La recollida selectiva del Maresme, a dues velocitats

El Maresme està fent progressos significatius en la gestió de residus, però encara hi ha feina per fer, especialment en l'increment de la recollida selectiva i el reciclatge. Les iniciatives de prevenció de residus i els sistemes eficients de recollida són essencials per assolir els objectius establerts i avançar cap a una economia circular. L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha presentat recentment el balanç de la gestió dels residus municipals corresponent a l'any 2023. Al Maresme, la reducció de la generació de residus i l'aplicació de sistemes de recollida eficients estan configurant un panorama prometedor, encara que amb reptes per superar.

Durant l'any 2023, el Maresme va generar un total de 219.434 tones de residus municipals, una disminució del 4,3% respecte a l'any anterior. Aquesta baixada s'ha traduït en una reducció de la generació per càpita, que ha passat a ser de 492 kg per habitant per any, 27,7 kg menys que el 2022. Aquest descens s'alinea amb els objectius del Pla de Prevenció de Residus del Maresme, iniciat el 2022, que busca una reducció del 26,4% en la generació de residus per a l'any 2027, en comparació amb les dades de 2010.

Estancament general i nous sistemes eficients

El percentatge de recollida selectiva a la comarca ha estat del 46,4%, amb un total de 101.800 tones recollides. Tot i això, aquesta xifra representa una caiguda del 3,5% respecte al 2022, indicant un cert estancament. Segons Carles Salesa, director de Maresme Circular, "els sistemes actuals de recollida selectiva han arribat al màxim d’eficiència, i el que cal és avançar a sistemes eficients com la recollida porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari".

Un exemple destacat és el de Sant Andreu de Llavaneres, que va implementar la recollida porta a porta el 2022, augmentant el seu percentatge de recollida selectiva del 58,8% al 79,6% el 2023.

Els millors i els pitjors municipis

La recollida selectiva varia significativament entre els municipis del Maresme. Quinze dels vint-i-vuit municipis superen el 50%, destacant Argentona (86,0%) i Sant Andreu de Llavaneres (79,6%). En canvi, Mataró, amb un 36,8%, està per sota de la mitjana catalana de les grans ciutats, tot i haver augmentat un 3,1% respecte al 2022 gràcies a la implementació de sistemes eficients com la Recollida Selectiva Mòbil i el Porta a Porta.

Entre les fraccions de residus, els envasos lleugers han estat l'única fracció que ha augmentat (1,8%). En canvi, el vidre, el paper i cartró, i la fracció orgànica han registrat lleugeres reduccions. Destaca l'augment del 32,5% en la recollida d'olis vegetals i un creixement del 3,4% en tèxtil.

La fracció resta ha suposat el 53,6% dels residus municipals generats al Maresme, amb 117.633 tones. Malgrat que aquesta fracció ha disminuït un 4,9% respecte al 2022, encara representa més de la meitat dels residus, reflectint una manca de separació a origen. A nivell europeu, l'objectiu és que només un 10% dels residus municipals es destinin a dipòsit controlat per a l'any 2035. El Maresme, amb un percentatge actual de només el 0,1%, està ben posicionat en aquest aspecte.

El Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme ha recuperat més de 10.903 tones de materials reciclables el 2023. El rebuig no recuperable ha estat valoritzat energèticament, generant 36.767 MWh d'energia elèctrica, suficient per subministrar energia a més de 12.255 famílies.

Compliments dels objectius de reciclatge

Encara que la recollida selectiva a Catalunya se situa en un 46,7%, el nivell de reciclatge real és del 40,3%. Al Maresme, la contribució del Centre Integral de Valorització permet assolir un 42%, encara lluny dels objectius europeus del 55% pel 2025 i el 60% pel 2030.