Capgròs
Tot i que la taxa de resolució d'homicidis dels Mossos és elevada - ronda el 90% - hi ha casos que per la seva complexitat arriben a un atzucac i s'encallen. Amb l'objectiu de reprendre aquestes investigacions i aportar-hi llum, l'any 2016 es va crear la Unitat Central d'Homicidis. "Darrera de nosaltres ja no hi ha ningú més", ha afirmat el cap de la unitat, Manel Novoa, en una entrevista a l'ACN. Ha remarcat que la seva feina és extremadament "minuciosa". Es basa, sobretot, en la revisió dels indicis recollits i l'escenari del crim: "Hi aportem una òptica diferent", ha comentat. Els avenços científics i forenses, i l'anàlisi de la vida dels sospitosos anys després dels fets també són clau per aquest investigadors.
Cada any els set agents que treballen a la Unitat Central d’Homicidis dels Mossos es capbussen en sis investigacions noves, la gran majoria relacionades amb crims antics o amb desaparicions que han quedat totalment encallades. El sotsinspector del cos Manel Novoa ha apuntat que el cas més antic resolt per la unitat és un assassinat a Montgat l’any 2000, i ha detallat que entre els que segueixen actius s’hi troben desaparicions tan mediàtiques com la de Cristina Bergua (1997) o Caroline del Valle (2015). “Investiguem la víctima, el seu entorn, els possibles autors que ja van ser investigats en el seu dia, i tot plegat ens dona una visió molt més àmplia”, ha apuntat Novoa, que ha assegurat que l’equip tracta d’analitzar les dades des d’una “òptica diferent”.
Tot i que el temps pot esdevenir una dificultat afegida en moltes d’aquestes investigacions, ja que “si no es van agafar bé les dades de telefonia o no es van recollir bé les imatges de càmeres, això no es pot tornar a fer”, en d’altres pot ajudar a fer aflorar nous indicis o, fins hi tot, noves línies d’investigació. “Podem obtenir informació a la qual els investigadors en calent no hi tenen accés”, ha apuntat Novoa. Així, ha dit que aquesta unitat és capaç de “reconstruir la vida de les persones sospitoses que ja van ser investigades des de llavors fins l’actualitat”. Aquest minuciós treball d’anàlisi pot obrir la porta a descobrir antecedents policials o ingressos a la presó posteriors, relacions sentimentals tortuoses, o comportaments violents, entre d’altres.
El cas resolt més antic, un crim a Montgat l'any 2000
El cas més antic que la unitat ha resolt és un crim que va tenir lloc a Montgat l’any 2000. Novoa ha comentat que es va poder resoldre 17 anys després gràcies, sobretot, a la reconstrucció de l’itinerari en tren que va seguir l’homicida i als moviments que va fer des del seu domicili fins l’immoble on vivia la víctima. Malgrat el pas del temps, els investigadors van poder tenir accés als horaris del servei de Rodalies de l’època. A més, van poder determinar que l’autor dels fets va endur-se el mòbil de l'home mort després de cometre el crim i va fer una trucada des d’aquest terminal per simular que encara seguia viu. Així, malgrat que va “alterar l’escenari del crim” amb una posada en escena “per despistar”, els Mossos van poder resoldre el cas. “L’home va aparèixer mort, completament nu amb una flor a l’orella”, ha comentat Novoa que ha dit que l’autor havia fet inscripcions a la paret amb sang on hi deia ‘Hitler tenia razón’.
El cap de la unitat ha relatat que en un primer moment la Guàrdia Civil va fer-se càrrec de la investigació, ja que el desplegament dels Mossos encara no s’havia fet efectiu, però ha assenyalat que l’any 2016 un jutjat de Badalona va ordenar reobrir-la, en aquesta ocasió a mans de la policia catalana. Les indagacions de la Unitat Central d’Homicidis van permetre identificar l’assassí i, després d’un llarg procés, detenir-lo.
La importància dels avenços científics, forenses i tecnològics
Segons el sotsinspector, és clau treballar de forma estreta amb la policia científica, la unitat d’anàlisi i la de desapareguts. “Hi ha hagut avenços en matèria d’ADN molt importants que són essencials per a nosaltres", ha comentat el cap de la unitat, que ha posat com a exemple l'ampliació de marcadors, o l'estudi del cromosoma Y, molt útil en la identificació genètica de restes de semen i d'altres fluids biològics en els casos d'agressions sexuals. Alhora, ha dit que existeixen d'altres proves que poden proporcionar informació vital pels Mossos com la procedència geogràfica de l'autor.
Així mateix, ha considerat que el nou reactiu Posme que la policia científica utilitza des de principis de 2023 per extreure empremtes dactilars de superfícies on fins ara era difícil poder-les detectar, com sobre la pell humana, també ha suposat un avenç cabdal. D’altres innovacions en matèria de balística o a nivell tecnològic i de telefonia, també són bàsiques: "La revisió dels indicis forenses suposen una prova de càrrec important i gairebé definitiva", ha apuntat.
Des de la seva creació, l’any 2016, la unitat ha resolt set homicidis complexos. A banda, ha identificat com a presumptes autores dues persones que es troben fugides de la justícia i que estan en cerca: “Els considerem autors del crim però són a l’estranger i van canviant d’identitat constantment”, ha comentat. Novoa ha explicat que aquestes casuístiques són habituals i ha indicat que per aquest motiu la unitat està en contacte permanent amb altres cossos policials, tant de l’Estat com estrangers, i també manté una intensa col·laboració amb la Interpol o la Europol.
Els crims més difícils
Tot i que cada homicidi té les seves particularitats, Novoa ha considerat que els que són planificats o estan vinculats amb el crim organitzat són els més complicats de resoldre perquè determinar el vincle entre l'autor i la víctima esdevé una tasca d'extrema complexitat. Ha assegurat que molts dels casos que arriben a la unitat tenen aquest perfil i ha relatat que sovint els investigadors es troben amb escenaris del crim alterats. “El que no fem nosaltres ja no es farà”, ha afirmat Novoa, que ha assegurat que darrera aquesta unitat "ja no hi ha ningú més".
També ha detallat que aquestes investigacions els arriben perquè una autoritat judicial, el cap de la Divisió d’Investigació Criminal o de la Comissaria d’Investigació Criminal ho ordenen; perquè estan relacionades amb un succés que està a punt de prescriure; o perquè hi ha informacions externes, de testimonis o dades confidencials novedoses que poden assenyalar la identitat de l’autor.
Diverses línies d’investigació
Una de les particularitats de la Unitat Central d'Homicidis és que els casos no s'aborden des d'un únic punt de vista. "Sempre intentem establir diverses línies d'investigació", ha explicat el sotsinspector, que ha comentat que d'aquesta forma es pot explorar el succés més minuciosament i comprovar diferents hipòtesis. "Les unitats de territori no disposen de temps suficient per fer-ho, elles aposten per una línia i si després aquesta resulta errònia és molt complicat tornar enrere", ha manifestat.
"Som una unitat on es donen casualitats increïbles, potser tens molt clar qui podria ser l'autor i després, a mesura que avancem, descobrim que la quartada que té és inequívoca i hem de canviar d'objectiu", ha detallat. Aquesta feina tan acurada també evita que es produeixi un "biaix d'informació" perquè s'intenta treballar de forma totalment “objectiva i científica”, deixant al marge condicionants o interpretacions subjectives.
Novoa ha fet un paral·lelisme entre les investigacions d'homicidis i la loteria: "Si no compres no et toca, doncs aquí igual, si no ho intentes no es pot resoldre, es tracta d'anar tancant línies de treball fins que s'arriba a una de bona i llavors ja no la deixem i seguim fins el final". "Quan trobes la línia correcta la motivació és enorme", ha reconegut.
Comentaris (4)