandona el seu niu per passar de larva a crisàlide. Les erugues baixen pels pins formant files índies (d’aquí el nom de processionària) per tal d’enterrar-se al terra on finalitzen el seu desenvolupament i surten com a papallones durant el mes de juliol. En aquesta fase desenvolupen un pèl que és altament urticant per a les persones i especialment per als gossos, que solen empassar-se-les o estar-hi en contacte quan les troben al terra de parcs i zones boscoses. 

Per aquest motiu, es recomana especialment que si es passeja amb mascotes per zones amb pins durant els mesos de febrer a abril, vigilar sempre què es posen a la boca. En el cas de contacte amb l'eruga, els símptomes més habituals són picor i inflamació de la cara, boca i/o llengua i la incapacitat de tancar la boca. També en poden resultar vòmits i dificultat respiratòria.

En cas que el gos es vegi afectat, cal portar-lo ràpidament al veterinari perquè li administrin de forma urgent el tractament corresponent. Es recomana, fins que no s'hi arribi, netejar-li la cara amb aigua calenta i evitar fregar-li la zona afectada o provocar-li el vòmit, ja que és contraproduent.