Una operació controvertida per salvar les platges del Maresme

El Maresme pateix un problema molt important d’erosió del litoral, que es tradueix en la pèrdua de la sorra de les platges a molts dels seus municipis, en especial al sud de la comarca. Aquest fenomen, que es deu en gran part a la proliferació dels ports en aquest sector, no només deixa els municipis sense un actiu molt important a nivell social, econòmic i d’esbarjo, sinó que suposa una amenaça per a totes les construccions i infraestructures del litoral davant d’efectes del canvi climàtic com l’augment del nivell del mar i dels temporals marítims. 

El projecte a Premià de Mar serà el model que seguiran la resta de municipis en els propers anys

Després de molts anys d’inacció, finalment el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demogràfico (MITECO) ha iniciat aquesta primavera les obres d’estabilització de les platges del Maresme. El polèmic projecte se centra en l’ampliació dels espigons existents i la creació de nous, sobre el mar i també submergits, de cara a protegir la sorra d’aquells trams on sol desaparèixer per efecte de la presència dels ports, així com per consolidar durant més anys els nous abocaments de sorra que s’hi realitzaran, i que fins ara desapareixien massa ràpid . El projecte, que ha generat controvèrsia al territori pel seu impacte ambiental i paisatgístic, compta amb el suport de la majoria (però no tots) dels ajuntaments implicats i l’oposició d’entitats mediambientalistes. Els treballs s’han iniciat a Premià de Mar, i en els propers anys s’actuarà a les costes de Vilassar de Mar i, posteriorment, de Cabrera de Mar. El Masnou, que estava inclòs en el projecte original, n’ha quedat fora per voluntat pròpia. D’aquesta manera, es comença a fer realitat, tot i que amb canvis destacables, el projecte inicial que es va presentar el 2015 per part de la Direcció General de Costes de l’Estat i que llavors preveia una inversió de fins a 50 milions d’euros i 15 anys d’obres. Els números i el calendari han canviat, s’ha circumscrit al Baix Maresme, on hi ha municipis que han baixat del carro, i la Plataforma Preservem el Litoral hi segueix furibundament en contra, assegurant que és il·legal i un desastre per a la comarca. Però les obres ja avancen. 

Un camí llarg i tortuós

Jordi Mir, fins aquest 2023 alcalde de Cabrera de Mar, coneix el projecte de ben a prop, com a edil d’un dels municipis afectats i com un dels membres del Consell Comarcal que n’ha liderat el seguiment des de la seva gestació. Mir recorda que aquest es remunta a l’any 2011, quan el llavors secretari de Territori de la Generalitat, Ricard Font, va convocar els sis alcaldes del Baix Maresme (de Mataró a Montgat) per fer un front comú de cara a solucionar el problema de la pèrdua de sorra de les platges. L’any següent, un cop identificats els trams que calia recuperar (la majoria al sud dels ports existents), la Generalitat va demanar a la Universitat Politècnica de Catalunya que elaborés un projecte d’enginyeria que ho solucionés. “L’objectiu era, i així segueix sent, trobar solucions duradores, però no pas definitives, això no es pot”, assenyala Mir. En tot cas, que almenys servís per frenar la freqüència d’aportacions i transvasaments de sorra. Finalment el projecte escollit es va traslladar al Ministeri de Medi Ambient, que l’any 2015 va sorprendre tots els agents implicats presentant-ho com si fos un projecte propi. A més, el va estendre al conjunt de la comarca, també a la zona nord, i va establir un calendari d’execució de 15 anys, amb una inversió estatal de 30 milions d’euros que s’hauria de completar amb 20 milions d’euros que aportarien els ajuntaments i altres organismes, com ara els agents turístics. “Ja vam dir llavors que els consistoris no podíem finançar un projecte per resoldre un fenomen del qual n’eren víctimes, en un àmbit les competències del qual són 100% estatals”, recorda l’exalcalde de Cabrera. 

“El problema és tenir cinc ports en 25 quilòmetres de costa”

Malgrat presentar-se a bombo i plateret, la iniciativa va quedar guardada en un calaix fins al 2018, quan la crisi del Procés va començar a refredar-se i es va produir un canvi en el govern estatal, que va passar a mans del PSOE. En paral·lel es va constituir el comissionat per a la preservació de les platges del Maresme, integrat per tots els partits i liderat pel propi Mir. Aquest organisme va reprendre les converses amb el govern central, amb el qual es va arribar a l’acord de començar a tramitar les obres al Baix Maresme i deixar la resta de la comarca per una altra ocasió. “La realitat al Maresme central i sud és molt específica: tenim cinc ports en menys de 25 kilòmetres”, assenyala Mir, recordant que aquestes infraestructures són les grans causants de les pèrdues de sorra, ja que fan de barrera a les corrents naturals i erosionen els litorals de la seva banda sud. La Generalitat també es va comprometre a contractar una empresa que supervisés que els dragatges de sorra per abocar-la a les platges no malmetés el fons marí. 

Malgrat que tots els partits amb representació al Consell Comarcal, excepte la CUP, van donar suport inicial al projecte, finalment ERC es va fer enrere, traient-ne els seus ajuntaments. El més directament implicat era el del Masnou, on per ara no s’hi farà cap de les actuacions que sí que es duran a terme a la resta de municipis del Baix Maresme. “Es va descompondre el comissionat i vam tornar a aquells temps on cada ajuntament vetllava tan sols pels seus interessos individuals, deixant de banda l’interès col·lectiu de la comarca”, lamenta Mir. 

La transformació a Premià

El projecte que s’està començant a executar a Premià de Mar serà el model que seguiran la resta de municipis en els propers anys, i que transformarà la fisonomia del litoral del Maresme Sud de cara a intentar contenir la pèrdua de sorra. Es tracta, sens dubte, d’unes obres ambicioses i complexes, que han d’ajudar a evitar els danys que els temporals ocasionen al passeig Marítim i a la via del tren a causa de la manca de sorra i la protecció que aquesta ofereix, ja que les onades posen en perill tant als vianants com a la integritat de l’estació de Rodalies i les infraestructures ferroviàries. Les obres, que es duen a terme entre la bocana del port i l’espigó de davant de l’Estació de Trens, han de donar com a resultat una platja estable i d’uns 65 metres d’amplada de mitjana en aquest tram, cobrint una distància contínua d’uns 860 metres.

L’operatiu del Ministeri preveu l’extracció d’uns 350.000 m³ de sorra de procedència marina de la zona situada entre l’estació de tren i El Masnou, que s’abocarà a les platges de Bellamar i del Pla de l’Os. Un cop acabades les obres, l’amplada mitjana d’aquestes platges serà d’uns 65 metres. 

L’alcalde de Premià de Mar, Rafa Navarro (de Junts) celebra l’inici de les obres. “Estem, com a mínim, davant d’un intent seriós per protegir el nostre litoral”, assenyala Navarro, que recorda que un tram del passeig marítim del municipi “està devorat pel mar a la seva part inferior i se’ns enfonsa”. A banda, els temporals impacten directament contra les vies del tren i l’estació, afectant el trànsit ferroviari i la seguretat dels passatgers i de la infraestructura. Navarro defensa que recuperar la platja perduda “no és cap caprici”. “No som un municipi turístic, no es tracta d’això, sinó que la sorra de la platja, tal i com assenyalen des del Ministeri, és la primera barrera i la més eficient per protegir el litoral”, constata l’alcalde. L’edil premianenc no entra a discutir si el projecte pot ser perjudicial o no a nivell mediambiental. “L’únic que puc dir és que és l’única solució que se’ns ha plantejat amb pressupost, calendari i un estudi científic i mediambiental que el valida, i amb suport econòmic de la Unió Europea”, assenyala Navarro, que també destaca que és un projecte “honest”. “No se’ns diu en cap moment que sigui una solució definitiva, sinó duradora”, constata. Navarro, a més, assegura que la seva “responsabilitat” com a alcalde és assegurar-se que es tiri endavant qualsevol iniciativa que serveixi per protegir el front marítim del municipi: “Alguna cosa calia que es fes, i que fos el més aviat possible”. 

Una solució o un problema afegit?

Ni el defensor més aferrissat del projecte del Ministerio considera que sigui la solució ideal. El problema, segons assenyalen totes les fonts consultades, és que aquesta no existeix. Tal i com explica Jordi Bonet, tècnic de canvi climàtic del Consell Comarcal, trobem diferents possibilitats d’intervenció, però no totes elles són factibles. “Hi ha qui defensa que caldria naturalitzar les platges perquè esdevinguessin la primera línia de defensa, i això inclou visions més radicals que assenyalen que caldria tirar uns 150 metres cap l’interior totes les nostres infraestructures i construccions de primera línia de mar”, assenyala Bonet. És a dir, desurbanitzar la costa. Aquesta mesura seria l’única que garantiria que l’augment del nivell del mar i de la freqüència i intensitat dels temporals marítims no acabi tenint, a mig termini (parlem d’uns 30 anys) uns efectes devastadors a la costa maresmenca. “A nivell teòric és una solució que té sentit, però a la pràctica sembla inviable”, afirma Bonet. El tècnic del Consell Comarcal assenyala que el sistema econòmic vigent no pot prescindir de la vida urbana vinculada a les platges i els fronts marítims. “Tots els municipis volen xiringuitos, hotels, comerços i platges estables durant tot l’any, i econòmicament és impossible ara eliminar els ports i traslladar la via del tren i la carretera a l’interior”, resumeix. 

 “El problema ve de quan es va decidir que en 25 quilòmetres de costa hi hauria cinc ports, o dels temps en què es va escollir la primera línia de costa per fer-hi el tren o la carretera ja que a nivell d’enginyeria era més fàcil i no calia expropiar terres”, assenyala. Aquelles decisions, en general defensables en el seu moment, tenen greus conseqüències en el present i futur de la comarca. El mal ja està fet, i ara cal trobar-hi una solució de compromís. Davant d’això, la proposta del Ministeri és “legítima” segons Bonet, que recorda que ha generat “força consens” en el territori, però que té “avantatges i alhora inconvenients”. Es tracta d’una aposta costosa i que allarga la durabilitat de les platges, “però ja veurem fins quan”, com diu el propi Bonet. “Caldrà veure els efectes a llarg termini, ves a saber si totes aquestes pedres que ara posem no les haurem d’acabar traient algun dia per insuficients”.

La Plataforma Preservem el Litoral confia que una denúncia a instàncies europees pugui fer enrere “unes obres del segle XX que se sap que fracassaran”

El projecte per reforçar el litoral maresmenc que el Ministeri impulsa i alguns ajuntaments com Premià de Mar aplaudeixen està molt lluny de ser unànime. Tot al contrari: té velats detractors que no es pensen estar mirant les musseranyes mentre avança el que qualifiquen “d’obra faraònica que repeteix els esquemes passats que s’ha demostrat que no funcionen”. Qui parlar així és Sergi Galanó, de la Plataforma Preservem el Litoral del Maresme. La seva principal tesi és que el projecte que s’ha començat a executar i que té una primera fase prevista a la zona del Baix Maresme és contrària a la normativa europea vigent.

Des de la perspectiva de la Plataforma, aquestes obres es basen “en una mirada antiquada i desfasada, ja que no incorporen les noves normatives, protocols europeus ni la llei de protecció del litoral. Malgrat estar executades el 2023, aquestes obres són una obra del segle XX”, asseguren.

La Plataforma s’agafa a posicionaments com el del Masnou en contra el projecte

La Plataforma defensa una mirada més ecològica i una major protecció del medi ambient i marí, critica “la falta de gestió integrada en aquests projectes i destaca que cap dels documents oficials relacionats amb les obres inclou aquest enfocament”. També assenyalen la manca d’estudis d’impacte ambiental i l’incompliment de protocols europeus. Els membres de la plataforma subratllen que diversos ajuntaments de la comarca s’han mostrat contraris a aquestes obres i han aprovat mocions en contra, però el Ministeri no ha tingut en compte aquestes opinions. Consideren que no hi ha un consens real al Maresme en relació amb aquestes obres.

Sergi Galanó s’exclama que “s’estigui finançant aquestes obres amb fons Next Generation destinats a l’adaptació al canvi climàtic quan el que fan és perpetuar models d’enginyeria del passat sense tenir en compte els riscos per a la infraestructura existent, com ara la línia de tren R1”. La Plataforma troba a faltar veus com la de la Generalitat, reneguen del “paper galdós” fet pel Consell Comarcal i voldrien aturar el projecte després d’iniciar-se a Premià de Mar.

Una denúncia a Europa

Galanó sustenta que “potser l’únic que podria aturar el projecte seria una denúncia a escala europea, amb el text de la normativa a la mà que no s’està respectant ni complint”. En aquest sentit, però, la plataforma es veu petita per a fer aquesta passa, tot i que no descarta arribar-hi. “Ja no reclamem aspectes ambientals, senzillament que es respecti la llei”, diu el seu portaveu en l’afer del litoral.

La plataforma comparteix que “cal actuar a la costa del Maresme amb urgència però aquesta obra és un disbarat. Un disbarat que se suma al que Galanó considera “una sèrie històrica de bestieses com els grans dragatges, que van fer una destrossa important i fer perdre oficis”. Compten amb informes tècnics i científics que avalen la seva posició contrària a unes obres que, critiquen, no garanteixen per a res l’aportació de sediments. Al cap i a la fi, diu el portaveu, “alcaldes com el de Premià vol platja de 600 i 100 metres a tota costa quan n’hi ha prou de mirar fotos històriques per veure que la platja no és així. S’ha enganyat a la gent dient-li que podem fabricar platges, que tenir platja és un dret i no. Les platges són un regal del mar”.

Una delegació del projecte europeu Mission4Nature va visitar el 9 de juny passat el Maresme per conèixer l’erosió costanera. Els membres de la iniciativa científica van escollir la comarca perquè està considerada un territori d’elevada vulnerabilitat davant dels efectes del canvi climàtic.

La delegació europea va fer el viatge de Barcelona a Mataró en tren per resseguir el litoral del Maresme Sud i posteriorment farà una visita a peu per la costa mataronina, de cara a conèixer en primera persona i sobre el terreny l’erosió que pateix el litoral de la comarca. Prèviament, van mantenir una reunió amb el Consell Comarcal del Maresme, entitat que ha impulsat la Mesa de treball per l’adaptació al canvi climàtic (MeTTAC) i que sintonitza amb els objectius prioritaris de Mission4Nature que forma part del nou programa Interreg Euro-MED i que es desenvoluparà durant 7 anys.

El projecte Mission4Nature, que aplega més de 80 institucions europees i té com a objectiu promoure el diàleg obert del món científic amb les administracions per facilitar la presa de decisions en un context de crisi climàtica.