“Tots els documents pel fet de ser únics i irrepetibles són valuosos”

Serrano és el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme. Des d’aquest ens treballa per salvar el patrimoni històric documental de la comarca. Ens ho explica en aquesta entrevista.

Quina feina es desenvolupa des de l’Arxiu Comarcal del Maresme i de qui depèn?
L’Arxiu Comarcal del Maresme, com tots els arxius comarcals depèn del Departament de Cultura de la Generalitat. El nostre es troba a Can Palauet que és un equipament municipal de Mataró cedit a la Generalitat per tal que l’Arxiu hi desenvolupi la seva tasca, el Consell Comarcal del Maresme participa de la gestió del servei. Quant a la feina que duen a terme podríem dir que, a grans trets, ens cuidem de la salvaguarda del patrimoni documental de la nostra circumscripció comarcal. Per tant, promovem l’ingrés dels fons documentals a l’Arxiu i un cop aquí vetllem per la seva neteja, desinfecció, restauració, classificació, descripció, digitalització, posada en línia i al repositori segur de la Generalitat. Finalment posem tota aquesta documentació al servei del públic en general garantint la consulta presencial i remota i aviem productes culturals com exposicions, edició de llibres, coordinació de trobades i simposis, etc. Tot això ho fem tant per als fons de naturalesa pública (ajuntaments, notaries, jutjats, Consell Comarcal...) com també per als fons privats (d’empreses,  de persones particulars, fons familiars, de masies, associacions, fundacions, entitats...). Finalment també ens correspon acompanyar les administracions públiques de la nostra demarcació en l’aplicació de les normes i de les bones pràctiques en matèria de gestió documental, accés a la informació, transparència i bon govern.

Es perd molta documentació encara, avui en dia?
Malauradament sí. La gent ignora el valor informatiu del patrimoni documental. Contínuament rebem informació de fons o col·leccions que s’han llençat a les escombraries o que s’han lliurat a antiquaris o revenedors de vell que acaben escampant els documents que inicialment conservaven la unitat del fons.

Quin tipus de donacions es poden fer a l’Arxiu Comarcal i quin procediment cal seguir?
A l’Arxiu hi entren fons i documents de naturalesa molt diversa, des de simples postals o cartells a grans conjunts de pergamins. Sempre recomano que, abans de llençar res, ens facin un truc i venim volant per fer-ne una valoració.

De forma general prioritzem l’ingrés per mitjà de la signatura d’un contracte de cessió en comodat que garanteix que la titularitat i la propietat segueix essent dels propietaris però que autoritza a la Generalitat a fer-ne tractament i difusió. Al contrari que una donació, la cessió és reversible i permet que els propietaris puguin recuperar aquests béns si mai així ho estimen oportú. També es pot fer una donació però aquest procediment és irreversible. Finalment hi hauria la possibilitat d’eximir fiscalment els propietaris a canvi de la cessió dels seus fons però aquest procediment és per casos molt extraordinaris.

Com es treballa amb els ajuntaments i amb altres organismes que tenen competències en l’àmbit arxivístic, com és el cas de la Diputació?
La Diputació té un encàrrec de funcions per part de l’Estat per donar suport als ajuntaments en qüestions tècniques i administratives. La Diputació no té competències específiques sobre els arxius, ara bé això no vol dir que no ajudi als ajuntaments a adequar espais d’arxiu i a vetllar pel bon manteniment de la documentació. Cal agrair la feina que fa.

Tots els municipis del Maresme tenen arxiu local o un conveni amb l’Arxiu Comarcal? Quin és l’estat de la comarca, a grans trets, en aquest sentit?
La llei d’Arxius mana que els municipis de més de 10.000 habitants disposin d’equipament específic d’arxiu dotat amb un tècnic arxiver. Subsidiàriament, per aquells municipis de menys habitants, els arxius comarcals poden cuidar-se dels seus fons, és per això que a l’Arxiu Comarcal, entre molts altres fons, també conservem un terç dels fons municipals dels pobles de la comarca. Malauradament, alguns municipis de més de 10.000 habitants encara no tenen arxiver/a, des de l’Arxiu Comarcal fem pressió per tal que es compleixi la llei a tots els municipis. Quant als que en tenen menys de 10.000, encara queden alguns municipis petits que no disposen d’arxiu i tampoc han cedit els seus fons a l’Arxiu Comarcal, seguirem treballant per tal que la llei es compleixi per garantir la correcta conservació i la universalitat quant al seu accés.

Quin tipus de documents són els que van més buscats?
Depèn de l’usuari. Aquell que ha de fer obres a una casa òbviament només l’interessa l’expedient de construcció de l’immoble. Aquells que s’interessen per la història familiar es bolquen amb la documentació notarial que fa referència a la història més íntima de les famílies. Els que fan una història més institucional o local estudien molt la documentació municipal, concretament la sèrie dels acords de ple. Els demògrafs i genealogistes estudien censos i cadastres... sempre depèn. Cada tipus de document ofereix un tipus diferent d’informació, òbviament no és el mateix una foto que un protocol notarial, o que un volum d’hemeroteca.

Què suposa, en clau documentalista, el canvi progressiu del paper com a suport per l’entorn digital?
Cal repensar les tasques arxivístiques tradicionals i convertir-les en polítiques de gestió documental. Per fortuna les metadades ens permeten aplicar les tasques arxivístiques a gran escala sobre milers de documents a un sol clic. El futur de l’arxivística en els entorns digitals és apassionant. En els arxius patrimonials com el nostre la revolució digital ens obliga a aplicar aquestes polítiques sobre els objectes digitals nats de la digitalització de documents físics, però ens ajuda a garantir la consulta on line de forma permanent i universal i a més, ens està obrint moltes portes de la mà del Big Data i de la lectura automàtica de caràcters. El futur serà increïble.

Quin són els documents més valuosos que conserven a l’Arxiu?
Tots els documents pel fet de ser únics i irrepetibles són valuosos. Jo valoro més els fons com més complets es conserven. Ara bé un document que m’agrada molt i que és el més antic que tenim, és un testament d’una dona de Sant Pol que l’any 1085 (segle XI) llegà unes peces de terra al Monestir de Sant Pol.

Per acabar, del seu llibre ‘1001 curiositats del Maresme’ (L’Arca, 2014), destaqui’ns alguna de la comarca...
Una curiositat és la que fa referència al nom mateix de la comarca que té la seva arrel a la forma llatina emprada en l’època medieval. Els nostres avantpassats a l’estreta llengua de terra que se situa entre el Vallès i la mediterrània en el tram comprès entre els rius Besòs i Llobregat l’anomenaven Marenda o bé Maritima i més concretament Marítima de llevant, ja que més enllà de Barcelona, a la costa dels actuals Penedès i Garraf hom s’hi referia com a la Marenda o Marítima de Ponent. No és un topònim exclusiu, ans al contrari és força comú, penseu sinó en la Marenda del sud de França d’origen i significat idèntic. Aquella forma derivà al concepte “Maresme” com a sinònim de “lloc de mar” o “lloc de costa”. Durant la II República la Generalitat de Catalunya formalitzà el nom de la comarca bandejant l’altra forma emprada fins aleshores “Costa de llevant”. Des d’aleshores, a Catalunya de Maresme només n’hi ha un, el nostre. Fins aquí la història. La part més curiosa és que molts han imaginat un origen fantasiós del terme “Maresme” recreant en l’origen de la paraula una realitat de maresmes pantanoses o aiguamolls inundats per les rieres, temporals i plenamars i poblats d’espècies similars a les del delta de l’Ebre. Una fantasia molt llunyana de la realitat històrica, en absolut documentada i fonamentada.