La 'nova llei de barris' ignora el Maresme

Ni Cerdanyola ni Rocafonda-El Palau a Mataró, ni El Cotet a Premià, ni El Carme a Pineda, ni cap altre barri conflictiu o amb problemàtiques greus a nivell urbanístic i socioeconòmic del Maresme. Cap d'ells s'ha inclòs a la 'nova Llei de Barris', el pla que vol desplegar la Generalitat per fer intervenció comunitària en zones urbanes d'especial complexitat, i que s'emmiralla en el que es va dur a terme ara gairebé dues dècades.

La llavors anomenada Llei de Barris va servir per fer intervencions de diferent tipus, sobretot urbanístiques però també amb diversos projectes socials, en barris que necessitaven especialment treballs de regeneració. Entre ells Cerdanyola i Rocafonda es van veure beneficiats amb diferents iniciatives, que malgrat que van ser insuficients, van ajudar a millorar la qualitat de vida i l'espai públic d'aquests sectors de la ciutat. Gràcies al finançament de la Generalitat i del propi Ajuntament es van poder construir nous equipaments, fer front a patologies d'edificis, arranjar carrers i xamfrans o instal·lar ascensors, entre d'altres.

Ja fa anys que els ajuntaments del Maresme i del conjunt de Catalunya reclamen una nova llei de barris per impulsar noves intervencions d'aquestes característiques, ja que l'anterior va fer curt i en moltes d'aquestes zones hi romanen tota mena de problemes que els consistoris no tenen prou recursos per resoldre. Durant la campanya a les municipals de 2023, per exemple, l'alcalde David Bote i el líder del PSC a Catalunya, Salvador Illa, ho van fer en un acte electoral a Mataró, en concret reclamant-ho per a Rocafonda. En resposta a aquestes demandes, la Generalitat ha impulsat el pla 'Barris amb futur', aprovat l'octubre passat i del qual s'ha donat a conèixer aquesta setmana la seva fase pilot. Aquesta es desplegarà durant el 2024 en 20 punts del territori d'especial complexitat, cap dels quals ubicats al Maresme. 

Concretament, els 20 barris on es desplegarà la fase pilot del programa són: el barri de la Vila (Amposta), Sant Roc (Badalona), Casc Antic (Balaguer), barri de la Farga (Banyoles), Barri Vell (Berga), Sant Cosme (el Prat de Llobregat), El Culubret i Sant Joan (Figueres), Masia de Ca n'Espinós, Farreres i Ausiàs March (Gavà), Pont Major (Girona), les Planes - blocs la Florida (l'Hospitalet de Llobregat), Centre Històric (Manresa), Montornès Nord (Montornès del Vallès), la Mariola (Lleida), Barri Vell (Olot), Barri Fortuny (Reus), Barri Centre (Salt), Sant Salvador (Tarragona), Zona nord de Ca n'Anglada (Terrassa), Ciutat històrica (Tortosa) i Les Casernes, Sant Jordi, la Geltrú (Vilanova i la Geltrú).

"Tots tenim identificades parts del nostre país que es queden despenjades, al marge, i on el risc de fractura és absolutament rellevant", va afirmar conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, en unes jornades organitzades aquest dilluns per explicar el projecte. L'objectiu de la iniciativa, segons el conseller, és revertir la "pobresa severa" i actuar en barris on gran part de la població es troba en situació irregular o sense recursos i que també presenten risc de degradació urbanística, manca d'espais verds de qualitat i una elevada contaminació. Una descripció en la qual hi caben perfectament diversos barris del Maresme, però que no els han permès entrar dins d'aquesta fase pilot. 

"La convicció és que allò que pot ajudar a marcar la diferència en aquests barris té a veure amb reforçar el capital comunitari i les xarxes comunitàries del territori", ha assegurat Campuzano. En aquest sentit, el projecte dissenyat per Drets Socials busca generar "capital social" per revertir la pobresa crònica i, conseqüentment, provocar una millora de les condicions de vida de la població que permeti disminuir "l'èxode de barri" per raons socioeconòmiques.