Mataró, fa 100 anys, ja va donar suport a la Mancomunitat

El divendres dia 24 d'octubre de 1913, ja fa un segle, va tenir lloc a Barcelona una manifestació a la plaça de Catalunya, convocada per l'Assemblea de representants de Catalunya, en suport a una futura Mancomunitat de les quatre diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, que passaria per les Rambles, carrer Ferran, plaça de Sant Jaume, Porta de l'Angel i que acabaria a la Plaça de Catalunya. A la nit va tenir lloc al Palau de la Música Catalana un concert de gala a càrrec de l'Orfeó Català, organitzat per la Diputació de Barcelona.

L'Assemblea constituent va tenir lloc al Saló de Sant Jordi de la Diputació Provincial. El saló va ser engalanat amb les banderes espanyola, la catalana i la de Barcelona. La presidència la va ocupar Enric Prat de la Riba i els presidents de les quatre diputacions catalanes. Prat de la Riba es dirigí als presents fent una síntesi del projecte de Mancomunitats fins arribar a aquest punt.

Aprovada la proposta seria traslladada a les Corts Espanyoles on seria aprovada per un decret del 18 de desembre de 1913 que autoritzava la unió de províncies de l'Estat per a fins purament administratius. Es basava en tres òrgans fonamentals: l'assemblea general, el consell permanent i la presidència.

La Mancomunitat va ser molts més del que deien els estatuts. Va voler ser una entitat política que posaria les bases d'una futura autonomia catalana. Per aconseguir-ho es va reforçar i crear noves estructures: Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Superior d'Agricultura, les Biblioteques Populars, l'Escola del Treball, la Universitat Industrial, entre d'altres. La Mancomunitat de Catalunya intervingué directament en la lluita autonomista (1918) lliurant al govern espanyol unes Bases de l'Autonomia i redactant l'Estatut d'Autonomia aprovat per l'assemblea general del 25 de gener de 1919.

Moltes poblacions i institucions, oficials i privades, li van donar suport. Per Mataró s'hi van adherir l'Ajuntament, la Unió Regionalista, el Centre Autonomista Republicà, l'Agrupació Foment de la Sardana i l'Associació Professional de Dependents del Comerç i de la Indústria. Enric Prat de la Riba fou el seu primer president (1914-1917). I el mataroní Josep Puig i Cadafalch, el succeí al davant de la institució, fins que fou derrocat per la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923.

Prat de la Riba té un bust al Pati dels Tarongers de la Generalitat de Catalunya, com a primer president de la Mancomunitat de Catalunya, embrió de la Generalitat. En canvi el mataroní Josep Puig i Cadafalch, que el va succeir i la va presidir durant set difícils anys, no se li ha reconegut encara la seva aportació desinteressada de presidir el país. El proper any es celebrarà el centenari de la seva constitució. Seria un bon moment perquè el Parlament de Catalunya posés a Puig i Cadafalch en el lloc de la història que es mereix.