Els peatges poden tornar tres anys després d’acabar-se al Maresme

El final dels peatges del Maresme previst per aquest estiu pot acabar durant poc. A l’expectació i incertesa que genera que encara no estigui definit ni precisat el sistema de funcionament per la C-32 després del final dels actuals peatges, la comarca que té el primer peatge de tot Espanya (el del tram Mataró-Montgat) veu ara com el govern espanyol planteja a Europa un sistema de pagament de les vies d’alta capacitat que suposaria el retorn dels peatges el 2024, tres anys després de la seva finalització.

El govern espanyol té prevista la implantació d'un sistema de pagament per ús a les autovies, que es podria començar a aplicar a partir del 2024, segons planteja el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que l'executiu de Pedro Sánchez ha remès a Brussel·les. El document assegura que abans buscarà l'acord social i polític per avançar cap al model que "d'usuari pagador" i sota el principi "qui contamina paga". 

El govern espanyol ressalta que l'Estat té una xarxa estatal de 26.466 quilòmetres, dels quals uns 12.000 pertanyen a carreteres d'alta capacitat, amb unes despeses de conservació "creixents" i que "no es possible que siguin assumits de manera directa pels recursos pressupostaris", apunta el document.

L'executiu calcula que, seguint l'experiència internacional, els peatges podrien tardar dos o tres anys, com a mínim, en ser implantats. És el temps que es necessita en "desenvolupar els instruments normatius i crear l'estructura", precisa.

Garantir la preservació de la via

El govern vol incentivar "comportaments més sostenibles i eficients"

Així mateix el pla admet que això "està generant un dèficit acumulat de manteniment de la xarxa, amb una pèrdua del seu valor, així com el conseqüent deteriorament de la qualitat del servei i conseqüències en la seguretat vial". El govern espanyol considera que el sistema del pagament per ús "permetria garantir la conservació de la xarxa viària a més de generar incentius cap a la major eficiència en el model de transport" per reduir l'emissió de gasos.

A més, justifica que aquestes reformes fiscals busquen incentivar "comportaments més sostenibles i eficients", és a dir, "internalitzar els costos externs lligats a l'impacte ambiental (contaminació, soroll, ocupació de l'espai", congestió o manteniment de les infraestructures).

Pendent de llei i garantia de polèmica

Aquestes i d'altres mesures, que es podrien fer extensibles a totes les carreteres de la xarxa estatal, quedarien recollides en la futura Llei de mobilitat i finançament del Transport, que té com a objectiu principal recollir les polítiques públiques en aquests àmbits i que "responguin millor a les necessitats reals dels ciutadans" i als reptes de la sostenibilitat, la digitalització i la cohesió social i territorial, segons recull el document.

Entre d'altres, ha de recollir els criteris per al finançament del transport públic i el foment de la digitalització i la innovació. L'executiu també trasllada a les autoritats europees que són iniciatives que van en línia amb la d'altres països europeus com França i amb l'Estratègia de Mobilitat Sostenible i Intel·ligent de la Comissió Europea. La previsió és que en el primer semestre d'aquest any es faci una primera lectura al Consell de Ministeris i que l'aprovació definitiva sigui a la segona meitat del 2023.

El govern també assenyala que la llei donarà resposta a les recomanacions fetes per l'Airef sobre infraestructures. En aquest sentit, detalla que es prioritzaran els projectes planificats, una millora de la coordinació amb altres administracions i una major interacció amb la societat civil, entre d'altres.

Rebuig dels transportistes professionals i la població general: aposta per una campanya de conscienciació

D'altra banda, aquest apartat del Pla de Recuperació identifica com un dels principals impediments per tirar endavant aquest projecte és el "risc de rebuig" per part dels transportistes professionals a aquestes mesures i per això aposta per seguir l'exemple francès i tractar d'arribar a acords. Tampoc espera que el peatge sigui ben rebut per la població en general i considera que "amb campanyes de conscienciació s'atenuarà aquest efecte". A més, suggereix que el pagament o per ús pugui ser "escalable i progressiu" o que hi hagi "reduccions i bonificacions a col·lectius menys afavorits o usuaris habituals".

La proposta recollida en el Pla de Recuperació arriba pocs mesos abans de la finalització de les concessions de l'AP-7 entre Tarragona i la frontera i l'AP-2 entre Saragossa i el Vendrell i coincideix amb el debat creixent de com ha ser el model de finançament de les vies d'altes prestacions. El govern espanyol ja ha deixat clar en nombroses ocasions que no prorrogaria les concessions i que les vies revertirien a l'Estat, tot i que fins fa poc no havia fet constar per escrit com ho pensava fer.

Fa unes setmanes, La Moncloa ja va plantejar la modalitat del pagament per ús en aquest pla, que encara no havia remès a la Unió Europea i és ara que ha concretat més aspectes, com per exemple, la seva previsible posada en marxa a partir del 2024.