Neix l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme

“Protegir tots els béns culturals, històrics i actuals, materials i immaterials de la comarca per tal d’evitar els espolis i destruccions dels darrers anys, tant a la capital com a les viles maresmenques i dels quals el Teatre Clavé, Can Fàbregas o l’Alberg Josep Abril en són alguns exemples”. Aquest és l’objectiu de l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC MiM), que el proper dimarts, dia 10 d’octubre a les 19.00h, es presentarà en societat al Cafè de Mar de Mataró.

Coincidint amb la presentació de la nova associació, aquesta també exposarà els motius de “salvar Ca la Madrona”, el primer projecte que s’ha marcat l’entitat: “El jaciment d’origen visigòtic, situat al polígon Mata-Rocafonda, està amenaçat per un trasllat que el malmetria totalment si s’arribés a fer. Al solar del jaciment, el consorci per a l’Economia Circular hi ha planificat la construcció dels seus edificis. ADEPAC no hi està pas en contra, però sí que demana que el planejament sigui compatible, sense trasllat, amb aquest jaciment tan important, donat els pocs vestigis visigòtics dels quals es disposen als Països Catalans. Jaciment que també explica l’origen de la Ciutat de Mataró”.

ADEPAC neix per a defensar el patrimoni cultural de la comarca: “La pèrdua d’aquest patrimoni impedeix conèixer una part significativa de la nostra identitat col·lectiva i ens impossibilita de llegar-lo a les generacions futures. Pensem que cal un nou model per defensar el nostre patrimoni més enllà de les plataformes o iniciatives concretes que s’han anat constituint des de la ciutadania i que passada la campanya comporten perdre contactes, coneixements i embranzida”. En aquest sentit, la nova associació proposa passar d’un model reactiu que respon a amenaces de pèrdua a un model proactiu i creatiu que vegi en el patrimoni un element constitutiu del desenvolupament econòmic.

La nova entitat també basa la seva creació en l’experiència empírica acumulada al llarg dels anys: “La història reivindicativa diu que quan una administració ha fet cas de les propostes de la ciutadania i ha actuat en conseqüència, el resultat ha estat exitós per a tothom i n’han nascut nous espais públics que enriqueixen la ciutat de Mataró”, i posen els exemples del Parc de Rocafonda (havia de ser una autovia), el patrimoni de la Unió de Cooperadors (robat pel franquisme), Can Noè (ja eren a punt de començar uns blocs de pisos) o el Parc de Can Tuñí (havia de ser també un gran polígon residencial).