Capgròs
Molts caldencs i caldenques saben de la seva existència però és probable que desconeguin la seva importància i transcendència. Parlem de la Casa Ugalde, una joia de l’arquitectura d’importància i veneració internacional. Construïda el 1951 per l’arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat, aquesta residència privada ha estat objecte d’admiració i estudi per la seva innovadora integració amb l’entorn natural, l’ús magistral de la llum i els espais, i el seu valor històric i cultural. Encara que actualment la casa no està oberta al públic, el seu valor arquitectònic i el llegat que representa la converteixen en un tresor tancat però de gran importància.
José Antonio Coderch va ser un dels arquitectes més prominents de la seva generació, conegut per la seva capacitat de fusionar la tradició local amb les tendències modernistes internacionals. La Casa Ugalde, també coneguda com Casa Garriga-Nogués, és un exemple paradigmàtic d’aquesta filosofia. Construïda per a l’enginyer Manuel Ugalde, la casa reflecteix un profund respecte per l’entorn i una recerca de l’harmonia entre l’arquitectura i la natura.
La casa està situada en un terreny amb fort pendent, amb vistes espectaculars al mar Mediterrani. Coderch va aprofitar al màxim aquesta ubicació, dissenyant una estructura que segueix la topografia del terreny i utilitza materials locals, com la pedra i la fusta, que es fonen amb el paisatge circumdant. Això no només va permetre una integració estètica, sinó també una sostenibilitat estructural, mantenint la casa fresca a l’estiu i càlida a l’hivern gràcies a l’ús intel·ligent dels recursos naturals.
La llum és el tresor
Un dels elements més destacats de la Casa Ugalde és l’ús magistral de la llum natural. Coderch va dissenyar la casa amb grans finestres orientades cap al sud, permetent l’entrada de llum durant tot el dia i oferint vistes panoràmiques del mar. A més, va incorporar una sèrie de pati interiors i corredors oberts que maximitzen la llum i la ventilació natural, creant una sensació d’espai obert i connexió amb l’exterior. L’organització espacial de la casa també és remarcable. Cada habitació té una funció específica però es connecta harmònicament amb la resta de la casa.
Això es manifesta especialment en l’espai central, on una gran sala d’estar serveix com a punt de trobada i distribució cap a les altres zones de la casa. Aquesta distribució no només facilita la circulació sinó que també fomenta la convivència i l’intercanvi entre els habitants.
L’estatus tancat de la casa contribueix, paradoxalment, al seu misticisme i atractiu. No és visitable i només a partir de la seva web si s’és estudiant d’arquitectura pots optar a convenir una visita. Això sí, de reportatges fotogràfics de l’interior i l’exterior n’hi ha un fart.
El fet de ser una residència privada preserva la seva essència original i evita les alteracions que sovint pateixen els edificis oberts al turisme massiu. Això permet que la Casa Ugalde es mantingui tal com la va concebre Coderch, una obra d’art intacta (després de la important restauració, s’entén) que continua inspirant arquitectes i dissenyadors.
Comentaris