El tren del Maresme, sota amenaça i sense solució fàcil

Cada cop que hi ha un temporal seriós al Maresme, les infraestructures ferroviàries de la comarca es veuen afectades. El darrer capítol es va viure el cap de setmana passat quan aquest mes de març tan plujós i ventós que hem tingut va acabar provocant que les onades descalcessin un tram de via entre Pineda de Mar i Malgrat de Mar. Una escena similar a la viscuda durant el temporal Glòria, ara fa dos anys, que va destruir el pont ferroviari sobre la Tordera. De nou els alcaldes del territori han posat el crit al cel, i els geòlegs han insistit en la necessitat de traslladar la via. El futur del tren del Maresme en el seu recorregut actual està condemnat a causa del canvi climàtic, però les alternatives són molt difícils d’implementar a causa dels impediments geogràfics i econòmics.

Els geòlegs insisteixen que si no es trasllada el tren a l'interior, està condemnat

Els experts ja fa temps que avisen que el canvi climàtic tindrà un impacte molt fort al Maresme. L’augment global de les temperatures i de la sequera vindrà acompanyat també d’episodis de pluja més esporàdics però més virulents i torrencials. L’augment dels temporals de vent ja és una realitat, tal i com han detectat els ports de la comarca (el de Mataró ha hagut de fer reformes importants per evitar-ne els efectes). A tot plegat s’hi suma l’increment del nivell del mar, que farà que el mar guanyi cada cop més terreny a la costa. Les platges no seran una barrera per evitar-ho, ja que cada cop reben menys sediments de les rieres (molt més canalitzades i urbanitzades que abans), i es regeneren menys a causa dels dics dels ports esportius.

El litoral del Maresme està desprotegit, en definitiva, i això comporta que la línia de tren, que transcorre al llarg de la comarca gairebé sempre a tocar del mar, quedi totalment exposada. En un dels trams on hi havia més problemes, entre Mataró i Cabrera de Mar, ADIF hi ha instal·lat un nou dic de contenció, que ha requerit una inversió de més de 12 milions d’euros. Una obra gegantina que no deixa de ser una solució temporal i que, si s’aplica a la resta de punts conflictius, acabarà trinxant el litoral de la comarca.

Adif ha invertit 12 milions en un dic de contenció entre Mataró i Cabrera, i preveu fer el mateix al Maresme Nord

El Col·legi de Geòlegs, tal i com ja va assenyalar arran dels efectes del Glòria, ha insistit ara que la solució definitiva ha de ser traslladar tota la infraestructura a l’interior. "Cal una visió integral per reordenar el nostre litoral, cal voluntat política i cal prendre decisions valentes, i tot això significa adaptació, no només als nous escenaris de canvi climàtic, sinó als nous escenaris de canvi global", afirmen des de l’organisme. Aquest trasllat a l’interior també ha estat reclamat en nombroses ocasions pels alcaldes del territori i també pel Consell Comarcal. “El que no faci l’administració ho farà el mar”, ha afirmat a La Vanguardia l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, arran del darrer incident.

Si hi ha consens polític al territori i els experts ho avalen, sembla que el projecte d’un nou traçat ferroviari per l’interior del Maresme hauria de ser prioritari. Però la idea xoca amb uns quants problemes difícils de resoldre, a nivell geogràfic i (per tant) econòmic. Que els enginyers de Miquel Biada decidissin que el primer tren de la península, que connectava Mataró amb Barcelona, transcorregués per la costa no va ser caprici. L’horografia de la comarca, gairebé sense un metre pla més enllà del front marítim, deixa  poques alternatives.

La geografia del Maresme comporta que una línia per l'interior sigui molt cara o bé allunyada de les poblacions

L’única manera relativament viable de construir una nova línia de tren per l’interior del Maresme seria en paral·lel a l’autopista C-32, ja que aprofitaria que els terrenys per on transcorre ja estan aplanats i sortejaria la barrera urbana consolidada dels municipis. El principal handicap és que les estacions quedarien allunyades dels nuclis urbans, ja que la línia quedaria en terra de ningú entre els municipis “de mar” i “de dalt” del Maresme. Els segons tindrien l’estació més a prop, sí, però a costa d’allunyar el tren dels veïns dels nuclis costaners, que estan més poblats i que avui tenen el tren a mà gràcies a les estacions del litoral. Cal tenir present que allunyar les estacions de la població és un mal negoci que sol comportar una notable pèrdua d’usuaris del servei, el quals acaben optant per altres formes de transport com ara el vehicle privat. Precisament el contrari del que es vol aconseguir.

La construcció d’una línia ferroviària per l’interior del Maresme que fos molt més propera a les zones més poblades suposaria una inversió que ara mateix cap administració sembla capaç d’entomar. L’horografia i els nuclis urbans obligaria a una successió costosíssima de túnels, viaductes i soterraments al pas pels municipis. Això era precisament el que es preveia al Pla Territorial Metropolità del 2010, que proposava una variant de 14,8 quilòmetres entre Mataró i Montgat allunyada del front marítim i que situava les estacions més centrades en els municipis. El pressupost era de 563 milions d'euros i la licitació havia de fer-se l'any 2018. El govern ho va descartar, a l'igual que l'altre gran projecte ferroviari català de les darreres dècades, el Tren Orbital, que està guardat en un calaix perquè la inversió necessària és avui inassumibles. El tren Orbital, a banda, preveia del soterrament de les vies a Mataró, a través del circuit de rondes, amb tres noves estacions. Tot plegat, somnis que mai han estat a prop de fer-se realitat. 

En una exposició recent a l'Espai Capgròs, l'artista maresmenc Pol Borràs reflectia a través de les seves pintures els efectes del canvi climàtic a la comarca, i un d'ells era el mar devorant les línies del tren. Però més enllà dels crits d’alerta dels experts i dels clams unànimes dels responsables polítics del territori, no hi ha sobre la taula cap proposta seriosa  per garantir el futur del ferrocarril al Maresme, a banda de l’anunci d’ADIF d’aquesta setmana que estudiarà crear un dic al nord de la comarca similar al que ha fet entre Mataró i Cabrera. De nou un pedaç per intentar allargar la vida útil d’una infraestructura condemnada, i que no presenta cap solució fàcil.