Capgròs
Les papallones del suro han tornat a Mataró i bona part del Maresme central. Si les converses entre persones estiguessin controlades algorítmicament com ho estan les paraules de les xarxes socials, la irrupció els darrers dies d’aquests insectes serien clarament el trending topic local.
L’episodi és calcat al de l’any passat però presenta una afectació originària als boscos que preocupa encara més a experts com les Associacions en Defensa Forestal de la zona. Les papallones que arriben als nuclis urbans poden resultar molestes en segons quina activitat a l’aire lliure però el que realment afecta boscos amb arbres de tot tipus de la comarca és la mateixa espècie en l’estadi previ: quan és una eruga. L’eruga peluda del suro està defoliant una gran quantitat d’hectàrees d’alzines, roures, sureres, pins i cirererers d’arboç.
Una mena de pàtina grisa s’ha apoderat de boscos sencers on hauria de dominar un verd i la virulència i abast de la plaga no hi entén ni d’espècies forestals ni de zones, solanes o ubagues. Els ADF demanaven ja fa setmanes que es faci un estudi exhaustiu i es controli l’abast exacte de l’afectació de la coneguda com eruga peluda. I adverteix que cada cop evoluciona més al sud: el Maresme central amb Mataró, Argentona, Llavaneres i Dosrius és la nova zona d’actuació d’aquesta espècie.
Exemple de bosc afectat per l'eruga. Foto: Oriol Bassa
Una plaga autòctona
La plaga que afecta la comarca no és la d’un virus o bacteri important: és una espècie autòctona i el fenomen d’explosió en el nombre d’exemplars que es multiplica es repeteix cíclicament. Es tracta de la Cuca peluda del suro, que té el nom científic de Lymantria dispar. Un lepidòpter d’Euràsia que afecta alzinars i altres espècies arbòries, segons constaten sobre el terreny les ADF.
La cuca pren forma d’eruga durant tres mesos durant les quals actua sobre els arbres atacant-los, defoliant i alterant l’equilibri dels boscos de resultes de la seva acció intensiva. Posteriorment passa a crisàlide i finalment a papallona. Com a papallona tenen una vida limitada però és quan pot resultar més manifesta per la gent que viu als nuclis urbans. És el que va passar l’any passat a la part nord de la comarca i el que s’està repetint aquest any, encara amb més virulència. El pic de presència de l’espècie és de tres anys pel que el fenomen té números de repetir-se els propers estius. No només això, ben aviat el que farà acte de presència dins dels nuclis urbans en espais com els parcs públics serà la pròpia eruga, amb el perill i molèstia que pot suposar per a gossos i infants.
Una afectació inaudita
Oriol Bassa és enginyer de forest de les ADF de la Serra de Marina i assegura que “la presència i afectació que està fent l’eruga als boscos és realment inaudita, per l’àrea que afecta i per la d’espècies que defolia”. Bassa recorda que “una plaga com aquesta es regula de forma natural amb els depredadors que actuen contra l’espècie com són l’escarabat lluent -molt present ja als boscos- o determinats ocells però veient la magnitud de la plaga tenim dubtes de si donaran a l’abast o si el comportament serà cíclic”. Bassa assegura que “per la climatologia del que ha arribat a ploure i l’efecte del canvi climàtic és com si l’eruga de cop hagi trobat els factors perfectes per estendre’s àmpliament”. L’espècie estaria actuant sobre més de 3.000 hectàrees a nivell comarcal.
Com afecta negativament aquesta plaga?
L’afectació directa de la plaga de la cuca peluda té víctimes directes, com ara la qualitat del suro de les alzines sureres que queda tocada o la productivitat forestal de boscos del Maresme. Igualment, al defoliar els arbres permet la penetració del sol al sotabosc, eliminant-ne l’humitat. Tot l’ecosistema queda tocat i Bassa alerta que “si la plaga actua com és normal, tindrem una pèrdua del 5 per cent de creixement forestal però també hi ha possibilitat que l’afectació sigui molt més severa”.
Des de les ADF demanen a les administracions que controlin la plaga: “Necessitem saber la situació actual de la plaga i planificar el seu control: afavorint la resposta natural i potenciant els tractaments biològics per minimitzar els danys al bosc d'aquesta plaga”.
Comentaris